La decisió de prohibir l’entrada d’estelades a la final de Copa és un gest ple de demagògia. Tanta, que l’escriptora Empar Moliner va decidir irònicament fer-ne bocins per convertir la seva, en roba de cuina. “Això és d’una il·legalitat brutal!” comentava Moliner sense escrúpols i fent broma d’una situació que crea una impotència exagerada. 

Fins ara, les estelades eren banderes que expressaven un sentiment pacífic, d’unitat i conciliador d’una societat històrica i valenta. Gràcies però, a la interpretació infectant del govern espanyol passen a ser “banderes il·legals” que s’han convertit en una amenaça durant un partit de futbol. 

Malauradament aquesta persecució no ve d’aquí i després de sentir les sentències de la delegada del Govern espanyol a Madrid, no acabaran per ara. Concepció Dancausa en una entrevista a La Cope es reafirmava en la decisió de no deixar entrar estelades al partit que disputaran aquest diumenge, Barça i Sevilla al Vicente Calderón. Les comparacions amb ETA posaven la pell de gallina i la falta de coneixement, en ridiculitzava qualsevol argument.

Si fos una decisió coherent, podria entendre, sense estar-hi d’acord, que tant les autoritats polítiques com esportives treballassin de la mà per eliminar tota la simbologia que envolta el món del futbol. Però és evident, que fins ara només s’ha fet a dit i en funció dels seus interessos. A Vallecas, les banderes republicanes en són una identitat del club, com algunes independentistes gallegues o andaluses, o com en altres escenaris, ho són també les reivindicacions del Che o fins i tot símbols d’extrema dreta. Precisament aquesta temporada, al mateix estadi on s’hi jugarà aquesta final, i on s'hi han prohibit les estelades, a la zona del Frente Atlético s’hi han alçat banderes franquistes.