Illencs, alçau-vos

El nostre entorn batega aquests dies en un ambient novedós, marcat per noves angoixes i inquietuds. Els més polititzats estan neguitosos i preocupats per la incertesa del que està passant a Catalunya, amb el seu capenvant, i a l’Estat espanyol, amb partits incapaços de formar govern. Tampoc no passa res que no estés anunciat o ja no figuràs en el full de ruta que tots manejàvem. La política, tot i la insistència en que ho estan presentant els mitjans de comunicació més generalistes, no és allò que més inquieta els ciutadans. El clima de fatiga política podria ser també una estratègia dels poders interessats en devaluar la polis, en depreciar tot allò relacionat amb el compromís col·lectiu, especialment amb aquella lluita més raonada i més treballada que existeix a la perifèria de l’Estat. Alçau-vos, perquè les oligarquies són aquí i, pel que sabem, gairebé mai no han afavorit la part baixa de la ciutadania, aquelles majories que necessiten la polís per empoderar-se.  La sequera d’aquest estiu potser també sigui una metàfora de tantes mancances i fracassos que la conjuntura actual està posant en evidència. Una sequera real i una aridesa figurada, en contrast amb unes estadístiques de visitants que arriben com un tsunami per aire i per mar, i que molts comencen a dubtar si ens fan nosa o companyia. Regular ha esdevingut el terme més emprat a Mallorca aquests dies, els excessos ens fan recuperar la mirada més positiva del fet regulador. Hem vist com fins i tot alguns sectors on es respira aire ultraliberal serien favorables a augmentar els controls i la regulació. Òbviament els turistes no són exactament els pirates del segle XXI, però aquests desembarcs massius i aquesta ocupació tan poc natural que fan sobre el territori ens ha desvetlat i ens inquieta.