El dictador feixista-espanyolista, Francisco Franco, en el seu llit de mort, agafa amb la seva mà tremolosa el braç del seu hereu, Juan Carlos I i li diu: «Alteza, una sola cosa os pido: que preservéis la unidad de España». Podria ser un gag del Polònia, però és un gag de la gran farsa que va ser l'anomenada Transició.

No fa falta anar tant lluny ni en l'espai, ni en el temps, per trobar en la realitat del dia a dia polític gags que, en moltes ocasions, superen la imaginació dels millors guionistes del Polònia. Que són molt bons.

El programa de sàtira política, Polònia, compleix deu anys i, si bé és cert que ha tengut la «sort» de desenvolupar-se durant deu anys absolutament trepidants, variats i moguts en la política catalana, tampoc és menys cert que ha sabut treure punta de l'actualitat política i l'ha sabuda caricaturitzar amb un humor fi, intel·ligent i català. Sí, el sentit de l'humor català i l'espanyol són molt diferents.

Polònia ha sabut connectar amb la vella tradició catalana de l'humor de base política que va nodrir publicacions mítiques com La Rambla, Lo Burinot, La Xamfaina, La Campana de Gràcia, Foch i Fum, L’Esquella de la Torratxa, L'Ignorància, Papitu, Cu-Cut, Cuca Fera, Xut, Be Negre, El dàtil, El gat pelat, Cul de sac, Amb potes rosses, El cementiri, L‘Òliba, El badall de Gràcia, La Xinxeta, La Bimba, El Drall...

Però Polònia és, sobretot, la demostració que la catalana és una societat sana, plural i diversa, capaç de riure's d'ella mateixa i que els mitjans de comunicació públics del Principat, a diferència dels del seu entorn més immediat, es desenvolupen, governi qui governi, en un clima de pluralitat i llibertat exemplars.

Molts d'anys Polònia! Enhorabona Catalunya!