Un cop esbucat el monòlit feixista, Emaya podrà acabar de fer neta la zona, fora noses. Ja ho sabem que és cara la neteja de Palma, milions d’euros cada any, segurament. Per tant ho paga invertir-ne 50.000 de més. El monument feixista representa, tant és que les excuses siguin innocents com deliberades, preservar una memòria perversa, no la de les víctimes militars que anaven dins el vaixell, sinó la memòria d’una mala voluntat, la de fer honor públic als que volgueren commemorar, d’aquesta manera, la victòria del feixisme sobre la democràcia. Monument també vol dir homenatge a la força de les armes, a la violència anorreadora de la llibertat i els drets socials. El monument de la Feixina vol dir també l’apoderament de la ciutat per la força que tenen els fusells i els canons, homenatge només a les víctimes d’un bàndol, el bàndol que va violar la llei no per la voluntat democràtica de cap poble sinó per l’abús de la violència assassina, repressora. Una violència que endemés a Mallorca fou gratuïta, només amb la intenció d’intimidar i d’escalivar.

El monòlit de la Feixina representa encara més coses. Va ser tan important per al règim que fins en Franco en persona el va venir a inaugurar. Només per aquest fet ja és de justícia esbucar-lo. Representa un homenatge al règim que va prohibir parlar i escriure cap altra llengua que no fos la castellana, la llengua dels que maquinaren el Movimiento Nacional. Cal recordar les disposicions i ordres discriminatòries que a partir de finals de 1936 imposaren els falangistes i el militars que, sense escrúpols ni contemplacions, imposaren sota amenaça de represàlies la llengua castellana, idioma que denominaven de l’Imperio? Vol dir que algú pot arribar a l’extrem de voler fer creure que el monòlit de la Feixina, arquitectura d’un característic estil feixista, talment la façana del cementiri de Palma, no volia commemorar també la Victoria de la repressió falangista i militar contra la nostra cultura? Pel que fa només a l’ús de la llengua, reproduiré un paràgraf que el diari Baleares va incloure en una editorial que va publicar dia 25 d’octubre de 1939: Mallorca no es sólo para los mallorquines, es para todos los espanyoles, como ESPAÑOLA que es. Que el mallorquín se hable en la intimidad, en la família, nos parece muy bien, pero que se use en la vida social, comercial e industrial en la Nación nos parece sencillamente deplorable.

Tota la ignomínia que va comportar l’Alzamiento Nacional està tan clara que hom no pot evitar pensar que algun interès camuflat s’hi amaga, al darrera de la defensa del manteniment del monument; ni que sigui per una qüestió de prioritats de caràcter moral hauria de predominar la necessitat de fer justícia. El monument feixista és un homenatge als responsables de reprimir els homes i dones de Palma, de Mallorca sencera, que defensaren la nostra cultura; afusellats, exiliats fora de l’illa, altres que patiren exili interior, homes i dones els descendents dels quals i sobretot les descendents dels quals patiren humiliacions i represàlies. Els descendents d’aquests homes i dones mereixen reparació; els descendents d’assassinats, enterrats indignament, desapareguts. Aquestes persones que no es mereixen que el monòlit sigui qualificat com a patrimoni arquitectònic o artístic de Palma.

No he sentit cap argument solvent de ningú que sigui favorable al manteniment del monument de la Feixina que no apel·li, finalment, a la necessitat de la preservació paisatgística i per tant emocional dels habitants del barri de Santa Catalina. I la psique dels descendents dels represaliats què no n’ha de menester, de preservació? I la dels demòcrates conscients que durant el franquisme exposaren la vida per la llibertat, tampoc? No hi ha arguments urbanístics sòlids que no siguin pretextos. No hi ha qualitat arquitectònica ni artística que valgui, fins hi ha informes de professors d’universitat que les neguen. Tot és redueix a dir que fa part del paisatge de la zona. Ho paga recordar que fa setanta-cinc anys el paisatge de la zona era un altre i que quan els franquistes varen imposar de canviar-lo no varen demanar parer a ningú. Contràriament, ara governen Cort uns partits que duien al programa electoral la proposta d’enderrocar, uns partits que, per cert, duien als programes propostes per a millorar la façana turística de Palma. Endavant, segur que el turisme alemany i els europeus liberals, i els demòcrates d’arreu, sabran valorar l’enderroc d’un símbol feixista.

Acabaré reproduint uns versos que en Miquel Fortesa -un dels fundadors i primer president que va tenir l’OCB- va escriure l’any 1946, versos que fan part d’un poema que titulà Els exiliats, un dels seus poemes més coneguts. Aquests versos posen esment en la ignomínia que no pot ser matisada, no és modulable, no és justificable, talment la representació del monument de la Feixina.

Els exiliats parlaven una llengua

exòtica i sonora,

que modulaven, en un to molt feble,

com si ignomínia fossin llurs paraules.

Més els mots animaven les tenebres

amb els records de la perduda pàtria,

i els ulls dels exiliats guspirejaven

al ressò palpitant de la paraula

que el foc del cel no occí ni la tempesta.