Mas, impecable

El discurs del MHP Artur Mas pronunciat dimarts passat davant un auditori de tres mil persones i transmès pel canal 3.24 i per Catalunya Informació en directe no ha defraudat les expectatives que molts hi teníem posades. Mas ha demostrat, una vegada més, unes elevades dosis d’habilitat política. I també, des del meu punt de vista, una gran capacitat de connectar amb el batec, amb el pols de la societat catalana.

Ja ho va demostrar en l’organització de la consulta que es va celebrar el passat nou de novembre. Feia un any que havia promès que hi hauria data i pregunta, i urnes perquè la gent s’hi pogués expressar lliurement. L’estat va posar tota la seua maquinària en marxa per intentar impedir-ho. Però –i estic content d’haver-ho escrit en aquesta mateixa tribuna-, no tenien manera real d’impedir-ho, sense que els suposàs un cost impressionant davant la comunitat internacional. Perquè la consulta als ciutadans de Catalunya sobre el futur polític de la nació només es podia evitar utilitzant mètodes que repugnen el fet de sentir general de la gent de la Unió Europea. La imatge de forces d’ordre traient urnes i impedint que llargues coues de gent anassin a votar ultrapassa allò que el govern presidit per Mariano Rajoy es pot permetre. En relació al 9-N, tant el govern de l’Estat com, sobretot, el Tribunal Constitucional han fet un ridícul espantós. Ridícul que, a hores d’ara, només sembla que pugui ser superat per la Fiscalia general de l’Estat, amb Torres Dulce al capdavant.

La lectura dels resultats de la consulta del 9-N que han fet la majoria de mitjans de comunicació d’arreu de l’estat no és menys esperpèntica que l’actuació del govern i del Tribunal Constitucional i la Fiscalia. Han dit que només havia votat una minoria de catalans (i automàticament s’han atribuït la majoria que no ha votat com a contraris a la independència). Fent una lectura com aquesta, ni Catalunya seria a l’OTAN, ni cap partit polític tendria legitimitat per fer-hi res. Ni, comparativament, el PP –una minoria encara més petita, proporcionalment- podria governar Espanya. En les condicions en què es va produir la votació, la participació de dos milions tres-centes cinquanta mil persones constitueix un èxit esclatant. Si el govern de l’estat va impedir que es fes un referèndum vinculant, similar al que es va fer a Escòcia, és perquè a Madrid existia la ferma convicció que el Sí podia guanyar, al Principat. I no estaven disposats, als òrgans centrals de l’Estat, a assumir les conseqüències d’una decisió presa democràticament pel poble de Catalunya.

En la seua conferència, el president Mas va dir que només hi ha una manera de donar resposta a la voluntat popular de la societat catalana. I la manera és convocant eleccions, i que la gent decideixi en una votació que, des d’un punt de vista legal, no pugui ser impedida de cap de les maneres. I l’únic tipus d’eleccions que pot convocar el president de la Generalitat de Catalunya són les eleccions al Parlament de Catalunya. Tot seguit, va deixar clar, emperò, que només convocarà eleccions si han de ser per donar resposta a la voluntat popular en relació a quina ha de ser la relació de Catalunya amb la resta del món. I que aquesta voluntat popular s’ha de poder expressar d’una manera que sigui completament inequívoca.

Mas proposa una “llista de país”, integrada per representants de la societat civil catalana –“persones de reconegut prestigi, tècnics competents i professionals destacats”- i membres dels partits polítics que el 9-N eren favorables al Sí. Aquesta llista, perquè la voluntat del poble de Catalunya no deixi lloc a cap tipus de dubte, hauria de guanyar les eleccions per majoria absoluta.

Al marge del full de ruta, o del mapa de camins, el president de la Generalitat de Catalunya proposa una cosa que he trobat realment trencadora: la pròxima legislatura només duraria un any i mig (com a màxim), i serviria per negociar els termes de la constitució del nou Estat català. Després, tots els electes de la llista de país haurien de deixar pas a altra gent. Ningú dels que duguin a terme la transició nacional no hauria de repetir, començant per ell mateix, suposant que encapçalàs la llista (també es va mostrar disposat a tancar-la, si el fet d’anar davant havia de suposar algun problema per a algú).

Des d’Esquerra Republicana se n’ha fet una valoració positiva. No crec que ningú que sigui favorable a la independència estigui en disposició de mostrar cap altra postura. Mas ha demostrat un lideratge ferm i unes idees clares, fent el pas dificilíssim de superar la representació del propi partit per mirar de representar una majoria de la societat catalana (i la societat catalana en el seu conjunt, en tant que president).

Si el seu projecte va endavant, no només es constituirà una nova entitat política, sinó que hi haurà la renovació política més profunda, almanco a Catalunya, dels últims tres-cents anys. Per això, no m’he estat del qualificatiu del títol: impecable.

BERNAT JOAN I MARÍ