nubes dispersas
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
24°

I a partir de dilluns s'obraran tots els prodigis

Sembla que era com una pigota inevitable que s'havia de passar la sessió d'investidura. Que només es tractava d'algú que donàs el sus per envestir a uns entrants que no feien gola a ningú, però formaven part del menú democràtic que tots s'havien adjudicat al qual no li podien fer llobada. Per això necessitaven un subjecte que els tengués ben posats o amb un grau d'ingenuïtat tan solemne -o les dues coses alhora- que gosàs a agafar els bous, ni que fossin els de Guisando, per les banyes i s'oferís a alçar el teló de l'opereta. I no només això sinó que admetés de grat o mig per força fer el paper de pelele – figura teatral molt castellana- per tal que el guió es pogués posar en marxa.

I així sembla que s'ho varen prendre ses senyories, tret dels dos que havien acceptat fer el paper de nuvis i havien d'estar seriosos, com si la cosa no anàs de bromes. Començant per un Rajoy distès, còmic, si voleu amb toc d'humor castís de finals del segle denou. Potser li faltava el barret i l'organillo que de tant en tant anunciàs la gràcia no fos cosa algú que no hagués acabat la son s'adormís sense tenir a punt l'aplaudiment o el siulet, segons la disposició en la platea. Tampoc no li faltà protagonisme a Pablo Iglesias i el famós bec amb el seu ambaixador català.

Perquè la cosa semblàs de veres hi va haver algunes notes tragicòmiques com la patinada verbal obligatòria de Rajoy – a partir d'ara li haurem de dir el viral, tecnicismes obliguen- o el dramatisme innecessari d'un Iglesias – ens referim a la calç- que va poder experimentar que no és el mateix anar a fer una tertúlia a una televisió on com diuen en la seva terra en el país de los ciegos el tuerto es el rey que haver de bregar dins un hemicicle on els rums-rums que hi sonen poc tenen a veure a les dialèctiques farandulesques de certs contertulians que han elevat el professor a la categoria de gurú messiànic.

Posades així les coses, amb ponts trencats per la dreta (Rajoy ridiculitza Sánchez, Rivera se les té amb Rajoy, aplicau-hi la propietat transitiva i sabreu quin bugat en surt)i amb molta de calç pudenta per l'esquerra, no era d'estranyar que la majoria dels comentaristes que transmetien en directe o diferit l'opereta optassin per pronosticar el desenllaç obvi: les eleccions el 26 de juny.

Però vet ací que cada dia surt el sol, com bé saben pagesos i poetes, i cada dia obra el prodigi de la vida i de les metàfores. Jo no sé quina estranya ombra nocturna degué posseir polítics i analistes per tal que amb les primeres clarors del sol ventós canviassin els parers. Ningú no preveu cap sorpresa en la votació de divendres, ningú no es botarà el guió. Però en canvi, tots comencen a teixir esperances a partir del dilluns. Com si fos un dia astralment molt propici per a encetar embolcalls de prodigis. On es colgarà en Gelat?, ens preguntàvem fa una setmana. Es reencarnarà l'operació Menina? Això és na Soraya de cap visible del PP – O potser en Feijoo, que sembla té data de caducitat a Galícia- per liderar i liquidar una legislatura exprés de no més de dos anys de duració on es puguin emprendre un parell mallorquí de reformes que propugna C's, algunes de les quals necessiten les tres cinquenes parts de l'auditori. O en canvi, les ventades del nord esbandiran la calç que tant ha cogut als ulls socialistes i serà possible tornar a enfilar una majoria de 160 i pocs diputats per treure endavant allò que se'n diu un govern de progrés? Algun emissari ja ha arribat a cercar la pau i a donar la mà com a mínim a un dels grups que conformen els 160 diputats. A més, l'operació que a dia d'avui ja compta amb el beneplàcit i les pregàries de Sor Manuela Carmena del Lavapiés, dama venerable i respectable que encapçala la batlia de Madrid i que no ha dit en cap moment que renegaria dels suports del PSOE si aquests acabassin pactant amb C's. No sé com és que certs pactes trontollen per mor d'aquest pacte mentre que en altres indrets es mantenen ferms. Deu ser cosa de l'orografia o de la climatologia. Potser, aviat podrem ser com Tip i Coll, que acabaven el seus gags dient allò de: la semana que viene hablaremos del gobierno

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.