La proposta per part dels partits d’esquerres de recuperar dins els programes electorals una taxa que gravi les estades turístiques ha despertat d’una manera salvatge els instints més baixos de l’elit que ens governa. La patronal hotelera, que obté beneficis considerables obrint els seus negocis només mig any (amb la complicitat de l’administració i condemnant així la resta del teixit empresarial turístic), diu que Balears no té un problema d’ingressos, sinó de despesa. Curiós argument. Quan el PP va pujar l’IVA, no record haver escoltat dels hotelers cap profecia apocalíptica com les que sentim -i sentirem- referides a l’ecotaxa. Haurem de concloure que els impostos només són perjudicials per a l’economia quan els proposa l’esquerra. L’afirmació, a més, resultat un insult cap a aquells que han sofert les retallades bestials de serveis públics, com sanitat i educació. Els hotelers creuen que per quadrar els comptes basta retallar més.

La reacció del PP encara és més cínica. Aquells  que han pujat tots els impostos possibles i han emprès una croada per anorrear determinats sectors econòmics amb l’arma d’una insuportable pressió fiscal insòlita a tota Europa, diuen que no compensarà el que es pugui recaptar amb l’ecotaxa amb la pèrdua d’ingressos que causarà. Mira tu. Descriuen amb exactitud el mateix que ha passat amb les indústries culturals des que va pujar l’IVA al 21 %. La conclusió és ben clara. Si les mesures econòmiques del govern perjudiquen el sector cultural, mala sort. L’enterraran i diran que el mort en té la culpa, per falta de competitivitat. Però si hi ha la sospita (absurda, ja que no ha passat a cap de les ciutats o països que tenen ecotaxa des de fa temps) que el lobby hoteler pot sortir perjudicat d’una mínima taxa, ja podem treure el Sant Cristo Gros i preparar el tractor per a la processó.