muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
17°

A la fi plou!

A la fi ens ha visitat la pluja, acompanyada del vent. Justament el matí de sa Rueta de Palma, que tants infants esperen amb il·lusió. A mitjan matí ha escampat i hauran pogut gaudir dels passejos per Ciutat, desfressats, alegres, feliços de mostrar-se diferents.

Un hivern atípic aquest, fins el febrer no ha plogut i així i tot insuficient. Apareix el fantasma de la sequera, ben present després dels mesos d'octubre i novembre sense aigua. Aflora la realitat d'unes illes governades per persones irresponsables en el govern del 2011-2015, el Sr.Company, el Sr.Bauzà, que forçaren canvis en el Pla Hidrològic anterior, que no feren previsions, en una paraula, que ara hem de patir les conseqüències d'una política erràtica, cara, de malbaratement d'un bé públic com és l'aigua.

Un hivern sense fred, atípic també en les temperatures, graus que corresponen més a la tardor, que no als mesos de gener, desembre... un hivern que actua com si fos primavera i desbarata els cicles naturals de les espècies vegetals.

Un hivern atípic políticament. El dia abans de començar, el 20, tinguérem eleccions generals a l'Estat. Resultats atípics també. Ningú ha guanyat, tots es necessiten mútuament, s'ha romput amb el bipartidisme de fa 38 anys.

Aquests dies veiem les converses ara presidides pel Sr.Sánchez, després de la renúncia del Sr.Rajoy a iniciar-les, en constatar públicament que té 180 vots en contra per la seva investidura.

El Sr.Sánchez ha demanat unes setmanes de temps, lògic, ja que hem de recordar les sumes d'escons que no arriben als 176 de 350, la majoria necessària per a la investidura. Negociacions difícils i poc comunes en la història de la democràcia espanyola des del 1977.

No caiguem en el parany de tants comentaristes de les xarxes, dels mitjans de comunicació, de tertúlies a canals privats, que ho veuen com un mal i reclamen amb celeritat el gran acord PP+PSOE+Ciudadanos. Aquest invent ha funcionat a Alemanya, i ara tremola com un flam per la crisi dels refugiats. A França hi hagué una co-habitació entre President i Govern de signes diferents, però ja fa anys, pocs dels actuals protagonistes ho recorden...

Allò que sabem ben segur és que no serà fàcil i potser acabi amb convocatòria de noves eleccions. Si és així, també viurem una situació insòlita a l'Estat, voldrà dir que les urnes del 20 de desembre han col·locat uns responsables que no han sabut fer allò que els correspon, realitzar l'art d'allò possible.

No som capaç de fer auguris, ni travesses, crec que és molt arriscat fer-los. És cert que vivim moments insòlits, no comparables amb la transició del 1978: la monarquia amb canvi de rei, una institució en entredit per molts escàndols i sense prestigi, amb una infanta asseguda al banc dels acusats en un judici. La sacrosanta unidad de España en lo universal, en els termes que usava el franquisme, i defensada pel bipartidisme durant anys, es veu trastocada pel procés català, que han volgut minimitzar-lo com a una dèria d'un senyor i la realitat, caparruda, els ha mostrat que és fruit del convenciment expressat en la major mobilització de masses, repetida durant quatre anys. Aquest any hi haurà eleccions a Euskadi i Galícia, veurem què passa... La crisi econòmica, la gran estafa, que ha afavorit els grans bancs i empobrit molta gent, sense aixecar cap malgrat els anuncis de recuperación... La corrupció no de persones, sinó organitzada des de les institucions amb protagonistes clars, també del famós bipartidisme, sigui a les Illes, al País Valencià, a Madrid, a Andalusia, a Castella...

I nous protagonistes,ara, després del 20 de desembre, noves forces en el tauler, que han recollit el descontent, el cansament de la gent que durant molts anys confiava amb el bon fer del dos grans partits. Forces que han crescut gràcies a la desaparició d'altres, injustament, com el cas d'IU.

Els nous líders han de respondre a les expectatives creades, amb responsabilitat. Ja no calen gestos cap a la galeria. Ara la gent demana seriositat, saber fer allò que han promès i si no són capaços, com a mínim que parlin clar i no intentin enganar.

Sense impaciència esperem el resultat de tantes trobades, reunions, fotos. I si al final hem d'anar de bell nou a eleccions, no passa res. Un país europeu va estar un any sense govern. Un altre mesos, fins arribar a acords.

No passem ànsia, la democràcia ha d'acabar guanyant. Malgrat totes les seves insuficiències i injustícies és l'únic sistema polític possible, el contrari és la dictadura.

No ens conformem amb aquesta obvietat, volem una democràcia real, més justa, més equitativa, més lliure i igualitària, les eines per aconseguir-la estan al nostre abast. No ho dubteu.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.