La gent normal

No vaig poder de deixar de pensar en aquesta cançó quan vaig sentir el president Rajoy que demanava el vot de les persones normals. Hem de pensar que en Rajoy es referia aquelles persones que tenen serioses dificultats per arribar a final de mes, a aquelles persones – una mica més afortunades- que cobren un sou de misèria o que han vist sensiblement reduïts els seus ingressos i els han augmentat -els que són afortunats de poder-los pagar- els impostos via IVA o via reforma fiscal. Segurament Rajoy reclamava els vots de tots aquells, dels que no pertanyem al seu cercle exclusiu i que ens les hem de campar amples i desemparats. Els qui veim que, mentre ens demanen paciència, austeritat i responsabilitat, ells presumtament, això sí, han afegit als seus sucosos sous d'altres que no han tributat perquè els han cobrat d'una caixa B -en negre- presumptament – no ens cansem de reiterar-ho no fos cosa algun jutge desenfeinat ens cerqui les puces no presumptament- . Una caixa B que s'ha engreixat amb altruistes donacions d'empresaris que, a falta d'una ONG solvent – Càritas per exemple- o de la bacina d'en Rouco han convingut que era més higiènic fer-ho a la fosa sèptica del PP. Perquè així, per una estranya carambola de la vida, d'aquestes que sempre van amb el presumptament davant, es veuran afavorits amb obres públiques o requalificacions de terrenys. Unes obres públiques que ningú no ha avaluat si eren necessàries o no, si eren concordants i concordaven amb aquesta austeritat i tots aquests sacrificis que ens demanaven a la gent normal. Com per exemple, el segon cinturó encobert de Palma, atorgat a Dragados, o la continuació de les obres del Palau de Congressos -perdonau la reiteració- a costa d'escatimar per a major honra i glòria de la gent no normal en la sanitat i en l'educació de la gent normal.

Potser és a aquesta gent normal – a la qual un diputada del PP va escometre amb aquell gràfic i sonor “que se jodan”, a qui ara don Mariano Rajoy se'n recorda de demanar-los el vot. O com la gent normal del meu poble, que pateix les llistes d'espera de son Llàtzer, l'hospital de referència al qual han d'acudir, i que ha vist com han girat una plaça de d'alt a baix, una plaça feta fa uns vint anys no arriba, gairebé nova encara. I senzillament el que han fet ha estat capgirar-la. Això sí, vuit mesos o més d'obres adjudicades als amics del govern, legalment. Quan és que la gent normal fa una reforma integral d'una cambra de bany i el resultat final és simplement canviar de lloc el vàter i el bidet? Idò això han fet si fa no fa a Pòrtol amb la plaça. I la gent normal sospita que si no fos pel presumpte tres per cent ningú no hauria tocat una pedra. Perquè la gent normal té seny. I quan veu que no poden arribar a final de mes o demanen austeritat queda molt lleig fer una obra innecessària, lucrativa per a uns pocs.

Però ara diuen que ens estimen, a la gent normal. I ens volen demanar el vot. I ens volen fer creure que ho han fet molt bé. Molt bé, si tan bé ho han fet, com és que l'equip de l'ajuntament de Palma el canvien de d'alt a baix? És això de normals?

Deixau-me tornar a la cançó, que diu literalment “però no t'estranyi que si et gires es riguin de tu. Que no et sorprengui si estan farts de tu jugant a ser com és la gent normal”. Eloqüent, no es ver? I ho demostrarem aviat.