En moments d’incertesa, quan referents fins fa poc inqüestionables trontollen seriosament, es quan succeeixen coses com el resultat del Referèndum sobre el Brexit. Una altra expressió de les diferents crisis i confusions actuals. Un cop fort a la idea d’Europa, molt malmenada darrerament. Quan aquestes situacions es donen en estats de llarga tradició democràtica com el Regne Unit, és inevitable reflexionar sobre els problemes i contradiccions en el si de la societat anglesa. També, en el conflicte d’interessos o les formes d’entendre la vida i el món que hi coexisteixen.

Escòcia però, amb un 62% de la població a favor de romandre a Europa, va expressar una voluntat ben oposada a la resta de l’estat. Des d’un punt de vista democràtic, no sembla gaire just ni raonable que els escocesos i les escoceses hagin d’assumir un resultat que només comparteix un 38% de la nació. S’han donat i es donen situacions inacceptables que fan més que comprensible que la Unió Europea sigui qüestionada. Ara bé, justament per això, és urgent repensar el projecte europeu; donar-li de nou sentit, il.lusió i força renovada. Guanyar el debat públic a aquells que des de populismes d’extrema dreta es volen carregar un projecte jove però que ha estat el fruit d’esforços, cessions, compromisos i que hauria de seguir en construcció i no en deconstrucció.

En aquest sentit Escòcia seria un nou i atractiu soci per a la UE si, d’alguna manera, se li permet quedar. El govern escocès ha estat molt hàbil i encertat en els seus moviments post-referèndum i la primera ministra  Nicola Sturgeon fou molt ben rebuda a Brussel.les per les autoritats Europees. Europa no hauria d’estar obligada a renunciar a Escòcia, i a l’inrevés tampoc. El resultat del referèndum curiosament, pot esdevenir una nova oportunitat per a Escòcia i qui sap, pot ser, per algunes altres nacions sense estat amb vocació europeista.