Estic il·lusionat. Vull dir que ara torn a estar il·lusionat. L'arribada de Robert Sarver ha convertit al Reial Mallorca en un club poderós, al manco des del punt de vista econòmic. M'agradaren les paraules del flamant conseller delegat Maheta Molango just arribar. Vessava seny. Semblava que apostava per un Mallorca seriós i professional. Els primers fets foren decebedors i el Mallorca fitxà futbolistes com Pol Roigé o Adrián Colunga, que no responien a les extremes necessitats del Mallorca.
El fitxatge de Fernando Vázquez i l'arribada de futbolistes tan contrastats com Lago Junior, Salomao u Ortuño m'han omplit d'esperança. Ara, crec que l'ascens no és un simple objectiu teòric. Ja ho sé. Parlar ara del retorn a Primera sembla una quimera. I possiblement ho sigui, però hi ha opcions reals. El Mallorca, com l'Atlètic de Madrid de Simeone, ha d'anar partit a partit, però encara hi ha temps.
El rendiment és sempre una gran incògnita, però la realitat és que el perfil dels futbolistes fitxats durant els darrers dies es correspon a les necessitats del Mallorca. Després, les coses poden anar bé o malament, però els jugadors que han arribat responen, al manco en principi, al que Fernando Vázquez ha de menester.
Una cosa més, també s'hauria d'incorporar a algun migcampista que serveixi pilotes als homes de vanguardia. Fa falta el cervell, l'organitzador, el distribuidor. En tot cas, la realitat és que estic il·lusionat. Anirà bé. Segur!
