En l'últim any s'ha començat a parlar aquí i allà de la nova política. Personalment considero que, si ha de tenir algun tret diferencial, és el de plantejar debats públics, seriosos, de forma rigorosa i, per tant amb arguments sòlids per al debat de les idees. Us imagineu construir una societat plural en la qual hi hagi espais seriosos per a debatre les idees de la societat i la ciutat que volem tenir?

Arran de la que probablement és la proposta més senzilla que hagi fet Cort des de l'inici de la legislatura, la de tenir espais exclusius per a persones vegetarianes en la revetlla de Sant Sebastià, s'ha obert el debat sobre el model d'alimentació i sobre si té sentit donar un espai a les nostres festes a qui no pensa o actua com la majoria. Alguns han afirmat també que perquè no ens dediquem a coses importants en lloc d'aquestes xorrades.

Més enllà de la qüestió dels costums, existeixen dades interessants que avalen el sentit que té la dieta vegetariana com a forma individual i col·lectiva d'afrontar alguns dels greus problemes estructurals que sofreix el nostre planeta i, amb això, les nostres societats, les nostres ciutats.

Segons un informe de Nacions Unides, «es preveu que l'impacte de l'agricultura augmenti de forma considerable a causa del creixement poblacional i a l'augment del consum de productes d'origen animal. A diferència dels productes fòssils [en la producció d'energia], és difícil plantejar alternatives: la gent ha de menjar. Una reducció important de l'impacte només seria possible amb un canvi mundial notable en la dieta, allunyada dels productes d'origen animal».

Aquestes conclusions es basen, centralment, en dos elements. D'una banda, la considerable aportació de la indústria de l'alimentació animal en la generació de gasos d'efecte hivernacle. Per exemple, per produir un quilo de carn de vedella s'emeten 27 quilos de CO2 a més d'emissions atmosfèriques de CH4 i N2O, sobre els quals no se sol reparar a l'hora d'avaluar l'impacte ecològic, segons apunten els mateixos informes de l'ONU. El segon element té a veure amb l'aigua. L'agricultura usa un 70% de les fonts d'aigua dolça. La major part en el cultiu de pinsos per al bestiar en comptes de menjar per a les persones.

En definitiva, la indústria de l'alimentació animal és responsable del 51% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, no només CO2 sinó gasos encara més destructius com el N2O i el CH4. A través de la desforestació i destrucció d'hàbitats terrestres i marins és una important causa de l'extinció d'espècies animals. Ho és també del consum de les fonts d'aigua dolça així com de la seva contaminació. A més, la ramaderia cobreix el 45% del total de la superfície terrestre bé per a la pròpia cria i engreix així com per a la producció de pinsos.

Des del punt de vista social, ecològic, de la salut i ètic, el model d'alimentació que tenim en el Nord del planeta és insostenible segons apunten tots els informes i estudis que aporten organitzacions com la FAO i molts altres estudis independents. La implicació local, és a dir, de les ciutats i els seus ajuntaments, en la lluita contra el canvi climàtic i per fer un món sostenible, ha de sorgir d'un debat públic, obert i rigorós.

D'altra banda s’ha de tenir en compte, en aquesta qüestió que és també de model de ciutat, que a Palma la principal activitat econòmica és el turisme. Potser podria ser interessant també mirar per l'oferta que tenim per la gent que visita la nostra ciutat. Al cap i a la fi, la dieta de les persones dels  principals països d’origen (Alemanya, Regne Unit o Suècia) és vegetariana en gairebé un 10% de la seva població, triplicant la taxa de l'Estat espanyol, segons dades de la European Vegetarian Union.

Sobre el que ens ha portat a aquest debat, si aquests arguments no fossin suficients per permetre que el 3 o 4% de les torradores de les principals festes de la nostra ciutat puguin ser utilitzades per persones vegetarianes, potser és útil plantejar la visió municipalista de la tolerància i la inclusió. No és labor d'un Ajuntament fer que les seves festes i les seves polítiques siguin inclusives de manera que tothom se senti part i hi participi activament? Estic convençut que la gran majoria de palmesanes i palmesans estan disposats a fer aquest acte de generositat i tolerància envers el seu veí, la seva cosina o amiga que ha decidit lliurement tenir una dieta vegetariana i que ara gaudirà d'una festa sense estar incòmoda –o no es quedarà a casa– fent així de Sant Sebastià, amb un detall mínim, la festa de tothom.