Durant la vaga d’educació vam poder veure a nombrosos membres del PSOE i MÉS amb la samarreta verda al Parlament, a les manifestacions, donant suport a l’Assemblea de Docents i la nostra lluita per una educació pública de qualitat i en català. En aquell moment líders destacats dels partits que ara governen deien que era millor no arribar a cap acord amb el govern del PP, que arribar a un mal acord. Durant la campanya tant un com altre partit van dir que l’educació era la seva prioritat. Els que fem feina a la docència sabem per experiència que l’educació no és cap prioritat ni dels partits polítics, ni de la societat, que normalment no es recorden de la mateixa, a no ser que surti l’informe PISA o fem una vaga indefinida. Personalment tampoc esperava res d’un partit com el PSOE que incompleix sistemàticament el que promet a les eleccions, però sí que tenia esperances en un partit, teòricament nou, com MÉS però el temps i els fets m’estan demostrant que m’equivocava.

Quan PSOE i MÉS han començat a governar, s’ha hagut de passar de les paraules als fets i la prioritat a Educació s’havia de plasmar al pressupost els que ens hem trobat és que el percentatge sobre el pressupost autonòmic dedicat a educació només passa del 19,22% al 19,27%, és a dir pràcticament el mateix que en temps del PP. Un pressupost decebedor, insuficient i continuista. Al programa electoral MÉS proposava un augment anual del 10% del pressupost d’educació respecte al pressupost anterior i només ha estat de la meitat, un 5%. Mentre el PSOE proposava arribar a un pressupost del 5% respecte al PIB i amb la pujada del 2016 de 6 centèsims resulta difícil per no dir impossible pensar que es pugui arribar a aquestes xifres al final de la legislatura. Continuam amb uns pressuposts d’educació sota la mitjana de l’Estat, ja no parlem de la mitjana de la Unió Europea o la proposta de l'UNESCO, del 8% del PIB. Amb pressupost com aquest és impossible complir el Pacte Social per l’Educació. Continuarem un curs més amb ràtios excessives que s'ha agreujat amb 1.349 nous alumnes que s'han matriculat fora de termini, sense poder atendre correctament a l'alumnat amb Necessitats Educatives Especials, amb més de la meitat dels instituts sense complir el mínim d'1,5m2 per alumne a les aules i amb 93 barracons amb els quals ha començat el curs.

I quan demanes explicacions als representants de MÉS la resposta d’aquests és que l’estat ens espolia fiscalment, que el deute públic és molt gran... El que evidentment són fets certs però ja coneguts abans de les eleccions, i que no es canviarà aquesta legislatura amb actituds com la mostrada davant la LOMCE o ara a aquests pressupostos. En el fons el que passa és que ens trobam en un moment de profunda crisi política en la qual els partits segueixen funcionant com sempre i es pensen que fent-se les fotografies de rigor, dir que es reuneixen i són dialogant ja és suficient. No han après res de la valentia de les mobilitzacions socials d’aquests anys.

Si MÉS no és capaç de complir les seves promeses electorals a un tema teòricament prioritari per ells, si accepta en silenci la política timorata de la Conselleria d’Educació i la seva negativa a renegociar un pacte d’educació rebutjat per a la majoria dels docents... Hem de creure que tenir un diputat de MÉS al Parlament espanyol el 20 de desembre significarà qualque canvi significatiu, em sap greu però em sembla que no el puc creure.

Volem valentia, coherència i actuar en conseqüència al que es plantejà als programes electorals, estam cansats d’excuses, covardia, incompliments, resignació i fatalisme.