Fracàs i esperança al Molinar

No obstant, els responsables directes d’aquesta monstruositat no som nosaltres. Hi havia alternatives i cap govern les escoltà. La cosa començà amb el segon Pacte de Progrés. El PSOE, que volia aquest accés a més d’un altre vial transversal que l’unís amb Son Bordoi –un projecte també seu-, ens enviava arquitectes municipals a riure’s de la lluita veïnal en contra de la destrucció del Molinar. Hem patit lluitar contra una esquerra que governava com la dreta i ha estat duríssim. El PP sols ha executat allò que els altres deixaren sentenciat.  Totes les forces polítiques, totes,  són responsables de la destrossa. I totes votaren per protegir l’àrea rural del barri. No s’ha complit, ans el contrari.

La foto de l’acte em produeix un oi visceral. Reuneix totes les condicions del desastre, és tota una metàfora de les receptes i el tarannà de la dreta antimallorquina: caspa i gomina provinciana degotant sobre una obra innecessària i altament impactant, de cost desorbitat i en escenari preelectoral. Veure Pastor, Bauzá, Salom i Isern trepitjant el Molinar és... se’n recorden d’allò de ‘quiten sus sucias manos de...’? Idò això. I un brindis agredolç perquè és la darrera foto.

Nogensmenys, de la lluita contra la carretera nasqué Salvem es Molinar i es desembolcallà tot el moviment a favor d’un port petit. Ara toca protegir definitivament el Molinar i especialment l’àrea rural tot embellint-la i tornant-la a posar en valor, evitant que acabi convertida en un insípid parc municipal. L’actual activitat pecuària, els elements etnològics i la terra són un recurs a explotar; una granja-escola, visites etnològiques, horts urbans, escola de formació agrícola i ramadera,... d’idees, n’hi ha.