Vagi per davant que els comentaris que faré a continuació no els faig des de cap posició privilegiada. No som periodista ni politòleg, ni tampoc sociòleg ni economista. No milit a cap partit polític encara que he votat en totes les convocatòries electorals. Els següents comentaris els faig com a simple ciutadà a qui l’interessa allò que es diu cosa pública i, per tant, seran comentaris del tot subjectius sense cap voluntat que siguin incontrovertibles o definitius, ans el contrari, no tindré cap problema per canviar-los sí em donen contrarguments convincents. El meu objectiu és compartir el que veig, escolt, sent i pens amb els lectors i res més.

Com s’ha apuntat abans, el centre dels comentaris serà allò públic, és a dir, tot allò que afecta a la política en sentit ampli que inclou la política que es fa des de les institucions, però també la que es fa des dels moviments socials, culturals, etc. En aquest àmbit es prenen les principals decisions que afecten a la vida quotidiana de milers de ciutadans: educació, sanitat, medi ambient, pensions... Per tant, poca broma. O no. També la política o millor els polítics poden ser mirats des d’una altra perspectiva, des de l’humor, perquè tot plegat té un punt o més d’un punt còmic. Una advertència: no estic defensant teràpies alternatives com a la risoteràpia.

L’humor és una cosa molt seriosa, diuen, i crec que tenen raó. De fet és un tret que ens diferencia de la resta d’animals. Veure les coses amb sentit de l’humor suposa canviar les coordenades en què se situen els fets i els comportaments. Davant el dogmatisme, el relativisme, davant el sentit, l’absurd, davant allò sagrat, allò profà. Ens fa més inteligents, més humils i situa les coses al seu lloc. Ho posa tot a l’eix de la temporalitat, tot passa, tot és provisional, tot és transitori. En el fons l’humor amaga un profund però lúcid pessimisme que, des del meu punt de vista,contrasta amb l’idea que el sentit de l’humor està relacionat amb la felicitat. No sé si ens dóna felicitat, però ens allibera. L’humor m’agrada perquè sota l’aparent superficialitat de la rialla que provoca hi ha un element de crítica molt corrossiva, subversiva diria jo, i sinó que ho demanin als redactors de Charlie Hebdo. I quan es fa bé, toca allò més essencial, allò que fa més mal, el nucli de les coses. L’humor ho té tot, és eixelebrat i a la vegada seriòs, és superficial i és profund. Quines contradiccions!! Doncs sí i qui no en tengui que tiri la primera pedra. I el primer que hem de fer riure´ns de nosaltres mateixos, llevar-nos importància i transcendència. Som humans massa humans diria el clàssic.

Com que va en contra de tot dogmatisme, l’humor afavoreix una actitud relativista però no nihilista. Tot és relatiu però no tot val el mateix. Un dels aspectes més importants de l’humor és que parla d’allò que no es pot parlar, d’allò prohibit:del sexe, de la desgràcia, de la mort, dels déus, del sants i de la festa díriem. No hi ha res sagrat ni intocable que pugui sostreure’s a la broma i la rialla i d’aquí el seu mèrit. Serveix per contrastar valors, per saber que no hi ha valors absoluts però també per adonarse’n que no tots el valors són iguals i que n’hi ha defensen la dignitat de les persones i la conservació del medi ambient, per exemple, mentre que d’altres afavoreixen llur explotació. I aleshores podem triar.

No obstant, algú podria dir que és molt fàcil predicar que ens hem de prendre la vida amb sentit de l’humor des d’una posició d’home occidental, amb una bona qualitat de vida, que ha tengut una feina digna, que té les necessitats bàsiques i les no bàsiques cobertes, etc. Però què podem dir d’un pare o una mare que fa quatre anys que no tenen feina, que no en troben, que subsisteixen de la caritat, poden veure la vida amb humor? O els refugiats que han arribat de miracle a Europa i que malviuen en campaments, poden prendre’s la vida amb sentit de l’humor? La resposta és no. Però fins i tot en aquest casos d’explotació i discriminació, sí que és útil com a denúncia perquè l’humor és subversiu. Una de les coses que no soporten els poderosos és que s’enriguin d’ells perquè els deixa nus sense la cuirassa protectora que dóna la seva posició de privilegi. Es veuen fràgils, sense solidesa, vulnerables i es posa en evidència la poca consistència dels seus valors i decisions.

Crec que ha quedat clar el que significa l’humor per aquest servidor, però fins i tot en el supòsit que tot el que dit no sigui vera, i ho podria ser, hi ha una cosa amb la qual crec tots hi estarem d’acord: fer una bona rialla amb els amics no té preu.

I ara per acabar un frase de Groucho Marx:

Humor és possiblement una paraula; l’ús constantement. Estic boig per ella i algun dia averiguaré el seu significat.