Aina Ginard

Lliçons de l’Arxiduc

Aina Ginard23/08/16 0:00

No seria agosarat afirmar que l’Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria (1847-1915) va ser el primer ‘expert en marketing’ que treballà per a la imatge de Balears. Un fan, un prescriptor de la marca. El seu treball escrupulós i en un grau de detall impressionant dóna moltes lliçons del que fórem, som i serem. Avui, el poc desconegut que pugui quedar de Sa Roqueta no volem que es publiciti, però la seva crònica documentada de manera brillant ajuda a contestar algunes de les preguntes de perquè la vida a Mallorca ha canviat tant, però n’hi ha d’altres, de coses, que no canvien mai.

Escrivia: “Els mallorquins solen tenir un caràcter més afable i tranquil que els eivissencs. Homes i dones es distingeixen per la seva manera de ser, alegre, oberta i comunicativa. Són respectuosos amb els seus superiors i saben mostrarse agraits pels favors rebuts. La seva innata bonhomia els fa solidaris amb els menys afortunats. (…). Com tots els habitants de les Balears, es distingeixen per la seva hospitalitat, i aquesta virtut no sols s’observa entre els pagesos, sino també entre les capes socials més elevades. Tot foraster, malgrat ser un perfecte desconegut, representa per a ells un convidat ben rebut a qui no es cansaran de satisfer”.

Arribà a dir: “No exager en absolut si afirm que qualsevol foraster podria recórrer tota la illa sense posar un peu a cap fonda, ja que trobaria cordial hospitalitat i acollida tant a una finca luxosa d’un ‘Grande de España’ com en el pobre porxo d’un pagès de la Serra”.

Aquestes paraules fan reflexionar sobre l’arribada de viatgers, després turistes, a les Illes, amb un altre argument de pes:

“Aquesta deferència amb el foraster, aquest desig de mostrar-li els miracles de la illa, té que veure en part amb un altre tret no menys característic del mallorquí: el gran amor que sent per la seva pàtria. Aquesta profunda identificació amb la terra es manifesta de manera més fervent en els illencs que en els habitants de la Península, i és molt més accentuada entre els mallorquins. (…). La població on van néixer, la casa on van ser criats, els camps on jugaven, el cel, els arbres, els costums, tot el que comporta la illa els sembla el millor i més guapo del món, i quan són fora de la illa ho enyoren”.