Ningú em podrà fer mentider si assegur que en tota la meva vida no he votat ni al PP ni als seus antecedents; però, em podeu creure, també, si us dic que m’agradaria un dia, tant de bo que no gaire llunyà, poder votar l’esmentat partit conservador. Un partit que hauria de ser, per ideologia i per conveniències –es pot destriar una cosa de l’altra?–, el de la meva preferència. Ho hauria de ser per un doble motiu: el primer, perquè som culturalment conservador i no voldria que ningú fes malbé el llegat de coneixements i de sabers que han construït, en la més fascinant de les històries, generacions anteriors a la nostra. El segon motiu és perquè, com a darwinista, crec que la competència –tan lligada a la competitivitat– és l’eina que guia l’evolució de les espècies i, també, el progrés de la humanitat.

Intentaré que l’article d’avui vagi destinat a exposar quins errors, en la meva opinió, hauria de corregir el PP perquè jo, abans que sigui massa tard, pogués complir aquest desig antic que tenc de votar-lo.

El primer error de tots els que han de rectificar és probablement la seva inherent xuleria. Jo comprenc que la humilitat radical, que és la gran eina del poetes, no pot ser la dels polítics. Però, entre la humilitat dels poetes –recordau Borges– i la supèrbia dels polítics que es passen el temps dient allò de “Mecachis que guapo soy, votadme que soy el mejor” hi pot haver un terme mitjà. Ara, no veig enlloc i menys en el PP aquesta moderació, que tant recomanava Azorín, en l'autocomplaença, cada dia més exacerbada. Més encara, pens que els dirigents actuals del PP han emprès un camí invers al que jo desitjaria i la seva xuleria, xuclada probablement de quarters, penyes taurines, tassers de cafeteries de la Gran Via o de la llotja del Bernabeu, s’incrementa, ai!, dia darrere dia

L’esmentat augment té una íntima connexió amb l’altre error. És el que formen conjuntament la corrupció, l’amiguisme, el nepotisme, el lladronici i l’ús dels tribunals, que ells mateixos han configurat, en favor propi. Alliçonats per periodistes i tertulians que no tenen el més mínim escrúpol moral ni intel·lectual –els de la 13, la Cope, ABC, La Razón–, s’han vist obligats a embolcallar-se amb draps i banderes espanyolistes i nacionalistes en un intent que aquests pedaços tapassin el que és obvi: les múltiples complicitats entre els que s’han fets rics gaudint dels favors de l’administració i els que han tengut càrrecs en els ajuntaments, consells i governs.

Les dues anteriors maneres de comportar-se han conduït a alterar greument la competència clara i honesta tan necessària –com he dit– per a l’evolució i el progrés. Lingüistes i metges de nul prestigi, per posar un exemple ben conegut entre nosaltres, han rebut subvencions inimaginables a països amb un mínim de vergonya.

Acab com he començat: si el PP fa net, si es converteix en un partit que defensa la cultura rigorosa, la diversitat, la meritocràcia, la lliure competència i abandona les neures uniformadores, nacionalistes, espanyolistes i madridistes, tendré molt de gust de votar els seus nous –els actuals i els passats són del tot irrecuperables: en això, Podemos té tota la raó– dirigents. En unes properes eleccions.