Xesc Bujosa
Xesc Bujosa

Escriure en català

Xesc Bujosa21/01/15 0:00
TW
45

Fa dues o tres setmanes, en el transcórrer d'un sopar al qual havia estat convidat, Gabriel Janer em deia, una mica queixós, que els escriptors professionals en català tenen molt i molt difícil –gairebé impossible– viure del seu ofici, a diferència dels que escriuen en castellà, els quals, com en els casos de Juan José Millas, Fernando Savater, Javier Marías, Mario Vargas Llosa i alguns altres, arriben a acumular ingressos més que substanciosos. Jo vaig pensar –i no record si li ho vaig dir– que tenia raó en part, però en part no. Que això era indiscutible quan parlam de figures molt conegudes: que en català ningú no es fa ric practicant l'escriptura, encara que atresoris una qualitat tan alta – que n'hi ha– com els que he anomenat anteriorment. Però, si parlam d'escriptors menys coneguts, menys estrelles, la cosa s'iguala més: la dificultat de guanyar-se la vida escrivint i venent és tan difícil en una llengua com en una altra. El meu pensament estava basat en un raonament original d’Eugen Garfield –el creador del Science Citation Index: n'he parlat alguna altra vegada– que recull i estudia les cites que uns científics fan d’uns altres. Jo, en el moment en què parlava amb Janer, creia que la llei de l'oferta i la demanda igualava les possibilitats de vendre, no Best Sellers, però sí un llibre de mitjana i modesta tirada. És veritat que la demanda –el nombre de possibles compradors– és infinitament major si el llibre està escrit en castellà que si ho està en català. No cal insistir-hi. És obvi. Però… però la competència, en castellà –altres llibres, altres autors– és també clarament major. El lector-comprador té més per triar. Una cosa, doncs, compensa l'altra.

Quan conduïa i abans d'arribar a casa, vaig canviar de parer. Canviar de parer és l'operació que faig més sovint. Bé la cosa és que sí, que en Gabriel tenia raó: els catalans estan realment en desavantatge. La raó? L'haureu endevinada, segur: la competència entre els catalans és major. Perquè els lectors en català també consumeixen –i no pocs– llibres escrits en la llengua de Cervantes. Si hem de creure les estadístiques oficials, a Catalunya –a la Catalunya tan tancada i provinciana, segons alguns – es venen més llibres escrits en castellà que a Andalusia o a Extremadura. I si giram la truita: quants de llibres escrits en el seu idioma venen a Extremadura, Andalusia, o a la “Meseta” castellana els escriptors de llengua catalana? Tenen, els escriptors catalans –a diferència dels castellans– una doble competència: els escrits en la seva llengua i la de tots els escrits en castellà. Sí: En Biel tenia raó: escriure en català quasi mai no dóna ni per berenar de pa amb oli. La literatura catalana és bàsicament una literatura poc rendible econòmicament, amb poques oportunitats professionals. De predicadors d’ofici en certa manera. Abans des de la trona, ara des de les aules de la Universitat o dels Instituts. Per bé o per mal? Ah, vés tu a saber.

+ Vist
+ Comentat