Segur que aquests mesos d’estiu han estat aprofitats per molts per viatjar a part o banda.  Segons les possibilitats i inclinacions de cadascú, deuen haver estat molts els mallorquins que han circulat per “fora Mallorca”, ja sigui pel propi continent o fins i tot més enllà.

I deu haver estat un exercici molt instructiu en el primer estiu de la nova legislatura, perquè deuen haver estat molts els que han hagut de pagar taxes en diversos formats: municipals, regionals, socials, de carbon footprint compensation...

I, clar, una té la sensació que ja no serem gaire originals en aplicar l’ecotaxa, una mesura tan òbvia i tan sensata. Tan eco-lògica, en definitiva. I això que, per una vegada, ens hi havíem posat d’hora i és que, entre una cosa i l’altra, ja han passat tres legislatures des de la primera proposta d’ecotaxa.

Que no es preocupin, però, els que no hagin abandonat l’illa durant les vacances. Ells també deuen haver viscut instructives experiències: travessar el carrer Colom de Palma en dijous, el mateix dia que els creueristes; no trobar plaça al bus d’Alcúdia i haver d’esperar el següent; no poder travessar la platja del Carbó sense trepitjar ningú; haver de davallar d’un poble a Palma en un dia ennigulat; haver de recollir algú a l’aeroport en hora punta; agafar el bus 15 de s’Arenal; intentar comprar pa a Santanyí el dia de mercat... És una experiència extraordinària. Es diu “saturació”.

La “Summer Mallorca Experience 2015” té una conclusió diàfana: ens podem permetre ser més exigents amb els nostres visitants i demanar-los una compensació pel desgast inevitable d’aquest tros de paradís.

Els milions de persones que s’han concentrat en 3.500 km2 en només dos mesos, evidencia un marge important de “decreixement”, un concepte que, com a mínim en matèria turística, fins i tot les ments més conservadores comencen a reclamar.

Tantes dècades reclamant que la qualitat  –i no la quantitat– sigui la prioritat... A veure si a la fi haurem trobat la manera. Es diu “ecotaxa”.