TV3 i “lo nostro”

La recuperació de la figura del delinqüent Cañellas (prescrit, però delinqüent), “l'amo en Biel”, imatge d'una dreta rural mallorquina (més terratinent que altra cosa, però la imatge aquí és el que compta) i la reivindicació permanent de “lo nostro”, són alguns dels símptomes més de què la majoria absoluta del PP fa aigües.

El que resulta curiós és que en boca de Bauzá i els seus, “lo nostro” no sigui habitualment un acte d'afirmació davant la cultura i la llengua hegemòniques, la castellana, sinó una clara voluntat de posar distàncies amb la catalanitat i amb el català.  Per al PP, Ramon Llull és bo per fer homenatges, i pel seu “plurilingüisme”, però promoure la internacionalització de la cultura pròpia a través de l'Institut que duu el nom del savi ja és una altra cosa... La senyera, sembla que tampoc no és part de “lo nostro”, sinó que és “la bandera de otra Comunidad Autónoma”: fins i tot van fer una llei per prohibir-la als edificis públics. I òbviament, la llengua catalana a l'escola no és un element d'integració, sinó una eina d'adoctrinament en mans de catalanistes perillosos com són la majoria dels docents als ulls del president.

Així, i entre retallades de drets socials i desmantetllament de serveis públics, ha transcorregut la legislatura. Entre la negació i fins i ot l'odi cap a allò vertaderament nostre, i el postureo de “salar” els informatius i fer mitins amb escales amb sobrassades d'atrezzo, sense oblidar que des del minut zero, IB3, la televisió pública autonòmica, ens ha negat la possibilitat de veure pel·lícules en català. Això sí: per problemes tècnics.

Els mateixos problemes tècnics que han duït a què ja no es puguin veure, després de més de trenta anys d'emissió, ni el 3/24, ni el C33 i el Súper3 a la TDT, és a dir, a qualsevol televisió de les nostres llars. El problema no és tècnic, com ja s'ha recordat fins i tot des de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, sinó polític: no ha estat el govern de Maduro que clausura els canals catalans, sinó el govern de Bauzá, el defensor de la llibertat d'elecció. Ara, amigues i amics, podreu elegir entre IB3 i 13TV: vet aquí una metàfora de seva idea de llibertat.

Avui, als qui ens desgovernen, als renegats, als de la “cosa nostra”, els deim alt i clar que volem allò que és nostre. Que volem TV3 perquè és nostra, molt més nostra que “lo nostro” de segons qui. Que aquí l'únic problema tècnic són ells.