Xesc Bujosa
Xesc Bujosa

Les queixalades dels cavalls i dels polítics

Xesc Bujosa09/12/14 0:00
TW
8

Una de les coses que més m'agrada fer, en el meu intent –gairebé desesperat– d'entendre millor aquest món que ens ha tocat viure, és dur conceptes, analogies, metàfores o esquemes d'un camp del coneixement a una altra àrea. Ho he intentat fer moltes vegades des del camp de la biologia al de la sociologia o a l'art. Com saben els lectors que em regalen la seva atenció, dos d'aquests camps que m'interessen d'allò més són el dels cavalls de trot i el de la política. I és aquest l'exercici que vull fer avui: anar dels cavalls a la política. A aquells que encara no hagin abandonat aquest escrit, els diré que un dels principis que tenim els que posseïm cavalls que voldríem que fossin uns fenòmens és procurar que tenguin sempre la menjadora –la grípia– ben plena. I d'aquest fet –si no ho sabeu, ara ho sabreu– no només se'n beneficien els cavalls que aspiram que siguin el millors, sinó també els aucellets que aprofiten les espolsades dels cavalls sobre la civada per pellucar els grans que cauen a terra. Si vaig al món de la política, a vegades pens que per a la població en general –per als aucellets com jo– és fins i tot bo que hi hagi a la nostra societat gent molt rica, que sempre tenguin la menjadora curulla. O és millor una societat més igualitària? És bo que tenguem senyors com Botin, Ortega, Pérez –Don Florentino–, March, Koplowitz, etc? És plausible que els polítics mirin per ells, per omplir la seva menjadora, i que tots ens beneficiem del que escampen? Ja m’ho direu.

L'altra idea o precepte del món dels cavalls diu que no és convenient posar un morral a qui ha de llaurar, a qui ha de fer feina per a nosaltres. I això traslladat al món de la política vol dir –em sembla– que no ens hauria d'escandalitzar tant que els que treballen per sanejar les finances del seu partit, durant les gestions econòmiques –més o manco transparents– que fan per ajudar el seu grup i, en conseqüència, la societat en general, creguin que també mereixen una recompensa pels seus esforços més enllà dels sous establerts. El guany particular –les comissions, si ho voleu dir així– que els senyors Bárcenas, Rato, Blesa, Cardona, Matas o altres que han rebut sobresous de distinta mena han pensat que poden tenir, no ha estat un estímul que els ha duit a fer més feina per millorar les finances del partit conservador i poder aconseguir la victòria electoral del seu partit? Un partit que des del poder tant ha fet –molt –per mantenir la pàtria unida i –per ventura, no tant– per disminuir el patiment econòmic dels qui ens ha tocat ser ocellets en aquest món una mica ingrat. Tant de mal han fet si s'han llevat, en algunes ocasions, el morral i han pegat queixalada, o calaixada?

Francesc Bujosa.

També a Opinió

Lila Thomàs

Canviem el tarannà

Josep Melià Ques

Espanya trencada

Joan Vicenç Lillo

Som com som

+ Vist
+ Comentat