En el marc de la celebració del dia del treballador organitzada per Alternativa per Pollença vam poder escolta a Soledad Castro, Angelina Alfaro i María González, cambreres de pis i delegades sindicals d'UGT a hotels de la platja de Palma, que van respondre a preguntes d'Ivan Murray. Les tres formen part del grup de "Las Kellys", un grup de facebook creat fa uns mesos  dins una campanya mundial per la dignificació de les condicions laborals de les cambreres de pis  El nom de les Kellys va ser pres del títol del primer article de la campanya citada; “Las que limpian los hoteles”.

La feina de les cambreres de pis és essencial per al funcionament del sector turístic, però són invisibles per a la major part del gran públic que no és conscient de la duresa del seu treball. Es tracta d'un treball fet per dones, que es dediquen a netejar les habitacions dels hotels i en la majoria de casos també les seves àrees comunes. Habitualment constitueixen entre un 20% i un 25% de les seves plantilles laborals. Tots nosaltres quan anam a un hotel valoram que les habitacions siguin netes i ordenades, però no valoram la feina que fan les cambreres de pis, que són pràcticament invisibles.

El treball de les cambreres de pis sempre ha estat dur, però en els últims anys, La crisi econòmica ha estat l'excusa perfecta dels empresaris hotelers per ajustar costos per la part més feble, la del treball d'aquestes dones; retallant els seus drets, disminuint personal i augmentant les seves càrregues de treball. A hotels on hi havia 20 cambreres ara n'hi ha 14 i han de fer entre 18 a 24 habitacions al dia. Si parlam d'hotels en zones com la Platja de Palma estam parlant de moltes habitacions amb quatre llits, i on una gran part dels turistes venen principalment a beure alcohol sense control, el que dóna lloc a què les cambreres es troben en moltes ocasions amb un panorama desolador quan obrin la porta de l'habitació.
Un dels efectes s'aquesta situació és la frustració de les cambreres per no poder fer bé la seva feina, el que dóna lloc a situacions d'estrès i malestar psicològic pràcticament cada dia. És tal quantitat de feina que han de fer que literalment i no és exageració, no tenia temps ni de pixar i se senten com un estruç quan entrava a les habitacions, ja que no tenia ni temps per aixecar el cap.
La sobre càrrega de feina amb moviments repetitius dóna lloc nombroses lesions muscular d'esquena, braços i cames, la majoria d'elles després d'anys a la feina tenen forts dolors i necessiten medicar-se pràcticament cada dia per suportar la seva jornada laboral. El doctor Joan López Ferrer l'explica perfectament a aquest article "Aún no he visto a ninguna camarera de piso llegar a jubilarse a los 65 años"

A les recents reformes dels hotels tan lloades per empresaris o/i govern del Partit Popular no s'ha fet cap inversió per millorar els espais i material de feina de les cambreres de pis, però a més a més no se'ls ha demanat opinió a l'hora de planificar l'estructura i mobiliari de les habitacions que en moltíssimes ocasions han significat l'augment de la feina de neteja, per exemple amb la proliferació de mampares de cristall i llampares de disseny, difícils de netejar. Més habitacions amb menys personals, més complicades de netejar, una genialitat més de la classe empresarial hotelera.

A pesar de tot a la xerrada les Kellys van dir que eren "afortunades", fins aquest punt a arribat l'alienació de la classe treballadora, i és que les cambreres de pis fixes i fixes discontínues tenen certa estabilitat laboral, comparades amb altres situacions contractuals que s'han estès i que generen una major vulnerabilitat com la contractació eventual i la subcontractació d'empreses de serveis. Això fa que les treballadores quedin sota un conveni diferent del de l'hostalera, i això fa que els seus salaris siguin molt inferiors malgrat fer el mateix treball.
El problema de fons evidentment té a veure amb el capitalisme en el qual es redueixen cada vegada més els costos laborals mentre els empresaris només pensen a augmentar els seus beneficis. I per canviar això el primer que hem de fer és fer visibles les condicions de feina de les cambreres de pis. Quan observeu l'ostentació dels empresaris hotelers o arribi a les vostres mans un dels fulletons al qual la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca enalteix els “resultats” de la política turística del Govern del Partit Popular penseu en les cambreres de pis.
Un govern d'esquerres el primer que hauria de fer al guanyar les eleccions és reunir-se amb les Kellys i dir-les a Fluxà, Barceló, Escarrer i companyia que s'ha acabat la seva explotació, que volem un altre model turístic que ha de començar per la transformació delmés bàsic; les condicions laborals de les cambreres de pis.