cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
21°

Què difícil és donar ditades de mel!

Donar ditades de mel és una expressió semblant a encoratjar, o manifestar la teva satisfacció a una persona per la feina que fa...En una paraula, una mica d'amabilitat, d'empatia, de mostrar la teva solidaritat, reconèixer les dificultats que viu i donar-li un copet a l'esquena.

Idò sembla mentida però és molt i molt difícil fer-ho,sobretot entre la gent d'esquerres. Sol ésser més freqüent la crítica i no en el sentit positiu. Sempre ha estat així quan tenim la nostra gent a les institucions gestionant. Si fan oposició ens agrada dir-los que ho fan molt bé, que són la nostra veu...Això sí els volem veure sempre al capdavant de les protestes, de les mobilitzacions.

Si gestionen canvia la cosa. En primer lloc no tothom està satisfet de qui està al davant en els càrrecs institucionals, sempre n'hi ha que esperaven que ells fossin els escollits. Altres, que saben que no ho podien ser, o no ho volien, no tenen cap problema en anar dient allò que fan malament, no fos cosa que creguin que són els millors...

Quan he trobat amigues i amics que m'han dit que la gent d'esquerres és injusta amb els seus i això no ho fa la dreta, els he respost que les dretes que coneixem volen el poder per enriquir-se o per afavorir els seus i les esquerres hi són per dur endavant les idees. Per això són més estrictes amb aquells que estan gestionant.

La resposta la mantinc com a bona, però a vegades he de reconèixer que no basta. És cert que ostentar un càrrec polític significa responsabilitat davant la ciutadania. Sigui des del més proper, l'Ajuntament, regidoria o batlia, sigui el més llunyà, conselleria o presidència, has de respondre davant qui t'ha elegit. Si a més no és electe, com a direcció general, o insular, o assessor de la regidoria...igualment pot rebre les crítiques o les lloances per la feina que fa. Allò de responsabilitat davant la ciutadania dur implícit rebre de valent, no només dels mitjans de comunicació que volen que la gent d'esquerres ho faci malament, també d'altra gent propera que posa una lupa més potent a la tasca institucional.

Hi ha gent que ho troba ben normal i a més n'està orgullosa de fer de pepitogrillo, no en mancaria d'altra! Dels càrrecs de dretes només sentim crítiques quan el seu partit cau en crisi, sigui el PP, UM, Ciudadanos, Unión Progreso y Democracia, Unió o Convergència Democràtica...Dels d'esquerres gestionin o no, les crítiques solen ésser immediates, sense quasi temps per arribar i sobretot molt càustiques!

Sé cert que tot d'una pensareu... què vol? Que facem lloances perquè són dels nostres? Sabeu que no és això. Ni lloances perquè són dels nostres a ulls clucs, ni crítiques ferotges perquè són dels nostres i han de ser més bons, més guais que ningú!

No és fàcil, si fas molt segurament tindràs moltes persones que voldrien que fessis manco, si no fas, hauries de fer perquè te toca... també si fas però no es veu als mitjans diuen que no et llueix.

No ha de costar tant cercar l'equilibri. Donar ditades de mel no fa mal, reconeixes la feina feta i les dificultats que viuen quan saps que ni hi ha les condicions econòmiques, polítiques ni socials per fer tot allò que voldríem o que pensàvem que faríem.

Donar ditades de mel pot anar acompanyat de crítiques, és evident! Només recoman combinar les dues actituds, s'agraeixen i són més efectives. Només fer-ne una de les dues és injust per aquelles persones que dediquen molts esforços a fer el millor que saben en nom nostre, que les hem posades en aquests llocs de responsabilitat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Fort, fa mes de 6 anys

Esquerres? On? On les heu vistes? Ja estau contentets, amb aquestes "esquerres"? Idò!

Valoració:3menosmas
Per Pepet, fa mes de 6 anys

Un gran article. A més dels damnificats que no s'han vist recompensats amb cap càrrec hi ha sectors de l'esquerra que des del minut 1 s'han dedicat a despotricar i a criticar el Govern, sense descans, sense miraments, sense importar les condicions econòmiques. Com deia un els pitjors enemics de l'esquerra no és la dreta sinó la pròpia esquerra. N'hi ha que viuen millor amb el PP al govern doncs així poden protestar més i tenir més recolzament social, i no diré noms doncs basta veure les xarxes socials.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente