nubes dispersas
  • Màx: 18.27°
  • Mín: 13.93°
18°

Més PSIB

Els pròxims mesos (no crec que faci falta apel·lar a anys a venir) ens dissiparan algunes incògnites sobre com s’anira recomponent el sistema de partits polítics a Espanya, després de la monumental crisi que està patint el PSOE. En un escrit anterior, vaig apuntar la idea, no gens original, que el PP és el partit regionalista de Galícia i el PSOE el partit regionalista d’Andalusia. El PP encara guarda un sentit estatal, no hi ha dubte. Però el PSOE cada vegada el té més desdibuixat. Les baronies castellanoandaluses (hi compt Extremadura, per descomptat) han segrestat les velles sigles i se les han quedades (si no és que sempre les han tingudes, cosa que podríem discutir). Això deixa el PSOE en una situació molt complicada, especialment als llocs on actualment hi trobam algun tipus de conflicte de caire nacional (exceptuant-ne el País Basc, únic lloc on en el passat el PSOE ha pactat amb el PP, amb unes conseqüències electorals nefastes per a ambdues formacions polítiques). Quins representants socialistes, a banda dels catalans, per raons òbvies, poden estar en contra de la nova línia que ja va dibuixant la gestora recentment constituïda? Aquells on els socialistes tenen pactes de govern o acords amb formacions polítiques d’esquerres. I, en aquest punt, destaquen poderosament el País Valencià (amb un govern PSOE-Compromís, amb el suport de Podem) i les Illes Balears (amb un govern PSOE-Més, amb el suport de la mateixa formació política que a València). Aquells que compten amb un pacte que una part dels socialistes haurien volgut que es traslladàs a nivell de tot l’Estat poden estar, ara mateix, ben intranquils davant els esdeveniments a Ferraz.

En tot aquest maremàgnum, s’han alçat algunes veus mallorquines (a Eivissa ningú no ha dit gall ni gallina, sobre aquesta qüestió) que proposen que es marqui el perfil “autoctonista” dels socialistes, i que, per tant, es reforci la marca PSIB. Els detractors d’aquesta proposta diuen que el Partit Socialista de les Illes Balears no és un partit independent federat al PSOE (com sí que ho és, per exemple, el Partit Socialista de Catalunya) i que, per tant, des de la central del PSOE, poden desbaratar les polítiques que des d’aquí es puguin promoure en aquest sentit. Tenen raó. Però això, des del meu punt de vista, no hauria d’aturar la capacitat de decisió dels socialistes de les Illes Balears.

Alguns apel·len a reforçar la marca PSIB per un pur motiu pragmàtic: veuen que la marca PSOE es troba cada vegada més desacreditada i en pitjors condicions i consideren que remarcant la marca menys coneguda (fins i tot aquí) poden provocar un nou gir favorable a la seua formació política. No n’hi ha cap evidència científica, que això pugui funcionar d’aquesta manera, però, perduts per perduts, potser mereixeria la pena de provar-ho. D’altres, n’estic convençut, hi apel·len perquè hi creuen, perquè són federalistes i pensen que el PSIB hauria d’actuar com un partit propi de les illes Balears, per damunt de tot, i hauria de remarcar el seu perfil a cadascuna de les illes.

Si el PSIB acabàs actuant d’una manera autònoma, fora dels dictats de Ferraz, a partir de les seues pròpies decisions polítiques, cada vegada s’assemblaria més a MÉS. Això constitueix un handicap per als socialistes. Entre una còpia i l’original, la gent sempre tendeix a triar l’original. Potser, per aquesta via, MÉS li podria fer el sorpasso al PSIB-PSOE, cosa que seria excel·lent per a la formació política dita econacionalista però seria letal per al conjunt de les esquerres a les illes Balears (per sumar, certament, hi fa falta tothom). Però podria ser una proposta d’un grandíssim calat polític si, en un futur encara molt indeterminat, PSIB i MÉS decidissin unir forces no només conjunturalment (com ara en el govern de les Illes Balears), sinó d’una manera més estable, a través d’una federació de partits.

Des d’aquesta mateixa tribuna he advocat alguna vegada per la constitució, a les nostres illes, del Partit Demòcrata de les Illes Balears, un partit progressista d’ampli espectre, amb sensibilitats diferents però amb la voluntat de constituir una força progressista de govern amb vocació de país. Potser la desfeta socialista podria ajudar a perfilar un panorama en què fos possible d’assolir aquest objectiu (des del meu punt de vista, ben interessant). I no com a objectiu en si mateix, sinó com a mitjà –com han de ser els partits polítics- per millorar la nostra societat, per millorar les condicions de vida de la gent, per progressar i anar endavant. Per tant, Sí Més PSIB.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.