Vos cega la cobdícia
En haver doblers per mig, vendríeu sa vostra mare
Mentre, el centre de Palma ha deixat de ser una ciutat viscuda i ha passat a ser un decorat per a turistes
Voltros ja no importa, però els vostres fills viuran en un país que haureu convertit en una merda

Seguint el meu comentari anterior, vull afegir un altre raonament: tot és fer-ho bé, i per això també es pot notar les eines que ens permeten tenir.

Què vull dir amb fer-ho bé?

Bàsicament, maximitzar l'impacte positiu i minimitzar el negatiu.

Impactes negatius "possibles": major dificultat per accedir a habitatges per part de qui no en té, o per qui tenint-ne s'ha de desplaçar a un altre lloc (professors, infermers, i en general gent que ha d'anar a fer feina fora de "ca seva". Desnaturalització de barris: conversió de barris abans plens de "gent del barri", amb gent que es coneix, es relaciona, fa activitats, es veu tot l'any, etc. en zones bàsicament turístiques, sense encant de poble, sense arrelament, sense tradició. Sobre aquest punt, està bé reflexinar: reduint o controlant el preu dels habitatges, s'eviten aquests canvis? Per anar al gra: no facilitarem que Europa compri els centres de les nostres ciutats i pobles mentre intentam controlar que no hi vénguin de lloguer? El centre de Palma fa temps que s'està venent a europeus, especialment durant els anys en què va baixar el preu dels habitatges. Idò això... Pel que fa al consum energètic i territorial només és "necessàriament" cert en sa mesura que augmenta sa població (que repetesc que no veig la crítica a aquest fet enlloc) i que augmenta la pressió humana en global.

Impactes positius: possibilitat que no haguem de vendre la nostra terra, repartiment beneficis del turisme (no només entre qui lloga, sinó també perquè el turisme d'habitatges és el que necessàriament compra més als negocis de l'entorn, repartiment del PODER, fet molt i molt important, amb el que hem sofert en aquestes illes pel gran poder del lobby hoteler. Després hi ha altres impactes positius i negatius, però que no són necessàriament bons o dolents per tothom, sinó que depèn de qui s'ho miri: animació o agitació dels barris, relació amb gent d'arreu (especialment pel que fa a modalitats de lloguer de part de l'habitatge per part d'una persona que hi viu), etc. Està clar que s'ha de controlar que no es molesti la gent, com també s'ha de controlar que no ho faci la gent que hi fa temporada o que hi viu tot l'any.

Mesures que s'haurien de tenir en compte. Només n'exposaré qualque exemple que s'està proposant o que em roda pel cap:

1. Limitar el número de places que pot explotar, de les que es pot beneficiar qualcú. Amb això es potencia aquest efecte de repartiment i es limita l'especulació i que siguin els mateixos grans hotelers qui explotin el lloguer turístic, com ja està passant en alguns casos.

2. Afavorir especialment (n'hi ha prou amb que tenguin a disposició informació suficient de com fer-ho i quins deures han de complir) el lloguer de part de l'habitatge (amb certs límits, clar). Això és una ajuda clara a poder mantenir l'habitatge i fins i tot perquè els joves puguin comprar-ne un, que pagaran en part amb aquest suport econòmic.

3. L'administració ha de facilitar l'accés a l'habitatge als ciutadans de les illes balears que tenguin dificultats. Això es pot fer ajudant els propietaris que ofereixin lloguers tradicionals a preus baixos o bé als que vulguin accedir a aquests habitatges. Aquest millor repartiment de la riquesa, per altra banda, ha d'afavorir que tothom en general tengui més capacitat adquisitiva, a més a més d'aportar doblers a l'administració via imposts.

Evidentment no es poden empendre mesures per garantir l'accés a l'habitatge que contemplin tots els ciutadans de l'estat o d'arreu perquè és totalment insostenible. No per no voler ajudar tot el món, sinó per impossibilitat de proporcionar un habitatge a tot el món. És inqüestionable. Qui no ho vulgui veure, ha d'assumir que sempre hi haurà uns índex de pobresa enorme.

Limitacions: és possible que l'estat espanyol, amb la seva legislació, impedeixi qualque mesura d'aquestes per maximitzar l'impacte positiu i minimitzar el negatiu. També hem de ser conscients sempre que estar espanyols és una barrera molt mala de superar per poder fer les coses bé en tots els sentits.

Coses que no se solen tenir en compte, justament perquè els més afectats a llocs com Eivissa són gent que ha arribat fa poc a l'illa:

Allà on el lloguer turístic és un problema és on la població ha crescut molt en pocs anys, com per exemple Eivissa i Palma.

Simplificant (i no vull dir que sigui erroni, sinó que hi ha altres factors), és l'arribada de molta gent per fer feina aquí, quan la desocupació no estava ni de bon tros solucionada entre la gent que ja hi havia, el que ens dóna com a resultat grans bosses de pobresa, desocupació, i dificultat per trobar habitatge a preus coherents amb els sous que es guanyen aquí.

Un tema seria, idò: podem dir que a Eivissa costa molt trobar-hi habitatge perquè la població ha crescut moltíssim en molt poc temps? Que això és molt més insostenible per al territori i per la societat i la seva cohesió, que no els pics de població? Els professors no hi troben casa, en temporada baixa tampoc. És tot culpa del lloguer turístic?

Altres qüestions:

1. El lloguer turístic és, per se, un increment de poder i riquesa per part de les classes mitjanes. Tota família que té, com a mínim, un habitatge en propietat, hi guanya sí o sí. Ca seva té més valor, és inqüestionable.

2. Que la gent llogui ca seva per anar a viure a un lloc pitjor, o ocupi el segon habitatge en lloc de moure's d'un lloc a l'altre (estiu, caps de setmana, etc. a la casa de camp), o anar deixant la segona casa als fills, etc. no és res que la gent d'aquesta terra hagi cercat, sinó que s'ha trobat amb què no mantenien la qualitat de vida si no ho feien. Ara, de fet, hi ha gent que no ha de vendre una casa gràcies a poder fer aquest lloguer, i el seu consol és poder-la mantenir ja que no pot gaudir-la.

3. Així doncs, hem de procurar que a les illes hi hagi llocs de feina que satisfacin les necessitats dels illencs (amb el cost de vida que hi ha aquí), i que requereixen capacitats que tenim els illencs. Ens contragulam de les mesures de promoció de vegetals locals, de carn local, de llet local, de formatge local, etc. però no ens preocupa gens que les grans empreses del sector més important de l'economia illenca cerqui treballadors arreu abans de cercar-los aquí. En aquest punt cal tenir en compte també diferents qüestions: valoració d'idiomes varis i desconsideració de l'autòcton; treballadors de llocs amb cost de vida menor, que al final acaben quedant aquí i després esdevenen nous pobres illencs; treballadors europeus que veuen compensat el fet de tenir sous de misèria amb l'experiència laboral i l'experiència de treballar en un lloc que per ells també és turístic, seria una espècie de "turisme laboral". I per no dir que tenir tants de llocs de feina en un sector determinat no omple les necessitats d'ocupació d'una societat diversa, amb gent preparada i motivada per fer coses diverses.

Quan compten els llocs de feina que genera el turisme, hauríem de veure si, amb la població de fa un parell d'anys, hi hauria desocupació, si es contractessin ciutadans de les illes. I no caiguem en el discurs fàcil de la xenofòbia, l'anti immigració, etc. Una cosa és col·laborar amb el món, essent oberts, sense mirar l'origen de les persones, i l'altre és mirar cap a una altra banda quan tenim una economia i uns tics empresarials que menyspreen el capital humà propi i que resulten en comportaments demogràfics totalment insostenibles econòmicament, culturalment i socialment. Us imaginau que per fer feina a les illes balears, no es pogués al·legar desconeixement de la llengua pròpia? Amb molt menys turisme, menys pressió humana, menys consum de territori i recursos, menys infraestructures, etc. es podria acabar amb la desocupació i la pobresa a les Illes Balears.

Mai havia llogat sa meva caseta, peró m'hi vaig veure forçat per la crisis que mos dugué l'estat espanyol per els seus robos i el rescat dels bancs que a més no te deixavn un € si no tenies una nómina de més de 2.500€ o paga de funcionari, deien "propietats no grácies".
Jo tenia un negociet en cinc-sis empleats i anave bé, feie feina, molte, cobrave pagave i guanyave un poc més que un jornal després de S.S. imposts i "hacienda somos todos" ?? peró un dia de cop comensaren a fallar els cobros, i cada vegade més,ses mevas reservas volaren en pocs mesos, i comenssar a fallar se feina i s'acaremullaven els impagos perque els amos dels doblers tencaran es "grifó" l'eixete, vaig poder aturar tres petits embargos prorrogant es pagos amb interessos, els acomiats de sa gent m'acabaren de fer net, vaig haver d'avançar es retiro amb un 16% de retall per menjar, i grácies a "sa caseta" he pogut sobreviure, no tenc pisçina, i ara me volen tocar es coyons vegent lo que se roba dins aquesta merda d'estat, a la merda.
Encalssau els hotelers, multipropietas i aquets que llogan chalets en piscina de cents de mil o milions d'euros, i no tenen necessitat, au a mamar.

qualsevol persona individual pot tenir un benefici directe dels turistes que arriben????
Això seran els multipropietaris, no? La majoria social, els que tenim una sola casa o anam a lloguer només en som víctimes d'aquest desbarat ...

El que generarà es que els residents no tinguem casa per llogar o comprar per viure-hi tot l'any a un preu normal.

Més generador de contaminació? Però si a les cases on van fins i tot reciclen si els hi demanen!

El que segur-segur generen, és democratització de la riquesa.