Jaume Vicens

Fal·làcies i sofismes o eufemismes i falòrnies

Jaume Vicens15/07/15 0:00

Que cadascú triï la modalitat que més li satisfaci. Què vol dir fer feina en positiu? Tal volta vol dir ser moderat? Equànime? Favorable a concertar empaties? Només poden ser moderats aquells que creuen que la justícia s’ha completat en tots els ordres o els pardals assolellats que s’hi adapten (a les extralimitacions del poder). Per exemple: és humiliant per als illencs que la llei de l’estatut d’autonomia els discrimini en allò que afecta els drets lingüístics? Sí o no? Si consideram que sí després no podrem recórrer a la retòrica de dir que aquesta llei autonòmica és producte de cap consens raonable perquè plantejat d’aquesta manera els illencs que parlen el català i el castellà, per deure legal, queden discriminats precisament a causa d’aquest consens, figura retòrica lloada gairebé per unanimitat. Si sabem que l’estatut actual de la llengua, catalana i castellana, discrimina els parlants de llengua catalana, voler mantenir la legalitat no és ser moderat, representa la promoció de la injustícia. Segons opina l’escriptora Naomi Klein només els polítics importants tenen enemics importants. Arribam d’aquesta manera i en sentit invers a l’empatia, modalitat equivalent a voler fer feina en positiu en opinió d’una multitud de polítics, emperò l’empatia no pot ser discrecional, ans al contrari; ha de ser discriminatòria perquè sinó es converteix en un pretext que serveix per eludir la confrontació. I qui diu empatia diu les sinergies, l’altra figura retòrica que ara s’usa tant. És allò tan popular i diuen que tan mallorquí –encara que ho trobam arreu- de voler quedar bé amb tothom que, tanmateix, sempre i ineludiblement ens acaba per posar en evidència. A qui vol quedar bé amb tothom prest li veuen el llautó perquè en una societat desigual tenir aquesta pretensió és una manera de voler fer el ridícul. Fugir d’estudi en una conjuntura de desavantatge per als damnificats sempre va a favor de l’ordenació vigent; és tan absurd com tenir la pretensió de ser moderadament injustos.

Abans de continuar voldria dir que al nacionalisme espanyol alguna cosa li haurem d’agrair, per exemple que ens permeti ser racionals, ni que sigui perquè ens obliga a espavilar. Posarem exemples concrets d’opinions esbiaixades o d’eufemismes, etc, etc, que perjudiquen els nostres interessos més vitals, en l’accepció d’essencial per a la vida emocionalment estable. Com a mínim per a mi perquè a mi me molesta que la presidenta del govern autonòmic, Francina Armengol, després de posar tota mena d’emperons a l’exercici del dret a l’autodeterminació que tenen els catalans, com fan la majoria de progres federalistes i sobiranistes, digui en el decurs d’una mateixa entrevista que cal reformar la constitució i també que ella no tendria cap problema que aquesta constitució definís Catalunya com a nació i que després, tot seguit, hi afegeixi que les Illes Balears no entendrien una Espanya sense Catalunya. A veure, per què diantres voldria Catalunya que la constitució espanyola definís el territori català com a nació si no és per a poder partir d’Espanya? A banda, les Illes Balears no sé si entendrien una Espanya sense Catalunya, tal com diu la presidenta, però jo que som mallorquí aquest fet polític l’entendria perfectament, i com jo n’hi ha molts d’altres.

Un altre exemple. El nou conseller d’educació, Martí March, en una altra entrevista publicada aquests darrers dies, deia que el castellà ha de ser la llengua vehicular en algunes assignatures, però menys que el català. Expressat així sona la mar de bé però el que no deia el conseller és com s’ho farà perquè a la totalitat dels centres educatius públics i concertats del territori es faci complir el decret de mínims, ni tampoc si el nou govern aspira a superar el decret de mínims per tal de garantir, en aquest àmbit, el futur de la llengua catalana a les Balears.

Un darrer exemple –en podríem posar més. El nou conseller d’ocupació, Iago Negueruela, ha declarat a la premsa que a ell tampoc no li agrada la legislació laboral vigent però que mirarà perquè els empresaris la compleixin. Home, tan poca ambició tenim? És bo de comprendre que gestionar el sistema, tal com l’han determinat el PP, el PSOE, la comissió europea i tota la màfia capitalista aquests darrers quinze anys, es fa prou complicat i, per tant, aquesta seria la pregunta: si tan difícil és gestionar aquest desgavell, per què s’hi entesten? No seria millor cercar alternatives al sistema? No diuen que volen fer feina en positiu? Doncs, què esperen a renunciar a la directrius que imposen Espanya, Merkel, Lagarde i tota la pesca?