Us imaginau que un govern, pres pel seu odi a qualsevol lligam entre que hi pugui haver entre Mallorca i Barcelona, anàs tan fuit, tan fora corda i estigués tan desfasat que un dia prohibís els trajectes marítims entre els dos llocs... en plena era de les comunicacions aèries?  Què aclariria un govern així d'esburbat, així de perdut, així d'esguerrat i així de trabucat en prohibir el trànsit marítim entre els dos punts germans si tanmateix hi ha més de vint vols diaris que uneixen els dos llocs?  No res!  Absolutament no res!

Idò ben exacte això mateix acaba de fer el governet ultranacionalista encamellat en el Consolat aquest quadrienni negre -que ara s'acaba sortosament- en censurar dos canals de televisió que són arribats fins ara des de Barcelona fins a Mallorca i que hi són arribats per lliure iniciativa de la nostra valenta societat civil.  Aquesta genteta censuradora subconscientment viu en els anys trentes del passat segle vint, en què allò que comptava a l'hora de la veritat no era la realitat real, sinó la realitat virtual que sortia pel NO-DO del dictador espanyolista Franco.  Tant si en són conscients com si no, allò era el món ideal per a ells.  Encara ara, ben entrat el segle XXI, viuen instal·lats dins aquella mística, dins aquella fantasia, dins aquell submón virtual superat avui mil vegades per les noves tecnologies, que han suposat una autèntica revolució democratitzadora de la comunicació i de la informació.  I això, aquesta democratzació informativa i comunicativa, és una realitat que fa tan sols quinze anys no s'esperaven.  Ni la imaginaven.  Els és una realitat massa crua que els supera, que els exalta, que els treu de polleguera, que els romp els esquemes i que els els fa mil bocins, una realitat a la qual no es volen resignar i que s'estimen més imaginar que no és certa, que és un mal son que s'acabarà prest o tard.  I tanmateix, no:  som al segle XXi.  Som al segle de les noves tecnologies.  Som a l'era dels mòbils.  Som a l'era de les tauletes.  Som a l'era dels ordinadors portàtils.  Som a l'era de l'internet. 

Acaben de censurar 'por problemas técnicos' dos canals més en català: el C-33 i el 3-24 amb la intenció de destruir la democràcia informativa i de manejar la paella de l'opinió pública fent anar l'oli de cap allà on ells volen fent veure que les tendències polítiques majoritàries són així perquè sí, per carambola, per ser ells tan 'niños bonitos' com són i no per les magarrufes contra la llibertat d'informació que ells fan sempre seguit i que no s'aturaran de fer fins que botiran del poder. 

Però bé: resulta divertidíssim (hi insistesc: divertidíssim!) comprovar com un simple dispositiu que no fa gaire més embalum que una capseta de llumins, un aparellet que no val més de 35 €, té l'immens poder, la gràcia infinita, el do màgic d'anul·lar, de capolar, d'esmicolar, de fer trinques i de deixar sense efecte la censura feixista planificada per tot un autoanomenat 'Estado de derecho' i duita a terme per les seves titelles incondicionalment submises del governetxo de torn del Consolat.  És increïble!  Ho heu de veure per creure-ho!  És que no us podeu perdre!  Comprovau-ho, per favor!  No us ho perdeu, per l'amor de Déu!  Us ho suplic de tot cor!  No és la meva feina ni la meva vocació ni la meva intenció fer propaganda de cap marca comercial de cap producvte.  Però us promet que, ara per ara, no conec cap altra marca que comercialitzi el miraculós aparell anticensurador.  És per això i no per altra cosa que diré una marca:  Chromecast.

Aquest producte és un reproductor de diversos mitjans que, si teniu accés a l'internet i un simple televisor amb una entrada dita HDMI, una embotidura que ara ja duen tots els televisors i que normalment és a la part de darrere, us permet veure per la pantalla qualsevol contingut que us arribi al vostre smartphone, a la vostra tauleta, tant si és iPhone com iPad, o al vostre ordinador portàtil.  El Chromecast va bé per exemple amb YouTube, amb  Google Play Movies o amb Google Play Music, per dir uns exemples.  Va bé amb Android, amb iOS, amb Windows, amb Mac o amb Chromebooks, que jo sàpiga.  No cal ser cap entès ni cap tècnic.  Jo no ho sóc ni a prop fer-hi i l'he sabut  configurar i connecar-lo al televisor, on ara puc veure i escoltar qualsevol contingut de tot quant m'arriba a través de la xarxa Wi-Fi. 

És un gust, és un delit, és una gaubança i és una alegria fora mida veure com aquest senzill aparellet de 35 € bota, supera, esclafa, esmicola i deixa sense efecte l'operació feixista de censura contra el Canal 33 i el 3-24 i us permet veure'ls amb una qualitat tan bona com la TDT sense ni tan sols cap cable que unesqui el mòbil o el portàtil amb el televisor. 

Compatriotes amics de la nostra llengua i, sobretot, amics de la llibertat d'informació i de la llibertat de tria de llengua!  No tengueu vessa!  No tengueu peresa!  Si estimau la democràcia real, si estimau la nostra llengua i si estimau el nostre país, agafau 35 € de la vostra butxaca (els doblers que pagau qualsevol vespre que anau a sopar!) i clicau, per exemple, damunt  aquest enllaç. Feis-hi la comanda, i, en rebre aquesta joia d'aparellet, que no serà al cap de gaire més d'una setmana, ja haureu vençuda la desfasada, rància, medieval, carca i estantissa censura que ens imposa el partit franquista. 

Quan el tindreu a ca vostra, tan sols haureu de fer 3 passes, senzilles a més no poder:  Una, embotir-lo darrere el vostre televisor;  Dues, connectar-lo al WiFi;  I tres, clicar el canal de televisió censurat -o qualsevol altre contingut que aneu endarrer de veure, naturalment- des del vostre smartphone, la vostra tauleta o el vostre portàtil.  I ja tornareu veure tot quant us faci ganes veure, tant si als censuradors feixistes els agrada com si no.

Quina sort que tenim els qui ens ha tocat viure en aquest època tan afortunada!  Donem gràcies a Déu per haver-nos permès viure en aquest temps fantàstic en què la tecnologia ja guanya a la capacitat de coacció, de prohibició i de censura de qualsevol estat i de qualsevol govern obsessionat amb quimeres inquisitorials d'un temps sortosament superat i passat a la història!

Coratge i endavant, que el futur és nostre!