Des de diferents sectors, al llarg dels últims anys, s’ha difòs la idea que era necessari articular noves formes de participació política, per tal d’aprofundir la democràcia. Acceptant (o no) que la democràcia liberal és la menys imperfecta de les formes de representació de la voluntat popular, es pretén articular sistemes complementaris de participació, de manera que la gent s’impliqui també d’una manera més directa en la vida política i que senti que pot prendre part en la presa de decisions. D’alguna manera, es tracta d’”empoderar” (verb també molt de moda) la ciutadania (volent dir els ciutadans d’ambdós gèneres) en la presa de decisions.

A determinats països, l’hàbit de participar molt directament en la presa de decisions està molt arrelat en els respectius sistemes democràtics. A Suïssa, al Canadà o a la majoria dels estats dels Estats Units d’Amèrica és freqüent que, juntament amb les paperetes de votació, quan hi ha eleccions, hi hagi una papereta amb tota una sèrie de qüestions que els ciutadans han de votar. En aquests llocs, hom pot votar el partit polític de la seua preferència i alhora si s’han de fer determinades infraestructures, si s’han de sufragar determinats medicaments o si s’ha de prioritzar una obra pública o una altra. La gent escull partit polític però també marca una sèrie de creuetes, i llavors el resultat d’aquesta consulta obliga els nous governants, democràticament elegits, a fer cas de la voluntat popular. El partit que queda al govern, als llocs esmentats, no pot deixar de fer cas d’allò que ha decidit la gent. De manera que els votants decideixen més i els polítics elegits una mica menys.

A Eivissa el tema s’ha posat d’actualitat arran del procés participatiu que s’ha obert per dirimir què s’ha de fer amb la carretera de Santa Eulària. Des de l’equip de govern del Consell d’Eivissa, s’obre un procés participatiu perquè la gent digui quina és la millor opció, a judici de la majoria, sobre l’esmentada via de comunicació entre la ciutat d’Eivissa i la vila (dita) del Riu.

Com que encara no comptam amb cap llei balear que articuli com s’han de fer les consultes populars al nostre país (i no sé si estarem gaire aviat en disposició de tenir una llei d’aquestes característiques), inexorablement el procés participatiu patirà moltes mancances. Algunes són completament inevitables, i d’altres, des del meu punt de vista, són de concepte. I dic això posant per davant que, com a filosofia, estic completament d’acord amb el que pretén dur endavant l’equip de govern del Consell d’Eivissa.

En primer lloc, voldria qüestionar les assemblees com a forma de participació. En la meua militància política anterior vaig intentar que el meu partit deixàs de ser assembleari perquè consider que la democràcia interna es garanteix molt millor en els partits que no ho són. Vull dir que en una assemblea hi participa qui vol, generalment d’una manera caòtica, mentre que els sistemes representatius, millor o pitjor, abasten la particpació –ni que siga indirecta- de moltes més persones. En segon lloc, en una illa com Eivissa, el vot a mà alçada en una assemblea no representa absolutament res. Qui votarà allò que creu i no, posem per cas, allò que convé a la pròpia imatge (o als propis interessos dins una organització determinada) en comptes de votar allò que pensa? (Estic totalment convençut que, a la major part de les assemblees celebrades per aquesta illa nostra, hi ha sempre un contingent importantíssim de gent que no vota allò que pensa, i que ho fa a consciència i sense cap càrrec moral). I, encara, en tercer lloc, un sondeig d’opinió mai no pot passar ni per una consulta ni per un referèndum. No debades hem vist, repetidament, en quina mesura se’n solen sortir, els sondeigs d’opinió.

Per tant, si realment volem una societat més participativa, amb formes de participació d’autèntica qualitat democràtica, s’han d’articular maneres de garantir que es pugui conèixer realment l’opinió de la gent sobre determinades qüestions. I això, que ara mateix hi pugui pensar, només resulta possible a través d’urnes i censos. Cap procés assembleari no pot suplantar les autèntiques assemblees, que són els parlaments democràticament elegits. I cap tipus de consulta pot suplantar la que es fa amb una pregunta en una papereta, posada dins una urna, a partir de les mateixes regles que regeixen les eleccions. Fa falta fer pressió, per tant, perquè, en el menor temps possible, les Illes Balears puguem comptar amb una llei de consultes populars que reguli aquestes formes de participació dels ciutadans del nostre país.