La frontera azul era una sèrie japonesa que va emetre TVE a finals dels anys 70 que tenia lloc a la vora del Lian Shan Po. Idò bé, a les avingudes de Palma, on ara s'hi ubica El Corte Inglés, hi havia el Lian Shan Po, un petit bar que tancava els diumenges i que sempre he associat al Reial Mallorca. Era el lloc de trobada amb els amics abans d'iniciar la caminada fins el Lluís Sitjar. Vaig viure amb molta intensitat aquells anys de patiment i desastres amb alguna alegria. Erem joves i no patíem fred a l'hivern ni calor a l'estiu. El marcador simultani, els peculiars anuncis de la megafonia (Laccao, la bebida del deportista; Miret, piel de cristal, Piensos Piema...) o el costum de llançar un coixinet a l'àrbitre encara abans de començar el partit són alguns dels meus records. En més d'una ocasió vaig contemplar des de la distància com a la porta d'entrada a la llarga escala que conduia als vestidors s'hi juntaven un bon grapat de persones per cridar allò de 'Aeropuerto, aeropuerto', advertint a l'àrbitre que a l'estadi estava protegit, però que en arribar a Son Sant Joan... I no puc oblidar els cotxes de policia sortint per la porta del carrer Gómez Ulla. Era una altra època. El futbol ens convertia en adults i ens proporcionava conversa durant tota la setmana. Plors, desditxes, crits, alegries... Acudir al Lluís Sitjar era tan obligat com mirar La frontera azul.