Diumenge, 26 de juny, devers migdia, pronosticava que viuríem un dia històric. Com les sibil·les antigues coneixia perfectament l’ambigüitat d’aquesta afirmació, però tenia la convicció que ahir, com dijous a la Gran Bretanya, no seria un dia qualsevol. L’admosfera parlava i pronosticava que succeirien coses imprevistes. La naturalesa humana té reaccions i manifestacions que no sempre sabem interpretar correctament, i ahir hom tenia la intuició que les enquestes i l’opinió publicada no acabaven de coincidir amb les sensacions i les emocions de la ciutadania. Començam a experimentar de forma rutinària massa penediment,  massa disgust d’haver fet allò que no havíem dit, sentit o fet. Fins i tot hi ha com una nova tipologia de líders de masses que només s’aguanten gràcies a la desmemòria de la ciutadania i a la seguretat de que ningú no els demanarà comptes. On són avui, per exemple, els enquestadors professionals? Per ventura els enquestadors tampoc no saben de sociologia electoral, perquè són els mateixos que treballen pels departaments comercials de les multinacionals i no tenen cap interés en conèixer l’antropologia electoral. Amb els resultats d’ahir cal recórrer a la psicología positiva i tornar al coneixement simple i popular. Res del que va passar ahir, diumenge, en aquest estat conegut com Espanya, no ha passat per casualitat, ni és el resultat de la conspiració ni de cap confluència astral. Els resultats electorals ens haurien de servir de gps per aprofundir en el posicionament global i real d’aquesta societat concreta i plural que ahir votava. Tenim el que tenim, entre moltes altres coses perquè molts àmbits trascendentals de les nostres vides estan en mans de ciutadans errats de comptes. Per ventura hi ha massa gent dedicada a dir com s’ha de canviar el món i poca gent ocupada de veritat a canviar-lo. Aquests pocs, tanmateix, són els nominats a ser reconeguts i la seva feina valorada com a positiva per a la comunitat. Dit això, vull felicitar, d’una manera especial, a tots aquells que durant la jornada de diumenge van dedicar ni que sigui només uns instants a parlar en positiu de la política entesa com un àmbit que ens afecta directament a tots. Estic convençut que el mal temps ni les pitjors tempestes no fan abandonar tan fàcilment als navegants vocacionals. Els pagesos saben que a totes les eres del món hi ha pols. Uns i altres, navegants i pagesos, saben que més enllà de la duresa de la vida, alguna cosa profunda i arrelada, envigoreix l’estat d’ànim i et proporciona la força per seguir batallant malgrat les adversitats.