Gràcies per haver triat el nou cap del vostre partit en Jeremy Corbin, elegit amb el 59% del vots. Gràcies per confiar en una persona considerada el diputat més rebel, en els seus 30 anys com a parlamentari laborista.
Gràcies per haver girat cap a l'esquerra l'acció política del vostre partit, confiant en una persona que ha sabut defensar la unitat d'Irlanda, el desarmament nuclear, la causa palestina. Va ser arrestat el 1984 per haver-se manifestat contra l'apartheid. Durant la seva vida política ha manifestat la seva simpatia per Hamàs, Hugo Chaves i Evo Morales. Des del 2001 ha gosat desobeir les ordres del partit en unes 500 votacions. Una persona que va enfrontar-se a la guerra d'Iraq i que després de ser elegit formà part d'una gran manifestació en solidaritat amb els refugiats.
Gràcies també per haver demostrat, amb aquesta elecció, que confieu en una persona amb experiència, de seixanta-sis anys, amb trenta anys exercint de diputat.
No és debades tant d'agraïment. M'ha sorgit espontàniament quan he pensat en aquests mesos passats, des de les darreres cites electorals europees i autonòmiques i municipals, on hem vist com algunes idees sobre la mal nomenada classe política es feien dogmes de fe. Com per exemple “venir de la ciutadania”, “fins ara no he fet res, vinc del carrer “, com si romandre al sofà de casa contemplant allò que passa fos un mèrit, fins que et decideixes a participar;aleshores, tens un plus sobre aquells que hem estat sempre al carrer lluitant. El plus de no haver fet res.
O l'altre sobre la permanència en càrrecs de representació política. Si tens anys d'experiència no vals, ets casta. Independentment de si has ocupat càrrecs d'un partit centralista estatal, amb la corrupció que li surt per les orelles, corrupció de Madrid, de València, de les Illes Balears, o si has estat en un partit de l'oposició transmetent a les institucions les demandes de la ciutadania. No, si ja duus tants anys, ja ets casta.
Tot en un mateix sac fa que no es distingeixi entre aquells lladres que han entrat en política per enriquir-se, i ho han fet, i aquelles altres persones que des de sempre han lluitat per transformar la societat, des del carrer i des de les institucions, siguin municipals, insulars, autonòmiques o estatals.
Tots són iguals, que tant agrada dir a les persones de dretes, per amagar la seva corrupció, ha estat també usat pels nouvinguts a la política activa, sigui des de les assemblees, sigui des de cercles, sigui des d'allà on sigui. I és profundament injust, perquè és totalment fals.
No totes les persones que exerceixen càrrecs de representació política són iguals, perquè desigual és l'opció política que representen, per tant ja hi ha diferències en allò que fan. Ni totes les persones que han dedicat bona part de la seva vida a l'acció política es poden considerar que ho han fet per enriquir-se, ans el contrari, la majoria han perdut molt però han contribuït a canviar la societat.
Els laboristes britànics també ens han donat un altre motiu d'agraïment. Han triat una persona major, no un jovenet. Una persona que representa les idees d'esquerres transformadores, una persona amb coratge per enfrontar nous reptes. Una aposta que ens recorda el que feren els conservadors i els liberals, joves polítics que han dut a terme polítiques austericides, velles, caduques.
Un suport aconseguit gràcies a l'apertura del partit a la participació, més de 200.000 inscrits per donar suport a aquest candidat. El laboristes han hagut d'obrir-se i aquest és un camí que ja no té volta enrere.
El nou líder dels laboristes Jeremy Corbyn també tomba un altre argument dels considerats irrefutables. L'experiència és un valor, el bagatge après en els anys de lluita, en els anys d'aprenentatge en un càrrec de representació, sigui municipal, autonòmic o estatal, és un patrimoni de tots no exclusivament de la persona. El jovent és necessari i aporta molts valors, sense cap dubte, no hem de recordar la gerontocràcia, de règims autoritaris que volen perpetuar-se. Gràcies per recordar-nos que l'important són les idees i no l'edat de qui les defensa.
Confiem que el nou camí del laborisme britànic aconsegueixi molts suports de la ciutadania, confiem que el retorn a la política de milers de joves enriqueixi el debat social i econòmic a la Gran Bretanya.
