Durant els segles XV, XVI i XVII en què se’ns ha assegurat i se’ns ha volgut fer creure que pertanyíem a Espanya (i molts s’ho han cregut), s’ha d’aclarir que nosaltres, el poble de les Illes Balears, formàvem el regne de Mallorca, que estava confederat amb el regne de València i el Principat de Catalunya dins la Corona d’Aragó, i que l’únic lligam que teníem amb Castella i la resta de territoris peninsulars era que teníem el mateix rei. Aquest rei havia estat admès perquè jurava, aprovava i confirmava els furs, els usatges, les constitucions, els capítols i actes de la Cort, els privilegis i les llibertats, usos, costums generals i particulars, atorgats a les ciutats, viles, llocs i universitats.
La gran nació catalana gaudia de totes les llibertats i privilegis que podia tenir qualsevol poble lliure, i tenia les constitucions i lleis que formaven un cos de dret que els permetia una total independència. El vassallatge amb el rei era mínim, ja que aquest no podia posar cap contribució als habitants d’aquesta nació. Els béns i els drets dels quals gaudia el rei eren els següents: el coronatge, que era una contribució personal que pagaven tots els veïnats per a poder satisfer les despeses de la coronació. Era una contribució que es pagava una sola vegada; el maridatge, que consistia en una exacció que s’exigia als vassalls per poder pagar la festa del matrimoni del rei o de qualsevol dels seus fills o filles, incloses les dots, hi havia molta gent exempta, els nobles, per exemple; la cena, era el dret que tenia el rei que se li servís menjar quan es trobava en un territori de la seva jurisdicció, els habitants del poble eren els que pagaven el menjar que s’havia de servir, encara que hi havia pobles que n’estaven exempts; l’alberga, que era el dret que tenia el sobirà d'allotjar-se a la casa d'un vassall, en un monestir, etc., per un nombre determinat de dies, o de cobrar l'import equivalent a les despeses que ocasionaria l'esmentat allotjament; el quint, que era la cinquena part dels ingressos municipals que algunes ciutats catalanes, d'acord amb els termes de llurs cartes, pagaven a la tresoreria reial i el bovatge, que era una contribució medieval que percebia el rei sobre les parelles de bous i a vegades sobre d'altre bestiar. Percebia el bovatge quan accedia al tron, i això ocorria una sola vegada en cada regnat.
Teníem els drets que ens corresponien segons els nostres furs i les nostres constitucions. Els habitants de Castella tenien els seus drets i, a més, tenien les mateixes obligacions respecte del rei i de la Cort, que nosaltres. La resta de contribucions quedaven a cada territori; en el cas del regne de Mallorca, les contribucions quedaven aquí. No havien de mantenir cap altre territori, només el rei i la casa reial.
Avui, el manteniment del rei i de la casa reial costa uns 10 milions d’euros. És una insignificança, si es compara amb els pressuposts generals de l’Estat o amb els de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Els generals de l’Estat solen tenir uns ingressos d’uns 300.000 milions d’euros i el de les Illes Balears, d’uns 2.000. Queda clar, que en el Tricentenari de la pèrdua de la nostra sobirania, si la reconqueríssim, de la contribució a la casa reial, ens correspondrien uns 200.000 euros de despesa al nostre territori, i no arribarien a tres milions d’euros els que correspondrien als Països Catalans.
16 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
L'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat, fet públic aquest divendres, apunta que el "no" guanyaria un hipotètic referèndum d'independència amb el 50% dels vots, mentre que el "sí" aconseguiria el 42,9% dels suports. Així és com responen els 2.000 enquestats a la pregunta "Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent?". A l'últim baròmetre, del febrer, el "no" guanyava pel 48% dels vots, mentre que el "sí" sumava el 44,1%. "La distància entre les dues opcions és considerable i s'ha eixamplat", ha assegurat el director de l'ens, Jordi Argelaguet. "Set punts i escaig és una distància considerable", ha afegit. I ho ha atribuït no tant a un descens del "sí", sinó que el camp unionista ha aconseguit "xuclar" dels indecisos o dels que es negaven a respondre les anteriors enquestes. "En termes estadístics, el 'sí' retrocedeix una miqueta, però trencament està dins el marge d'error", també ha apuntat, recalcant que el vot independentista "té un terra del 40%. Hi ha hagut uns moments en què ha crescut una miqueta, i ara ha retornat més cap a aquesta xifra". Els indecisos, en aquest baròmetre, són el 5,8%, un percentatge molt similar al 6% de l'anterior. L'1,3% dels enquestats no van voler respondre a la pregunta
ARRUIX FEIXISME PANCATALANISTA DE SA NOSTRA TERRA! SEMPRE MALLORQUINS! MAI CATALUFOS!
El que està clar és que Espanya ha muntat el negoci sobre el que era la nostra confederació fins al segle XVIII. I tots aquests que en parlen a favor de seguir pagant serà perquè se n'aprofiten. I s'inventen qualsevol xorrada con això del pancatalanisme feixista (ja me diràs a quin món de iupi està això!) No és el meu cas. A reconquerir la nostra independència i gestionar els nostres doblers!
Sr.lladonet heu estat molt extensiu en l'analisi fiscal del periode fins el segle 18 i molt breu en el periode actual. No es ni el 7% ni el 8% del pib el que aportem al l'estat, esta mes propera aquesta xifra al 5'25 % i als 1500 millions. Ara be, la meva pregunta seria quina part d'aquesta aportacio que feim va a les institucions internacionals ,tipus unio europea, fons monetari internacional, otan , onu .......... que igualment hauriem de pagar, sense oblidar les embaixades? Quina part d'aquestes aprtacions se ens retorna en forma de infraestructures pagades per l'estat? Quant retorna en pagsments al funcionarat estatal que desenvolupa la seva rasca aqui? Per favor contestau els meus dubtes. Amb la.xifra final em sera mes facil entrendre els seus plantetjaments. perque jo no tinc cap problema de aportar el 3 % del meu pib personal a la resta dels meus compatriotes. Segursment destino mes sense ssber-ho a fer palaus de congressos i palma arenas i mes xorrades pels tributs locals. salutacions
Los catalanes no parecen compartir la idea del presidente de la Generalitat de convertir las elecciones del 27-S en un plebiscito sobre la independencia. El 58,1% decidirá su voto en función de las respuestas de cada partido a la crisis, mientras que el 21,1% lo harán pensando en la relación entre Cataluña y España. El 14,6% tendrán en cuenta ambos factores. La preeminencia de la preocupación por la crisis sobre la cuestión territorial también se observa en las inquietudes de los catalanes. Los principales problemas son, por este orden, el paro, la insatisfacción con la política y el funcionamiento de la economía. Las “relaciones Cataluña-España” son la cuarta preocupación.
La movilización de la izquierda alternativa y la incapacidad de las fuerzas soberanistas para presentar una oferta electoral conjunta, al menos hasta ahora, están pasando factura al independentismo. De esta forma, si los catalanes tuvieran que responder ahora a la pregunta de si quieren un Estado independiente se impondría el no por más de siete puntos de diferencia. En la encuesta de marzo la diferencia era de menos de cuatro puntos.
La movilización de la izquierda alternativa y la incapacidad de las fuerzas soberanistas para presentar una oferta electoral conjunta, al menos hasta ahora, están pasando factura al independentismo. De esta forma, si los catalanes tuvieran que responder ahora a la pregunta de si quieren un Estado independiente se impondría el NO por más de siete puntos de diferencia. En la encuesta de marzo la diferencia era de menos de cuatro puntos.
El intento del soberanismo catalán para convertir las elecciones del 27 de septiembre en un plebiscito sobre la independencia se le está volviendo en contra a menos de tres meses para los comicios. Solo un 21% de los catalanes admite que votará en clave territorial en esas elecciones frente a un 60% que utilizará las urnas para juzgar la actuación de los partidos ante la crisis. Además, en plena remodelación del tablero político catalán, los contrarios a la salida de Cataluña de España aumentan tres puntos y ya son el 50% frente al 42,9% de independentistas, según un sondeo de la Generalitat.
La espany castellana, inquisidora ,absolutista, fosca, va fer mal be tot el proces independencia de America i encara dura, com molt be ha asenyalat el Papa Francisco en la seva gira Americana.
Els mals de ser una colònia d'Espanya: - Madrid et roba 3.000 euros per càpita cada any. - Els doblers que se'n van i no tornen serveixen per pagar a la península autopistes gratis per on no passen cotxes, AVEs ruïnosos, aeroports buits, els funcionaris d'Extremadura, la corrupció d'Andalusia, Madrid, Bárcenas, etc. - T'imposen la "lengua del imperio" i ofeguen el mallorquí. - Nou mesos per a una mamografia, classes dins barracons, escoles que cauen a bocins, etc. - Vols entre illes i a la península a preu de canari jove. - La benzina i l'aigua més cares de l'estat. ETC, ETC Els mals del "feixisme pancatalanista": ...això què putes és????