Els privilegis dels castors

Què tenen en comú els castors, els mastodonts i els mamuts? Segurament, a alguns lectors, la pregunta els agullonarà, per uns instants, la curiositat. La majoria, amb tot el dret del món, ho trobaran un doi com unes cases. De totes maneres, si algú li resta un mínim interès els diré que aquests animals comparteixen el sacre honor d'haver desaparegut al plistocè. Bé, no tots, que en això de l'evolució sempre n'hi ha que són més afortunats. Tres espècies de castors han sobreviscut fins als nostres dies. Curiosament, aquests animalets són més hàbils en medis aquàtics que no en terrestres i, sí, en el seu redol, hi ha una mica de llot, millor. No sé si tot plegat una premonició...

Perquè hi ha castors i Castors. Hi ha negocis a preu segur i d'altres que depenen de la volatilitat del BOE, aquesta mena de bíblia incorrupta. I sense sortir del tema energètic. Ja saben que a un cert castor, que té llotja al Bernabéu i, en comptes de coa té tentacles, ha estat beneficiari – just segons el BOE- d'un bon grapat de milions d'euros, 1.350 per donar una xifra tant exacta com rodona. I tot perquè ho diu el BOE i perquè algú va propiciar el joc brut d'un negoci net a un amic de tota la vida i de tota la casta. Un negoci que si es perdia es guanyava – la indemnització- i si es  es guanyava més. No han duit la mateixa sort els desnonats del BOE, aquells inversors – algun d'ells hi abocaren els estalvis de tota la vida- que varen omplir ermassos de plaques solars i ara amb el que els paguen no poden fer cabal el deute generat per la inversió. Ara, molts es troben en una situació desesperada: hi perden, no només els doblers invertits, sinó també els béns que han servit per avalar el negoci. En la majoria dels casos tot el que tenien. I és que els havien fet picar amb l'esquer del BOE, paraula santa. I per cada kilovat que generassin els pagarien un determinat preu que a la llarga els bastaria per rescabalar la inversió i tenir un guany suplementari. És cert que allò que els pagaven era un preu superior al que valia el KW d'una energia convencional. Però era el preu del BOE, el mateix que ha servit per indemnitzar Florentino.

La prestigiosa revista americana Forbes ha fet, recentment, befa del govern espanyol perquè vol posar un impost al sol. En la seva anàlisi ho posa ben de manifest. És veritat que si hom en llegeix la ressenya sembla que allò que els cou -als americans- és el fet que entre els damnificats per l'orfandat boística hi ha bastants de Fons d'Inversió americans. Però encara que vulguin dur l'aigua al seu molí no deixa de ser una situació injusta si es compara amb la magnanimitat amb què ha estat compensat Florentino Pérez.

Dins aquesta befa hi ha també un fet greu: la indecisió jurídica que hi ha en aquests moments a l'hora de regular l'autoconsum energètic. La democràcia no serà real mentre alguns servicis bàsics, la majoria relacionats amb l'energia -gas, electricitat, carburants- estiguin en mans d'oligopolis, de reencarnacions de senyors feudals que disposen de dret de cuixa sobre els súbdits. Oligopolis que tenen les espatles ben cobertes perquè compten en nòmina entre d'altres, Aznar i Felipe González. Un autèntic insult! Serien molts – i una manera de dinamitzar l'economia amb la creació de llocs de feina en un ram emergent- els que instal·larien plaques fotovoltaiques per autoconsum. Sobretot si les puntes d'excedent de producció es poguessin “retornar” a la xarxa general i les companyies elèctriques descomptassin dels kilovats consumits, els produïts. La doctrina liberal – tan beneïda i sacrosantada- hauria de fer una defensa a ultrança d'aquest principi. Però no ho fa. Els seus hermeneutes allò que fan és tot el contrari. Qui ara vulgui posar una instal·lació per l'autoconsum tremola perquè el dia més impensat, via BOE, el penalitzin amb un cànon, simplement, per produir energia per a ell. Com si, a qualsevol de vosaltres, el penalitzassin per tenir dues gallines al corral o mitja dotzena de tomatigueres.

Coses semblants passen amb els carburants. Ara el petroli ha abaixat més d'un 30%. Ha repercutit aquesta baixada en el consumidor en igual percentatge? Heu vist cap companyia aèria o de transports que hagi decidit abaixar preus per l'abaratiment dels costos energètics? Què passa quan les coses van a l'inrevés? Qui és el demiürg que posa el preu al barril Brent? Haurem d'aprendre, amics lectors, a ser castors. Amb permís del BOE o de les energètiques. Què no van de bracet?

Rafel Crespí i Ramis