Ja som al juliol, ja ha passat la cita electoral del 26 de juny. Aquests dies els mitjans de comunicació i les xarxes socials van plens de comentaris, articles, anàlisis polítiques. En aquest mitjà mateix ja n’han publicat diversos.

El títol de l’article fa referència a MÉS com a força política de Mallorca i Menorca. Ara MÉS que mai és ben necessària com a referent, com a eina de transformació de la nostra realitat. Les dones i els homes que la fan possible han de continuar malgrat la decepció dels resultats del 26 de juny.

Resultats decebedors és cert. Les enquestes prèvies auguraven una realitat ben diferent. I en tenir-les a favor era més fàcil creure que serien encertades. Aquesta vegada sí!

Idò una vegada més ha estat no, no han encertat, la realitat ha estat ben diferent. Independentment de la reflexió que han de fer les grans empreses d’opinió, la ciutadania ha vist que,  al nostre Estat , aquest mitjà electoral realment influeix en la percepció de la campanya, en l’opinió de la gent que està interessada en el debat polític.

No hem d’oblidar, i potser no ho tinguérem massa present, que anàvem a una nova cita després de sis mesos d’estira i arronsa sobre la possibilitat de formar un govern diferent. El final del bipartidisme no ha estat tan clamorós, de dues a quatre forces polítiques estatals, i un nou Congrés on cap partit ha aconseguit la majoria suficient per formar l’executiu tot sol.

Davant els resultats a les Illes Balears hi ha hagut opinions de tota casta. N’hi ha algunes interessades especialment en fer mal dins les files de MÉS. Opinant que els nous dirigents no han estat a l’altura, que no són prou sobiranistes, que han girat massa al caire social, que l’aliança electoral ha estat un fracàs...satisfets (?) dels resultats treuen com a conclusió que les errades de MÉS són solucionables si tornen a les essències, als orígens. Retorn a temps passat...

No voldria rebatre aquests arguments repassant els resultats d’altres forces sobiranistes de la perifèria de l’Estat, Bloque Nacionalista Galego, EH Bildu, per citar-ne dues de les nacionalitats històriques. Les eleccions espanyoles no han anat bé a qui anava tot sol, i tampoc qui anava amb confluència, però la presència a les nostres Illes de MÉS per Mallorca ha fet que el descens de PODEMOS hagi estat menys acusat que a la resta de Comunitats autònomes.

MÉS és una força sobiranista, pel seu ideari, per la seva pràctica, pels seus fets a les institucions i al carrer. I també és una força d’esquerra, que vol transformar la societat que vivim per fer-la més inclusiva, més justa, més solidària. És una força ecologista, la lluita per la preservació del nostre medi ambient des de fa molts anys ens avala. És una força feminista i ho duu endavant en els seus òrgans de direcció, una dona i un home són al capdavant amb la coordinació, en la seva pràctica de participació interna.

MÉS és una força necessària, formada per dones i homes, de manera cooperativa. I ho hem mostrat dia a dia, perquè aquestes idees estan ben arrelades i  una persona, un vot, ja no té marxa enrere. Pensau que va ser l’única força que realitzà tres assemblees per decidir la seva confluència electoral, trobades on s’expressaren lliurement les posicions a favor i en contra i es decidí democràticament. El proper dijous 7 n’hi haurà una altra per analitzar els resultats i escoltar l’opinió que han merescut a les dones i els homes que han  viscut la campanya al seu poble, a Ciutat.

MÉS ha de reforçar-se en l’adversitat. Ha d’analitzar col·lectivament allò que ha passat i treure’n conclusions. Ara MÉS que mai cal una força política,  a les nostres Illes,  que sàpiga combinar la tasca de gestió a les institucions democràtiques amb la presència al carrer, al costat dels moviments socials.

MÉS  també ha d’aprofundir en la proposta política, d’ara,  del segle XXI, arrelada a la nostra comunitat illenca, amb la nostra diversitat i pluralitat. Aprofundiment que requereix també espais de reflexió, de trobada, de debat d’idees per treure’n accions de futur. Conscients que així sense mimetismes d’altres llocs, conscients que la nostra petita comunitat autònoma, quatre illes, encara és un país per construir si volem que la unió de totes quatre ens doni força. Un país amb projecció de futur, sense cap frontera, per tant, solidari i acollidor. Un país que pugui decidir lliurement què vol ésser i amb qui.

Ara MÉS que mai cal ser conscients del compromís que ens duu a treballar per transformar aquesta realitat nostra tan injusta.