Tercer espai, en clau nacional
Ara que el bipartidisme sembla en fase trontolladissa (encara que tothom crec que s’apressa massa a cantar-ne la fi segura), a cadascuna de les illes Balears ens hauríem de demanar amb què ens convendria més de farcir aquest tercer (i potser fins i tot quart) espai que queda buit.
A l’esquerra, la baixada dels socialistes sembla més que evident, però, a les pròximes eleccions municipals (i, a les comunitats no autònomes, també autonòmiques), no es compta amb un candidat clar a acabar de farcir la part que correspon a aquest cantó de l’espectre polític. A Mallorca, la cosa sembla més o manco clara. Malgrat algunes sotragades (que voldria suposar que tenen manco importància del que pugui parèixer a primera vista, i del que es pugui desprendre d’una certa premsa, del tot interessada a fer fracassar el projecte), MÉS sembla assentar-se com la coalició que ha d’ocupar aquest espai. Tant el PSIB com, sobretot, Esquerra Unida han alimentat un discurs de tipologia antisistema (amb la voluntat de mostrar-se més d’esquerres que ningú) que ha alimentat una nova força política –Podem-, que a Espanya segur que tendrà uns resultats remarcables (però no serà a les municipals, perquè, com a partit marxista clàssic, no poden deixar cap costura descosida ni cap racó per controlar des de l’aparell central i, per tant, no es presentaran a les eleccions municipals, sinó que donaran suport a les candidatures que més s’adiguin amb el seu ideari). D’aquest alimentar determinades opcions, el PSIB en pot quedar una mica tocat, però qui en sortirà letalment ferida serà Esquerra Unida. I no perquè hi hagi diferències ideològiques amb l’esmentat Podem (no li dic el nom en català perquè no l’hi diu ningú, i es tracta que tothom m’entengui), sinó perquè, com molt bé va dir na Gloria Santiago en una memorable entrevista a IB3 Ràdio, “els d’Esquerra Unida ja hi són fa anys i nosaltres hi acabam d’arribar”. Alimentar determinada antipolítica, per a EU, a la fi, sembla que serà letal. I per al PSIB constituirà una seriosa amputació, però encara restarà amb vida, si no fan algun desbarat massa gran durant el mig any a venir.
En aquest espai, MÉS ha pres decisions valentes (igual que el PSIB), com ara la realització de primàries, l’intent d’unir forces fins allà on ha estat possible, i la tasca –del tot imprescindible- de crear un potent corrent dins la societat que conjumini la voluntat de ser de la nostra nació amb la voluntat de progrés social i de justícia i equanimitat. Tot això, pel que fa referència a l’illa de Mallorca. No puc entendre que el partit germà del PSM a l’illa d’Eivissa (ço és, l’Entesa Nacionalista i Ecologista) hagi optat per integrar-se en una opció que a Mallorca és competidora directa de MÉS –Guanyem-, una opció política que, d’altra banda, almanco fins al moment, no ha dit ni un mot a favor de res que suposi més autonomia, més poder o més autocentrament ni per a Eivissa ni per al conjunt de les illes Balears. L’únic que en sabem, ben clarament, és que Podem li dóna suport (i, pel que es desprèn d’aquest suport i de les declaracions públiques d’alguns dirigents), que està en contra de l’ecotaxa (és a dir, que són molt més porucs i més dretans que el PSIB), que funcionen íntegrament en castellà (és a dir, que són molt menys balearistes que el PSIB) i que mantenen una antipolítica activa. No entenc, per tant, què hi fan, els amics d’ENE, dins una opció com Guanyem. La contribució més curiosa que ha fet Guanyem a tot plegat ha estat presentar-se en un centre educatiu: ara podem omplir les escoles d’estelades, de símbols de partits polítics o d’actes partidistes i ningú no podrà fer res per impedir-ho sense incórrer en un claríssim cas de prevaricació.
Es veu que, per alguna raó esotèrica, ENE ha descartat d’entrada anar a les eleccions conjuntament amb Esquerra Republicana i amb Gent per Eivissa. Vull pensar que no deu ser perquè aquestes dues formacions polítiques: a) són partits polítics, b) estan per més poder per a Eivissa i per al conjunt de les illes Balears; c) volen un concert econòmic per a les nostres illes; d) són partidaris de la plena normalització de l’ús de la llengua catalana; e) opten per una clara defensa del territori; f) i… fins i tot són favorables a l’ecotaxa. Tampoc no crec que pugui ser perquè tant ERC com GxE han pactat amb el PSIB-PSOE, tot i que el rumor ha arribat a les meues orelles. Pens que aquesta opció resulta del tot insostenible perquè: a) ENE també hi ha pactat diverses vegades; b) sempre que ENE ha participat en un govern ho ha fet en coalició preelectoral amb els socialistes; c) a les futures eleccions ENE pacta amb formacions polítiques molt més espanyolistes que no el PSIB-PSOE; d) etcètera (estalviaré paper, perquè de raons que no se sostenen de cap de les maneres en restarien un caramull).
Entenc que a Mallorca MÉS estigui formada pels partits que ara mateix l’integren, perquè Esquerra pateix un lideratge destructiu que converteix en conflicte tot allò que toca. Però em costa molt més d’entendre que a Eivissa no es pugui construir un tercer espai en clau nacional. I, dec ser dur de cervellera, també em costa entendre que aquest tercer espai no es pugui entendre amb el PSIB-PSOE, que té més arrelament al país, més coneixement del medi, més propensió a l’autonomia, més funcionament en català i més autocentrament que no els seus socis per a les pròximes eleccions.
- Idoia Ribas descobreix ara que a Vox «prevalen els interessos 'nacionals' per sobre dels dels ciutadans de les Balears»
- Ossifar torna a l'escenari en un únic concert a Inca
- El Tribunal Constitucional espanyol s'alinea amb Vox i supedita els drets dels catalanoparlants a la voluntat dels polítics
- Louis Vuitton 'okupa' el Castell de Bellver, hi instal·la aire condicionat i prohibeix que s'hi facin fotos
- Convoquen una concentració d’urgència a la plaça de Cort de Palma amb el lema ‘Aturem el genocidi a Palestina’
11 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Som eivissencs, balears, i espanyols, mai catalans!
Bernat. Em pareix que vols fer trampes intentant atribuir a Guanyem totes les coses dolentes que s'han dit de diferents podem, que ni tan sols algunes són de Podem Eivissa, com el tema de l'ecotaxa, que ho han dit alguns Mallorquins. En qualsevol cas, crec que els que estam a Guanyem Eivissa, encara que no tenguem molt de temps fins a les eleccions, no tenim por en què demostrarem que treballam tant per la normalització real del català com per aprofundir en la inclusió de la gent en els temes locals, en el seu arrelament i per tant en promoure que siguem més exigents en el tema de sobirania i tracte fiscal. No aconseguirem una ciutadania que demani més sobirania volguent arreconar una part molt important d'aquesta, com la que ara es veu representada a Podem. No oblidem tampoc que Guanyem Eivissa no té cap relació orgànica amb cap altre Guanyem. No som sucursal de ningú. Simplemente tenim a molta gent que ha impulsat Guanyuem Barcelona com exemple. Finalment dir que per suposat que treballarem per una major protecció del nostre territori i paisatge. T'has llegit les nostres línies programàtiques en el referent a territori? Dubt que les volguessis acceptar, ja que per tu deuen ser excessivament proteccionistes com et passava amb la llei del sòl que promovia el PSM.
Benvolgut Ós Bru, en el teu raonament fas una trampa evident: véns a dir que els que estan per la transparència, per la revocabilitat dels càrrecs, per l'honestedat i la decència (en definitiva) s'apuntaran a Guanyem. I dius sense dir-ho que els que no estan per això no s'hi apuntaran. I no podria ser que hi hagi gent que no s'hi apunti perquè consideri, per exemple, que Guanyem no és una opció prou clara des d'un punt de vista nacional? O perquè no la considerin prou d'esquerres? O perquè no trobin que hi hagi gent prou preparada (això m'ho invent, i només ho sabrem quan coneguem les llistes)? Hi pot haver molta gent que estigui pels principis d'honestedat i transparència i que, en canvi, no sigui partidària d'aquesta opció política.
Vull deixar clar que dels que donem suport a Guanyem Eivissa som uns quants (no tots evidenment) els que també simpatitzem amb la CUP. Alguns fins i tot hem participat activament de la construcció de la unitat popular i el dret a l'autodeterminació de Catalunya. A les assemblees és públic i notori. I no ens sentim incòmodes per aquesta qüestió, ni per la llengua, ni pel fet nacional. A Podemos potser no ho ténen tant clar, (tot i que s'ha exagerat aquesta qüestió, per fer mal) Però a Guanyem? Au va! La realitat de les formacions "de confluència" o d'Unitat Popular com Guanyem són complexes, amb contradiccions, però tenim una prioritat que ens uneix, i que invalida tota la política ficció d'aquest article: Consensuem un codi ètic rigurós, no estem lligats pel fet de tenir crèdits amb condonacions sospitoses dels bancs, creiem en criteris com la transparència real, la possibilitat revocatòria de qui no compleix... entre molts d'altres. Qualsevol que s'hi vulgui sumar, acceptant aquests principis, és benvingut, però sembla que molts aquests criteris no els acceptaran mai.
SENTIMENT DE PERTINENÇA DELS BALEARS ALS "PAÏSOS CATALANS"´ A la resposta d'"Amb quin territori us sentiu més identificat?", el sentiment de pertinença a la pròpia illa és més intens a Formentera (73%) i Menorca (77%) que no a Eivissa (62%) i Mallorca (64%). La mostra pràcticament no treu resultats per a aquells que s'identificarien amb el territori dels Països Catalans: just un 1% a Mallorca i Menorca. Sí que ho fa a l'hora d'analitzar els resultats segons el record del vot a les autonòmiques de 2011, entre els votants de la coalició PSM-IV-ExM i Més per Menorca -ara englobats en MÉS-, amb un 5%. Els votants de la coalició són els que menys sentiment "balear" mostren, amb un 22%, mentre que els del PSOE responen així en un 34% i els del PP són els que ho fan més, amb un 43%. L'estudi també mostra diferències segons l'edat. Els més joves i els més grans són els que senten més pertinença a la pròpia illa que a Balears: un 75% entre 18 i 29 anys, i un 72% amb més de 65; mentre que entre 30 i 65 anys se situa entre el 63 i el 67%. L'escassa minoria que respon sobre una pertinença als Països Catalans se situa per davall de 44 anys.
Els feixistes pancatalanistes no cabeu al nostre país. Arruix fatxum pancatalanista i xenofob de ses nostres illes
A veure, mallorquí, ja està bé de comentaris xenòfobs! El nostre país s'ha de construir amb tothom. Estic encantat de conviure amb ciutadans del món, espanyolistes, alemanys que no parlen altra llengua i viuen aquí, madridistes, xinesos de procedències diverses, pagesos de Labritja... Aquí hi quep tothom i el país som tots. I gent com tu em regira l'estómac. Serà un gran dia, quan el ciutadà del món, l'espanyol d'origen, l'alemany afincat a les Balears, el soci del Reial Madrid que treballa a Inca, el xinès amb doble nacionalitat i el pagès de Labritja votaran la independència de la nostra nació, perquè l'haurem construït!
Benvolgut Jordi, trobes que Guanyem i MÉS s'entendran?? Si feim una mica d'història, veurem que Guanyem Barcelona -origen d'aquesta pel·lícula- surt per fer front al creixentíssim independentisme català. Està clar que tota l'energia social que s'ha desencadenat a Catalunya no es pot contrarestar amb partits estantissos i esvellerumats com PP o PSC. Feia falta trobar alguna cosa nova, no independentista, moderna i aparentment molt progressista. I indubtablement espanyola. Per tant, entenc que Guanyem, a Mallorca, farà justament el paper de fer de contrapunt a MÉS, que és l'opció de l'esquerra nacional.
Arruix feixistes pancatalanistes de sa nostra terra! Sempre mallorquins! Mai KKatalaufos!
Diu que les assemblees de Podemos Eivissa són en castellà, no les de Guanyem Eivissa. Crec que l'error de Bernat Joan és pensar que Guanyem és un pacte o coalició de ENE, Podemos, etc. i no és així. A Guanyem han de crear el partit de bell nou i entre tots, mitjançant assamblea. Al menys això és la teoria, no sé jo com anirà a la pràctica. També trobo a faltar a Eivissa una proposta sòlida d'esquerres i nacionalista. De totes maneres crec que Guanyem i MES s'entendran bé.