Xesc Bujosa
Xesc Bujosa

Són, els catalans, espanyols?

Xesc Bujosa29/09/14 0:00
TW
22

Aquesta, la del títol, és, en la meva opinió, la pregunta o la qüestió que hi ha al darrere de la confrontació actual entre Espanya i Catalunya, entre Madrid i Barcelona, entre unitaristes i independentistes. Són, o no són, el catalans, primordialment catalans i després, si és que ho són, espanyols, o són fonamentalment espanyols i, secundàriament, si això és possible, catalans? Els temes i les discussions sobre el que són o no són, substancialment, les coses, els animals i les persones tenen difícil resolució i pertanyen a una disciplina intel·lectual molt envitricollada que és diu ontologia, que forma part de la filosofia i, amb ella, de l'anomenada ideologia. Per això, amb la intenció de trobar una solució pacífica a l'esmentada confrontació entre el Govern que resideix a Madrid i el que ho fa a Barcelona, recomanava, jo, recordar el que havia dit Carles Marx sobre la ideologia, ja que el filòsof alemany va canviar el sentit corrent que tenia aquesta paraula que era, abans d'ell, l'estudi del naixement i del desenvolupament de les idees. Marx digué, per contra, que la ideologia era el conjunt d’idees, creences, principis, interpretacions... que formen un entreteixit mental confegit per les classes dominants per a defensar, o justificar, el seu domini sobre les classes dominades. Per mantenir —digué altrament— els seus interessos o privilegis. I qui diu classes, diu nacions o col·lectivitats: ja m'enteneu. Amb la seva tesi, Marx va matar dos aucells d'un mateix tret: es va carregar el bon sentit que tenia la paraula ideologia; però, també, va desvirtuar el significat positiu que podia tenir la paraula interès —un concepte inventat pel poble jueu—, que, a partir de llavors, va quedar reduïda al seu significat purament material —gairebé monetari— i, en bona mesura, espuri. Les coses no s'han de fer per interès, sinó per amor, per amor a la pàtria o a Déu Nostre Senyor diu també el nacionalcatolicisme, que, a vegades, sembla compartir alguns valors amb el seu enemic declarat, el marxisme. Fora interessos de caire burgès, afirmen ambdós.

Ja sabeu que fa temps que l'esquerra revisionista espanyola —els senyors Gonzàlez, Guerra, Bono i, ara, Sánchez— va abominar del marxisme i el va substituir per exactament no sé què, a més del seu evident i sempre profitós patriotisme anticatalanista. Una revisió que no fou, al meu parer, la més encertada. Haurien d'haver conservat la idea que la consideració del que som o no som —de la idea que tenim sobre la nostra identitat— és del tot mutable —explicar els canvis era l'interès fonamental de Marx— i que ningú pot aturar els vents de la història, ni en aquest ni en cap altre aspecte de la vida. I, en canvi, hauria estat convenient revisar més a fons el sentit restrictiu i pejoratiu que Marx va donar al concepte d'interès. Haurien d'haver pensat, en primer lloc, que hi pot haver altres interessos que no els purament materials i, en segon, que l'interès no s'oposa a la justícia o a la visió objectiva. Que ben entès, encaminat i declarat no és enemic de la veritat i la concòrdia: n'és —m'agradaria subratllar-ho— còmplice. No convé dissimular-los, els interessos, ni amagar-los: és, al contrari, del tot recomanable, si volem construir un bon sistema de convivència, fer-los del tot explícits.

Per aquest motiu, postul que, si la confrontació entre Catalunya i Espanya estigués més poc centrada en temes ontològics, ideològics o identitaris, i més en els interessos fets explícits, l'acord —la pau, la concòrdia— seria més fàcil. És el mateix que el que acostuma a passar en els matrimonis amb dificultats. Si es discuteix sobre infidelitats, menyspreus, egoismes, històries passades, gelosies ofenses rebudes, etc., l'acord es fa molt difícil. Si la discussió, per contra, es fa fonamentalment sobre interessos clarificats, la cosa millora molt. Perquè una de dues: o és possible conjuminar-los, els interessos, o, si no, la solució és clara: cada un pel seu vent i més amics que mai. Sense cap mena d'acritud.

Francesc Bujosa

També a Opinió

Pepa Ramis

Dignitat educativa i serveis mínims que buiden el dret a vaga

+ Vist
+ Comentat