En Neymar i na Cristina

Ara bé: llavors, en el possible cas brut Nóos, que no saben si esquitxa la Infanta Cristina, segons l'advocada de l'Estat d'Espanya María Dolores Ripoll, que, en teoria, representa tots els ciutadans del dit estat, resulta que no, que 'Hacienda no somos todos'.  Sí, sí, ho heu llegit bé: quan es tracta d'una Infanta (que precisament jo trob que hauria de fer llum i servir d'exemple), l'advocada que s'hi hauria d'acabussar troba que 'Hacienda somos todos' no es sinó un eslògan para el àmbito de la publicidad', veiam si li estalviam el judici.  Idò!  Així fa les coses l'advocacia de l'Estat espanyol, que, en teoria, ha de vetlar pels interessos de tots els ciutadans seus i, per tant, ha de dur a retxa tothom qui sigui sospitós d'haver pegada grapada als doblers públics, tant si és un fuster, com un picapedrer, com un jugador de futbol, com un príncep, una princesa o un rei. 

Jo deman una cosa: si en Neymar fos un jugador d'en Florentino, hauria mirat igual de prim, el fiscal espanyol?  I si na Cristina, en lloc de ser una Infanta d'Espanya, fos estada una consellera mallorquina o catalana, hauria fet el mateix cantet comprensiu i exculpatori l'abogacía del Estado'?  O hauria fet realment d'advocada de l'Estat i s'hi seria afuada amb cos i ànima en contra, que es defensi si pot, demanant-li càstig de valent, i amb la complicitat i el corresponent judici paral·lel de totes les ràdios i televisions espanyoles?  Només ho deman.