Obvietats sociolingüístiques

De tant en tant convé recordar algunes obvietats. Vos n'apunt mitja dotzena:

1 - Haver nascut fora de Mallorca, no t'impedeix aprendre a parlar en mallorquí. I menys encara, entendre'l.

2 – De moment no s'ha trobat cap lloc del món que, el fet d'haver-hi nascut, t'impedesqui aprendre català.

3 – No haver nascut aquí, no et converteix en un enemic o contrari a la llengua d'aquí, com, de fet, haver-hi nascut no és obstacle per apostatar d'allò d'aquí.

4 – No és el mateix nocatalanoparlant que contrari a la nostra llengua. De fet, es pot no parlar la llengua catalana i desitjar que aquesta recuperi la seva plena normalitat. I desitjar, també, que la gent del teu entorn i els mitjans de comunicació t'hi parlin.

5 – Ser castellanoparlant no significa estar condemnat a ser monolingüe tota la vida.

6 - Les llengües sumen i són compatibles. Aprendre'n és bo. És positiu i, sobretot, no implica desaprendre'n cap. No és com una religió, que en general, només en practiques una de manera excloent. De llengües en pots aprendre i usar-ne moltes, sense que això impliqui renunciar a res.

Comenta

Normes d'ús

Avís legal

» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat

» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers

» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.

Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).

Comentaris

Per Monos, fa mes de 8 anys

a Estats units hi ha comunitats de pe parlanst de centenars d'idiomes... Els únics que no s'integren i que generen problemes amb la llengua són els hispanos

Valoració:1menos mas

Per unaperaqui, fa mes de 8 anys

@undetants: jo el que dius, si m'ho permets ho refrasejaria així (per anar més en la línia de l'article de'n Tomeu):

1- Si ets catalanoparlant no te fa falta canviar de llengua quan xerres amb un castellanoparlant, tan si fa temps que viu aquí com si no (així ja li vas compartint la teva llengua i ajudant-lo a integrar-se).

2- Aquesta la posaria dins la llista de paradoxes o anomalies evolutives, més que en la d'obvietats.

3- Aquesta te la pos dins la llista de problemes que no tendrien perquè existir, però que aquí ens afecten com una llosa sobre el pit.

4- Emprar la llengua pròpia habitualment per comunicar-se no és una cosa que hom faci amb la intenció d'anar emprenyant la resta del món.

5- La llengua pròpia no és un simple element folklòric per dir "bon dia", "idò" i "cagondena", i continuar la resta del discurs en castellà.

Valoració:3menos mas

Per Idò sí, fa mes de 8 anys

Per a la gran majoria de castellanoparlants, aprendre català és una espècie d'heretgia. Castella, com va dir en Machado, desprecia tot allò que ignora. Avui en dia, moros, xinesos i gent venguda de molt diverses parts del món han après de parlar la nostra llengua. Aquests no tenen els prejudicis dels castellanoparlants.

Valoració:5menos mas

Per cataluña mos roba, fa mes de 8 anys

"Ser castellanoparlant no significa estar condemnat a ser monolingüe tota la vida".

Efectivament. Castellá i inglés. Per exemple.

Valoració:-1menos mas

Per de asco, fa mes de 8 anys

Yo soy mallorquín. De padres mallorquines. De abuelos, igual.

Dentro de mi propia libertad uso las dos lenguas cuando me da la realísima gana. Y si escribo, en muchas ocasiones, en castellano es para jorobaros a vosotros.

Pero lo que no dice el extranjero, que en Cataluña se fusila a impuestos y multas, si se te ocurre rotular tu comercio es castellano. Si lo haces en inglés, nadie te dirá nada.

Valoració:-5menos mas

Per undetants, fa mes de 8 anys

Completament d'acord amb aquestes obvietats però n'hi ha d'altres:

1.- Ser catalanoparlant i canviar la llèngua quan xerres amb un castellanoparlant sabent que fa estona que viu aquí.

2.- Haver nascut aquí en una família de tota la vida (generacions) d'aquí i renegar de la pròpia lléngua.

3.- Viure en un estat on estan reconegudes les lléngües pròpies però en els territoris de parla castellana tratar-ho com un problema social i polític negatiu enlloc de treure'n la part positiva i enriquidora.

4.- Emprar com eina política la lléngua acusant qui parla una lléngua diferent al castellà de nacionalista, sobiranista, independentista, catalanòfil...

5.- Tractar la lléngua pròpia d'aquí com un element folcklòric i residual més i que només s'empra en les zones rurals i per gent gran per a provocar que desaparegui con va passar a Occitània amb la seva lléngua.

Valoració:12menos mas