Les mobilitzacions europees de repulsa contra els atemptats jihadistes contra la revista satírica Charlie Hebdo i la immediata resposta de la llei, contrasten amb la resignació i indiferència amb què atemptats de major envergadura són manejats per governs, institucions internacionals, cossos de seguretat, tribunals i mitjans de comunicació. On estaven els cossos d'operacions especials quan l'exèrcit israelià bombardejava la població civil de la franja de Gaza? Ja han estat detinguts i ajusticiats els responsables de la mort de més de 100.000 civils després del bombardeig de la coalició americana contra l'Iraq? Ens varen explicar els mitjans el drama de cada una de les famílies destrossades pels bombardejos, com han relatat la vida de cada un dels treballadors de la revista francesa? Ens han explicat els serveis d'Interior el parador i detenció dels criminals amb càrrec polític que varen donar l'ordre de bombardejar innocents a l'Afganistan, Síria o Ucraïna? S'han lliurat a la justícia, s'han atrinxerat i han estat executats pels franctiradors de la policia?

La psiquiatria clínica sap que ni el terrorista ni les organitzacions terroristes sorgeixen per generació espontània, sinó que són fruit, d'un procés després d'un trauma puntual o reiterat sobre individus o col·lectius als quals no se'ls ha donat un consol o reposició del dany causat. Optant per un mitjà violent per rescabalar-se o venjar-se dels símbols o autors de la seva desgràcia, emparant la legitimitat dels seus atemptats en una interpretació esbiaixada de llibres sagrats, nacionalismes o ideologies, modelats per la ira, la ràbia i la desesperació.

L'integrisme capitalista promou i es beneficia d'aquest terror, doncs obliga a tots els països a estar en alerta constant, a hipotecar el seu futur amb crèdits per invertir en armament, a crear lucratives aliances i dependències en seguretat.

Un món en pau no necessita fronteres, ni exèrcits. Però, la indústria armamentística i militar necessita ampliar mercats, no arruïnar-se. En la seva ajuda, corre veloç la banca mundial, que necessita països en conflicte per concedir préstecs per aprovisionar-los d'armament, i així, enriquir-se amb els interessos del deute i les seves demores. El pes del deute obliga els països a realitzar canvis estructurals que beneficien multinacionals i arruïnen l'economia local, provocant desigualtats comercials i socials que creen desordre i així justifiquen la repressió i l'autoritat sobre els oprimits, entre els quals una minoria veuran en el terrorisme una via per castigar els seus botxins.

Fa falta una transformació de la consciència per no ser víctima de l'integrisme econòmic que permet que uns humans es facin rics a costa del treball d'uns altres. Integrisme capitalista que continuàs posant tota la seva obstinació a crear conflictes perquè les seves idees delirants sobre beneficis econòmics no es vegin frustrats.

Un obrer d'església pobra.

Antoni Cánaves Martín.