La darrera setmana han estat moltes les declaracions entorn del rescat del túnel de Sóller, la qual cosa suposaria la gratuïtat del seu ús per a tots els mallorquins. Una iniciativa plausible si no fos perquè tan sols és una declaració d'intencions sense cap tipus de base real.

La concessionària de la infraestructura encara té al davant 7 anys de contracte, que han estat valorats en 30 milions d'euros. L'empresa no és nova en aquests tipus d'explotacions i situacions, tenen clar a què es dediquen i saben fins on arriben els seus drets contractuals, per tant que ens pot fer pensar que en dos anys ens regalaran el túnel, o que hi pagarem una xifra simbòlica per ell?, precisament els governants al Consell de Mallorca no es caracteritzen per la seva habilitat negociadora, com a exemple mirem com s'ha gestionat la no subvenció als marxaires de Tolo Güell: al primer tret mediàtic han posat el talonari en marxa.

I quins són els més perjudicats amb aquestes falses esperances?, sens dubte que els habitants de la vall de Sóller, perquè la majoria de vostès i jo si hi anem, ho fem de forma lúdica, però per a ells és el cordó umbilical que els uneix a la resta del territori.  Sabien vostès que els residents no estan al dia de la subvenció que reben del Govern balear?, com podem ni tan sols plantejar el pagament del seu rescat!

Ah, senyors dirigents del Consell de Mallorca, i si per un casualitat se'ls ocorri rescatar el túnel via decret i a la baixa, anunciant-se, amb foto inclosa, que el túnel ja és de tots els mallorquins,  ja sabem com acaben aquestes històries, amb una demanda judicial que es transforma quatre o cinc anys després en una sentència que molt possiblement condemnarà a la institució a pagar els 30 milions més els seus corresponents interessos. Una foto molt cara pels mallorquins.

Un túnel, que recordem-ho va tenir al seu inici una condemna sobre l'expresident Gabriel Cañellas,  i què a ser possible n'hauríem d'evitar el seu final amb una altra.