No és una frase a l'atzar, engospada a la parada d'un taxi en hora punta, ni l'he sentida al tren per tal de fer-se amb un cobejat seient. Tampoc en el frenesí orgàsmic d'uns grans magatzems en el dia inaugural de les rebaixes, encara que soni a botí anhelat. Sí, és que sona malament, sona a conquesta de trinxeraire, a ficar mà a la caixa, tot anticipant-se a uns altres que suposadament, dins la seva imaginació del tots són iguals, se'ls volen avançar. L'he llegida talment com la transcric en una banderola de propaganda electoral del PP. I el meu subconscient m'ha menat al galop a aquella frase gairebé fundacional del PP: “ la calle es mía”.

Les mentides promeses en els mítings electorals – fruit d'una enravenada, sens dubte, estalonada amb dosis inquantificables de viagra o altres additius, recordem que el cap és farmacèutic-  descomptes, règims especials, llocs de feina imaginaris, desmomificació de son Dureta i tantes coses com se li ha ocorregut al PP que podria fer i que no ha fet durant els quatre anys que ha governat (clar, havien de vetlar pels seus interessos, que no nos lo quiten, ens refrega pels morros l'eslògan) de tant en tant mostren el llautó de la veritat. Aquestes mentides s'han vist compensades per mostres d'efusiva sinceritat produït en algun lapsus linguae -on tendria el subconscient na Cospedal- com el famós hemos trabajado mucho para saquear a nuestro país,o aquest mateix títol que encapçala l'article. També, permeteu-me que hi torni, en el lema leiv-motiv, anem per feina, substitució eufemística, en el català de les rondalles mallorquines, d'executar ràpidament una malifeta, un robatori, etc.

Tanmateix hi ha certes publicitats que denoten un cert nerviosisme, un voler fer una bona calada -terminologia pesquera- de darrera hora amb la intenció de robar uns vots que ja es donen per perduts. Va arribar a ca nostra, i supòs que també a ca vostra, com a una mena d'avís urgent on de forma telegràfica s'hi volen condensar els guanys del PP. Va dirigit – i això és simptomàtic- a pretèrits votants del PP. Tanmateix, sembla un insult a la intel·ligència. De què serveix presumir de les tres millors temporades turístiques si això no s'ha traduït en millores substancials en la població? Si això no s'ha traduït en feina no precària i ben pagada? Ha tengut alguna repercussió en el PIB? Les estadístiques diuen que no. O potser només va dirigit l'avís als hotelers per por que votin C's? Què en pensam els que tenim familiars dependents que ens freguin pels morros que el pressupost destinat a servicis socials és el més alt sinó ens arriba ni una miserable ajuda? Com poden digerir la bravejada de la creació  de 116 llocs de feina diaris els milers d'aturats d'aquestes illes?

Però no cal confiar-se gaire. Car anar a votar en massa a favor d'una altra manera d'entendre la política, d'una altra manera de negociar la cosa pública. I si ve bé, per a alguns despistats, desmuntar la tramoia del partit crossa del PP, que no és altre que C's.  N'he llegit i escoltat algunes coses aquest dies. El català que parla Pericay és desnaturalitzat i transgènic. Dissimula tan com pot el seu català central, però adesiara comet incoherències fonètiques i morfosintàctiques. I és que la manera desnaturalitzada de Pericay, l'engany lingüístic que proclama a tothora, no és més que una metàfora del seu programa electoral. Només hi he trobat dos punts sòlids: anar contra el català i anar a favor d'una LOMQE molt més endurida que no la que hi ha ara. Més dretana, més tiranossàurica. De la resta, quatre vaguetats per no engrunar-se els dits en lloc, per no fer propostes, no fos cosa que les trobassin dolentes. Tanmateix, C's comença a mostrar el llautó arreu arreu.  No volen motxilles del passat però han hagut de suspendre dues candidatures perquè -el detall és important- els han descobert amb els calçons ben baixos. Un a Miranda de Ebro, on ficaren a les llistes vellets sense el seu consentiment, una altra de significativa a Barberà del Vallès on se n'han temut que el líder havia estat candidat, el núm. 3, pel partit xenòfob PxC.  Arreu arreu també troben a les llistes polítics reciclats que el PP sols no els vol.  Queixes per no haver fet primàries com toca, etc. Candidats detinguts per xenòfobs.  Aquesta és la regeneració que propugnen?

Però no cal que, ni PP ni C's, tenguin molt de mal de ventre ni por perquè els prenguem alguna cosa que es pensen que els pertany eternament. Ara, amb el nostre esforç, no serà d'ells, serà de tots. Ens ho mereixem.