El llançament del moviment DiEM25 (Moviment Democràcia a Europa), encapçalat per Yanis Varoufakis, el professor i exministre de finances de Grècia, representa al meu parer la darrera esperança per a una Europa en desintegració. Una desintegració que posen en evidència tant l'amenaça (o el desig, no sé què és pitjor) del Regne Unit de «partir», com sobretot la crisi humanitària i d'humanitat que representa el drama dels refugiats i la incapacitat d'un continent que havia estat la referència mundial dels drets humans i el benestar i ara deixa morir la gent a la mar i que desapareguin milers de nins mentre miram de mirar cap a un altre costat. I abans d'això, el xantatge de la troika i en bona mesura els estats europeus, inclosa Espanya, a Grècia: la terra on va nèixer el concepte de democràcia a Europa era castigada justament per voler canviar les regles del joc i voler posar la sobirania i dignitat per davant dels mercats.
Amb gent de les esquerres, l'ecologisme i els moviments radicals (per allò d'anar a l'arrel), i amb l'adhesió a nivell individual i mitjançant un procés constituent es vol construir des d'abaix un nou subjecte polític europeu transformador, que faci de contrapès real a allò més gris dels poders establerts a Brusel·les, però sobretot que sembri esperança en un contintent devastat pel neoliberalisme i el neofeixisme, que s'han apropiat de la versió més rància d'una Europa que segurament és més necessària que mai, però que la gent no sent seva perquè el gruix de les polítiques que n'emanen semblen fetes per castigar la gent. Des de les directrius econòmiques i la doctrina del dèficit que permet bloquejar, en la pràctica, el nostre pressupost autonòmic per fer polítiques socials, a unes normes que un dia varen nèixer per protegir la gent i la terra i ara només responen als interessos particulars més foscos, com s'ha vist aquí a la nostra terra amb la crema de residus o les prospeccions, on hem quedat clarament desemparats, o el TTIP, que pot acabar desregulant absolutament tot i convertir les institucions democràtiques en capses buides i la democràcia en filosofia antiga. En definitiva, també des de les Illes cal sumar-nos al DiEM25 si volem un present i un futur dignes i en llibertat.
La cosa encara està molt verda, però o tard o prest o algú s'hi posa i és capaç de treballar més enllà dels Estats i dels lobbies perquè la decadent Europa de la troika esdevengui una Europa de la gent i dels pobles, o el projecte europeu serà un tema més dels llibres d'història. Com resa el manifest, «L'objectiu de democratitzar Europa és realista. No és més utòpic del que ja va ser la construcció inicial de la Unió Europea. I de fet, és menys utòpic que mirar de mantenir amb vida l'actual UE, antidemocràtica i en procés de fragmentació».
Tot això que diu David Abril està molt bé, però sobte que defensi la utopia i l'Europa de la gent, quan ell és el primer que no va votar al Parlament autonòmic contra l'elecció de Bauzá i Antich com a senadors; quan el seu partit a Cort no ha estat capaç ni de tancar les terrasses del Born, ni això no han fet, o quan, avui mateix, sense anar més lluny, ens hem informat que el seu partit ha votat a favor de privatitzar la gestió del Palau de Congressos. Només he posat aquests exemples, en podria posar molts més. Deixarem anar el tema de la no ecotaxa, de moment. Abril el que ens ha de dir, és perquè va fracassar com a responsable de la campanya electoral del seu partit, el mes de desembre passat i perquè, en canvi, Podemos va tenir èxit. Predicar no serveix per a res, si després quan un té l'oportunitat de governar, acaba decebent. Ho dic perquè Abril no és cap jovenet, ja és un polític veterà: haurem d'esperar molt, abans que vostè faci la revolució que predica? Si és que el que predica és cap revolució perquè del contingut de l'article d'avui, se'n desprenen dubtes raonables.