Reconec que des de la distància i des de la manca d'informació en la que m'he mogut respecte al procés de Pau a Colòmbia, la victòria del No, m'ha sorprès.

Tot i les mancances, se m'acudeixen algunes reflexions i anàlisis:

• La victòria del No, no pot ser discutida, ni pel fet d'haver guanyat per un marge molt estret, ni tampoc per una participació no gaire elevada.

• En les zones rurals més castigades pel conflicte ha guanyat clarament el Sí. El No s'ha imposat a les zones urbanes menys castigades per la guerra.

• La campanya del No s'ha basat en algunes falsedats i en molta demagògia, amb lemes com 'No entreguem el país a les FARC' o 'Que Colòmbia no es converteixi en Veneçuela'.

• Les enquestes varen afavorir un cert relaxament dels partidaris del Sí i, segurament, una mobilització dels defensors del No.

• Recordatori: no he de creure pus mai en les enquestes.

• Malgrat el triomf del No, tant el govern de Juan Manuel Santos, com les FARC, han reaccionat amb maduresa. Tots dos han ratificat que el cessament bilateral del foc segueix vigent i que continuaran treballant en clau de Pau.

I la pregunta que ens feim molta gent és: I ara què? No és bo d'interpretar el No. Malgrat això, caldrà fer un esforç per millorar els acords de Pau en la línia del que han defensat els promotors del No i els que en saben i coneixen la situació política de Colòmbia parlen de fer camí cap a una Assemblea Nacional Constituent. No sona gens malament.