L'economia lliure de mercat, el capitalisme, és un poc com la democràcia. És el sistema conegut menys dolent.

Vol dir que tot i no ser perfecte, tot i haver d'estar sotmès a millores constants, tot i no ser plenament satisfactori, tot i els emperons que es vulgui, és molt millor que la resta de sistemes experimentats al llarg de la història.

Millor perquè és qui ha demostrat ser capaç de generar més benestar per més gent.

Els mercats deixats a lloure sempre duen als millors resultats possibles? No necessàriament. Perquè els mercats a vegades, i més ara amb la globalització, poden donar lloc a pràctiques restrictives de la competència com són el monopoli i l'oligopoli, posicions dominants. Posicions que acaben essent contraproduents i afectant negativament als clients, als treballadors, als proveïdors, al desenvolupament econòmic... Això és prou sabut. De fet, estam acostumats a que existeixin a tot Europa on ens emmirallam organismes públics que vetlen perquè realment hi hagi lliure competència.

Les grans superfícies comercials són els grans operadors del mercat. Per volum, per màrqueting i publicitat, per la cultura de la franquícia, per concentració de negoci i capacitat d'influència... La seva possibilitat de dominar és innegable.

Un dels mecanismes a través dels quals les institucions públiques poden aproximar-se a l'existència d'un equilibri entre els petits i els grans és l'establiment d'unes determinades limitacions a l'obertura. Els petits vertebren les ciutats i els pobles i els omplen de vida.

A les Illes Balears, la legislatura passada amb un Govern afavoridor de les grans superfícies ja es va establir que els comerços superiors a 300 metres quadrats i no situats en zones turístiques poguessin obrir com a màxim 16 diumenges o festius a l'any.

La primera iniciativa que El Pi-Proposta per les Illes Balears va presentar en aquesta legislatura va ser precisament modificar la Llei de Comerç i dins el marge de maniobra fixat per l'Estat que va fixar un mínim de 10 dies anuals d'obertura en diumenge o festiu per protegir els grans, passar de 16 a 10. Això era el setembre de 2015, quan es va presentar la iniciativa i es va aprovar pel ple del Parlament Balear.

Després d'un any sense que el Govern hagi aconseguit tirar endavant l'acord parlamentari, tot i haver-hi fet feina (només faltaria). I després de la inauguració del macro centre Fan Mallorca és evident que la necessitat d'avançar en el sentit exposat és més peremptòria i urgent. Una necessitat que el 2017 hauria de ser una enorme realitat i que, per tant, si no ens hi posam de manera immediata difícilment així serà. No ens volem resignar a que el 2017 encara hi hagi els diumenges i festius establerts pel Govern Bauzá. Ara és l'hora d’empènyer i ser eficaços, tant de bo per damunt d'enveges tots els actors estiguin a l'altura.