(Discurs pronunciat el 9 de setembre de 2016 a la plaça Major de Palma)

Avui som aquí per donar suport a un procés que ha començat al Principat de Catalunya i que no té retorn. A aquest procés s'hi han d'anar incorporant, Menorca, Mallorca, les Pitiüses  i els altres pobles que vulguin formar part dels Països Catalans.

Avui som aquí com a Menorquina de naixement, com a Mallorquina d'adopció i com  a catalana de soca-rel.

Som aquí perquè pel sol fet de ser catalana tenc una manera de veure el món, de viure'l i fins i tot de pensar-lo en català, encara que de petita estudiés, per imperatiu legal, en castellà, encara que les lleis, tant predicades ara, em volguessin assimilar a una altra cultura,...

Som aquí perquè no vull que es pugui tornar a negar la nostra història a les meves nétes, tal i com me la negaren a mi, ni vull que cap nació sigui perseguida, reprimida la seva llengua, la seva cultura i la identitat durant més de 300 anys, com ho ha estat la meva, tant en temps de monarquia, com en temps de dictadura. Ni que cap nació pugui inculcar la por a un altre com han intentat fer amb el poble català.

Som aquí, també, perquè fa més de 300 anys, mallorquins, avantpassats nostres, perderen la vida per defensar el nostre poble. Per defensar la nostra manera de ser i de respectar, per defensar les nostres lleis i la nostra dignitat com a poble.

Perquè com diu en Lladonet, soci de Jubilats per Mallorca,  al seu article: “L'augment de l'espoli incrementarà el sentiment independentista, també a les Illes Balears”

Ja que, “Més de 300 anys de prohibició i repressió de la llengua catalana i dels trets identitaris dels catalans no varen aconseguir fer desaparèixer el poble català, però l'espoli es va instaurar com a fet normal en la relació de la metròpoli i de la colònia (i em referesc al que abans havia estat oficialment principat de Catalunya, regne de València i regne de Mallorca). Tots els recursos emprats des d'aquell temps fins a l'actualitat serviren per apaivagar el sentiment independentista en segons quins territoris. Però l'augment de l'espoliació en temps del general i de la mal anomenada democràcia (que havia fet pensar que solucionaria la majoria de problemes) va fer que al Principat anàs augmentant el sentiment independentista...”

Som aquí tots nosaltres per defensar el dret d'autodeterminació dels pobles.

Quan defensam el dret a l’autodeterminació dels pobles, defensam un concepte universal per a tota la ciutadania, tal com ho preveu la declaració universal dels drets humans, no supeditat a conjuntures polítiques, ni a tàctiques purament electorals i interessades. Defensam el dret a la diferència, contrària a la homogeneïtat totalitària.

L'herència burocràtica que patim, la transició mal anomenada “democràtica” de l'estat espanyol i el tractat de Maastricht gairebé coincidents, han introduït confusió i un denominador comú: la insolidaritat entre persones i pobles i, el neoliberalisme econòmic que patim, ens vol fer creure que nacions pròsperes, com és el cas de Catalunya, no pot patí l'opressió colonialista, quan resulta que pateix opressió cultural i espoli econòmic.

Catalunya, però, no és submisa i és per això que som aquí avui, per donar suport al procés iniciat pel poble català de reparació de tal injustícia.

És per això que som aquí, avui, a la Plaça Major de Palma, perquè no renunciam a donar sentit sociopolític als Paísos Catalans, perquè creiem en un nacionalisme alliberador dels pobles i no en un regionalisme merament autonomista que des de sempre a les nostres Illes ha tingut diverses formes però una trajectòria clara de claudicació davant Madrid.

La reivindicació sobiranista ha d'anar més enllà de ser merament lingüística i cultural, ha de saber vincular el dèficit i la pèrdua de soberania amb l'opressió nacional espanyola i fer-ne pedagogia.

És per això que som aquí, per agrair la valentia vers la defensa de la dignitat d'un poble. És per ser agraïts amb el Principat de Catalunya que ha iniciat el camí. És gràcies a la societat civil, i a polítics valents del Principat, que l'assimilació-identificació d'un estat opressor, que té un projecte històric de construir un estat/nació excloent, ha fracassat.

Algunes esquerres d'adscripció espanyola han volgut fer creure que el nacionalisme és conservador, que desatén aspectes socials, és per fer palesa aquesta mentida que som aquí, perquè la lluita per l'alliberament nacional esdevé revolucionària i forma part d'una mateixa lluita per l'alliberament global.

És per això que som aquí per donar suport a unes manifestacions festives, reivindicatives, que mobilitzen els ciutadans catalans, des de l'any 1976,  convocades per la societat civil i que els darrers anys,  reclamen el dret dels catalans a decidir el seu futur.

Ells, al Principat, ja estan A PUNT...

Nosaltres hem de treballar per estar-hi ben prest,  A Punt per reconstruir la República dels Països Catalans.