Les eleccions del 26 de juny no han arreglat gran cosa. Com ja es preveia, els resultats no són molt diferents dels de les eleccions de 2015 i, per tant, no permeten el que els últims trenta anys havia passat, és a dir, que un dels clàssics partits, PP o PSOE, pugui formar govern amb majoria absoluta o amb una majoria relativa àmplia. La cosa sembla molt complicada i no sé si formar govern serà fàcil. De totes maneres fa més de sis mesos que no en tenim i, sincerament, ja no sé si és necessari o no tenir-ne ja que amb ell o sense ell els problemes no es resolen. Fins i tot diria que amb govern s’agreugen.
Unes eleccions donen molt de sí, són el centre d’atenció de totes les tertúlies, de les informacions dels diaris, de la ràdio i televisió. S’analitzen i comenten des de tots els punts de vista, uns amb més profunditat, d’altres només de passada. Jo en aquest article em vull centrar, sense cap intenció de ser original, en la relació entre la moral i la política, però no de la moral dels polítics sinó de la dels seus electors. En aquest sentit em faig les següents preguntes de caire general: com és possible que una part important dels ciutadans hagi donat suport a un partit com el PP que ha portat a terme una política immoral? Què podem dir del nivell de moralitat d’aquests ciutadans?.
Les eleccions de 2015 i les del 2016 les ha guanyades el PP, de forma relativa i perdent vots i diputats si ho comparem amb els resultats de 2011, però les ha guanyades. Al 2011 havia obtingut uns resultats històrics que li permeteren governar sense miraments i aplicar una política de retallades en part obligat per la UE i en part per pròpia iniciativa. Des del 2011 al 2015 el PP va sofrir un desgast molt important, prova d’això és la pèrdua de suport ciutadà que ha tingut a les dues últimes eleccions. Com s’explica això? Hi ha diversos factors. En primer lloc hi ha el desgast lògic de l’exercici de govern, especialment, en una època en crisi. En segon lloc hi ha la política de retallades. I en tercer lloc els casos de corrupció. Això pel que fa a les causes, podríem dir, internes. A aquests se li ha d’afegir un factor més de caràcter extern: la irrupció de Ciudadanos que ha competit amb el PP per l’espai de centre dreta que fins ara havia monopolitzat, exceptuant a Catalunya i al País Basc.
L’efecte conjunt d’aquests quatre factors ha tingut un impacte negatiu sobre el seu electorat o sobre una part d’ell, especialment la corrupció. Segons la majoria de comentaristes els ciutadans que varen votar el PP al 2011 i que no el votaren el 2015, el penalitzaren pels casos de corrupció, però així i tot guanyà les eleccions. És a dir, no el penalitzaren d’una forma radical donats els innombrables casos en què està implicat que s’acumulen setmana rera setmana en un procés que sembla no ha de tenir fi.
Si la penalització ha estat, des del meu punt de vista, relativa, els resultats de les darreres eleccions em donen encara més la raó ja que els casos de corrupció han augmentat però això no ha evitat, no tan sols que les tornès a guanyar, sinó que augmentés en nombre de vots i de diputats. A les eleccions del 26 de juny no havien desaparegut cap dels motius que explicaren els baixos resultats de les de 2015, però sembla que als electors això no els ha importat. Han guanyat a Balears, València i Madrid on es concentren la majoria de casos de corrupció. A Catalunya el PP ha augmentat en nombre de vots. Com és possible?
Des de fa uns anys en els baròmetres que elabora el CIS la corrupció figura com a un dels problemes que més preocupen als ciutadans, aleshores per què no es penalitza més? Estan mal fets els baròmetres? O és que els ciutadans diuen mentides? Ni estan mal fets els baròmetres ni els ciutadans diuen mentides, perquè crec que la preocupació per la corrupció és real, però sobretot, per la dels altres, pels qui no són els meus. Efectivament, a l’hora de votar s’utilitza en general l’esquema meus-altres o amics-enemics. Tot el que fan els meus és justificable i perdonable mentre que el que fan els altres és reprovable i condemnable. Així funciona una part important de l’electorat .
Com és pot explicar que un personatge tant fosc com ha demostrat ser el senyor Fernández Diaz hagi obtingut més vots el 2016 que al 2015? Què podem pensar del nivell de moralitat dels seus votants? Fins i tot què podem pensar de l’estat mental d’uns votants i del mateix polític al que donen suport, que concedeix medalles a éssers sobrenaturals? Diuen que el poble mai s’equivoca. No n’estic molt segur, però el que sí puc afirmar és que el qui vota a un polític immoral es fa còmplice d’ell i per tant també és immoral.
Les eleccions serveixen per avaluar les propostes polítiques que els diferents partits ofereixen. Però junt amb això, és important també avaluar la moralitat de la seva actuació. Em poden dir que estic equivocat, que quan votem no pensem en la moralitat dels polítics i de la seva política. Malament anem, doncs, perquè en aquest cas els polítics corruptes reben un missatge de suport i de perdó i no de càstig com ho hauria de ser, i la immoralitat s’imposa.
