Tercer espai, en clau nacional

TW
11

Ara que el bipartidisme sembla en fase trontolladissa (encara que tothom crec que s’apressa massa a cantar-ne la fi segura), a cadascuna de les illes Balears ens hauríem de demanar amb què ens convendria més de farcir aquest tercer (i potser fins i tot quart) espai que queda buit.

A l’esquerra, la baixada dels socialistes sembla més que evident, però, a les pròximes eleccions municipals (i, a les comunitats no autònomes, també autonòmiques), no es compta amb un candidat clar a acabar de farcir la part que correspon a aquest cantó de l’espectre polític. A Mallorca, la cosa sembla més o manco clara. Malgrat algunes sotragades (que voldria suposar que tenen manco importància del que pugui parèixer a primera vista, i del que es pugui desprendre d’una certa premsa, del tot interessada a fer fracassar el projecte), MÉS sembla assentar-se com la coalició que ha d’ocupar aquest espai. Tant el PSIB com, sobretot, Esquerra Unida han alimentat un discurs de tipologia antisistema (amb la voluntat de mostrar-se més d’esquerres que ningú) que ha alimentat una nova força política –Podem-, que a Espanya segur que tendrà uns resultats remarcables (però no serà a les municipals, perquè, com a partit marxista clàssic, no poden deixar cap costura descosida ni cap racó per controlar des de l’aparell central i, per tant, no es presentaran a les eleccions municipals, sinó que donaran suport a les candidatures que més s’adiguin amb el seu ideari). D’aquest alimentar determinades opcions, el PSIB en pot quedar una mica tocat, però qui en sortirà letalment ferida serà Esquerra Unida. I no perquè hi hagi diferències ideològiques amb l’esmentat Podem (no li dic el nom en català perquè no l’hi diu ningú, i es tracta que tothom m’entengui), sinó perquè, com molt bé va dir na Gloria Santiago en una memorable entrevista a IB3 Ràdio, “els d’Esquerra Unida ja hi són fa anys i nosaltres hi acabam d’arribar”. Alimentar determinada antipolítica, per a EU, a la fi, sembla que serà letal. I per al PSIB constituirà una seriosa amputació, però encara restarà amb vida, si no fan algun desbarat massa gran durant el mig any a venir.

En aquest espai, MÉS ha pres decisions valentes (igual que el PSIB), com ara la realització de primàries, l’intent d’unir forces fins allà on ha estat possible, i la tasca –del tot imprescindible- de crear un potent corrent dins la societat que conjumini la voluntat de ser de la nostra nació amb la voluntat de progrés social i de justícia i equanimitat. Tot això, pel que fa referència a l’illa de Mallorca. No puc entendre que el partit germà del PSM a l’illa d’Eivissa (ço és, l’Entesa Nacionalista i Ecologista) hagi optat per integrar-se en una opció que a Mallorca és competidora directa de MÉS –Guanyem-, una opció política que, d’altra banda, almanco fins al moment, no ha dit ni un mot a favor de res que suposi més autonomia, més poder o més autocentrament ni per a Eivissa ni per al conjunt de les illes Balears. L’únic que en sabem, ben clarament, és que Podem li dóna suport (i, pel que es desprèn d’aquest suport i de les declaracions públiques d’alguns dirigents), que està en contra de l’ecotaxa (és a dir, que són molt més porucs i més dretans que el PSIB), que funcionen íntegrament en castellà (és a dir, que són molt menys balearistes que el PSIB) i que mantenen una antipolítica activa. No entenc, per tant, què hi fan, els amics d’ENE, dins una opció com Guanyem. La contribució més curiosa que ha fet Guanyem a tot plegat ha estat presentar-se en un centre educatiu: ara podem omplir les escoles d’estelades, de símbols de partits polítics o d’actes partidistes i ningú no podrà fer res per impedir-ho sense incórrer en un claríssim cas de prevaricació.

Es veu que, per alguna raó esotèrica, ENE ha descartat d’entrada anar a les eleccions conjuntament amb Esquerra Republicana i amb Gent per Eivissa. Vull pensar que no deu ser perquè aquestes dues formacions polítiques: a) són partits polítics, b) estan per més poder per a Eivissa i per al conjunt de les illes Balears; c) volen un concert econòmic per a les nostres illes; d) són partidaris de la plena normalització de l’ús de la llengua catalana; e) opten per una clara defensa del territori; f) i… fins i tot són favorables a l’ecotaxa. Tampoc no crec que pugui ser perquè tant ERC com GxE han pactat amb el PSIB-PSOE, tot i que el rumor ha arribat a les meues orelles. Pens que aquesta opció resulta del tot insostenible perquè: a) ENE també hi ha pactat diverses vegades; b) sempre que ENE ha participat en un govern ho ha fet en coalició preelectoral amb els socialistes; c) a les futures eleccions ENE pacta amb formacions polítiques molt més espanyolistes que no el PSIB-PSOE; d) etcètera (estalviaré paper, perquè de raons que no se sostenen de cap de les maneres en restarien un caramull).

Entenc que a Mallorca MÉS estigui formada pels partits que ara mateix l’integren, perquè Esquerra pateix un lideratge destructiu que converteix en conflicte tot allò que toca. Però em costa molt més d’entendre que a Eivissa no es pugui construir un tercer espai en clau nacional. I, dec ser dur de cervellera, també em costa entendre que aquest tercer espai no es pugui entendre amb el PSIB-PSOE, que té més arrelament al país, més coneixement del medi, més propensió a l’autonomia, més funcionament en català i més autocentrament que no els seus socis per a les pròximes eleccions.

BERNAT JOAN I MARÍ