El llinatge Adrover
Si el cercau en el diccionari Alcover-Moll, veureu com diu que Adrover és un llinatge existent a Catalunya, València i Balears que, segons el Nomenclator geográfico histórico de la província de Gerona des de la mas remota antigüedad hasta el siglo XV, d'en Pere Alsius i Torrent, publicat l'any 1883 per la Imprenta y Libreria de Paciano Torres, correspon a l'antic topònim de l'actual estany d'Ullastret, avui sec, situat a una depressió tectònica a la part de ponent del terme municipal d'Ullastret, a la comarca del Baix Empordà.
El llinatge Aguilar
Segons el mateix Diccionari, el llinatge Aguilar correspon als següents vuit topònims:
1) Nom antic d'una muntanya situada prop de Barcelona, a la banda del Besòs
2) Nom antic d'una altra muntanya situada prop de Barcelona, a la banda de Sarrià.
3) Muntanya situada en el partit de La Vila Joiosa, que és un municipi valencià situat en la costa de la Marina Baixa, 32 quilòmetres al nord-est de la ciutat d'Alacant.
4) Poblet situat dalt un turó a la vora del Segre, i pertanyent al municipi de Bassella, de la comarca de l'alt Urgell.
5) Aplec de cases en el terme de Sella, de la comarca valenciana de la Marina Baixa.
6) Casa situada una hora lluny de Sant Feliu de Llobregat.
7) Despoblat en el terme de Sant Pere de Tona, de la Plana de Vic.
I 8) Aguilar de Segarra, poblet situat entre les rieres de Fonollosa i de Rajadell, en el Pla de Bages.
El llinatge Alomar
Diu aquesta autèntica joia que és el Diccionari Català Valencià Balear que el llinatge Alomar existeix a Arbúcies, Sant Miquel de Cledells, Santa Coloma de Farners, La Pera, Balsareny, Alcúdia, Campos, Felanitx, i Santanyí entre altres llocs. També diu que en els segles XVI i XVII existia també a Menorca i que aquest llinatge, d'orígen toponímic, ha estat el fonament d'altres noms de lloc, com les costes de N'Alou, en la conca del Ter i algunes possessions mallorquines anomenades Son Alou i Can Alou. També diu que el llinatge correspon al topònim d'un llogaret format de 32 cases en el moment de redactar el diccionari i que forma part del municipi de Sant Agustí de Lluçanès, que és un municipi de la comarca d'Osona situat a 22 quilometres de Vic cap al mestral i que era poble reialenc (d'alou del rei).
Afirmació de l'historiador Bartomeu Font Obrador
En Bartomeu Font Obrador, nat a Llucmajor l'any 1932 i mort en aquesta mateixa ciutat l'any 2005, historiador mallorquí destacat, afirma en el tom I de la seva Historia de Llucmajor, publicat a Palma l'any 1973, que durante todo el siglo XIV fueron llegando catalanes para contribuir decisivamente al proceso de formación de nuestros pueblos.
Afirmació de l'historiador Antoni Mas
N'Antoni Mas, historiador mallorquí nat a Santa Margalida l'any 1968, llicenciat en història per la Universitat de les Illes Balears i gran erudit del seu poble, diu, a la plana 6 del número 774 de la revista Lluc, de l'any 1993, que sembla clar que els mallorquins de finals de l'edat mitjana eren conscients del seu origen majoritàriament català: a una lletra missiva de 1485, dirigida als consellers de la ciutat de Barcelona, els juras de Mallorca varen escriure que lo molt amor e vicinitat que és entre aquest regne [de Mallorca] e aquesta ciutat [Barcelona] e la unió de aquells ve tot per aquest regne esser poblat de los viceres de aqueix Principat [de Catalunya]. Segons n'Antoni Mas, trobam aquestes afirmacions a les lletres missives, de l'Arxiu del Regne de Mallorca.
Jordi Caldentey
(Continuarà)
31 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sempre mallorquins! Mai espanyolufos!
Sempre mallorquins! Mai catalufos!
També havien de "morir soviéticos i lo sabes" els lituans abans del 1990. I moriren lliures, dins la República de Lituània independent. I lo sabes, forasterín
@polakina Morirás española. Y lo sabes...
Tu ho has dit, forasterín: a dia de oi mallorca es espetanyola. Com Menorca er anglesa fa cent anys. Com Cuba era espetanyola. I Argentina. I Xile. I Paraguai (que lliure d'espanya s'ho passa guai) i Costa Rica (grata si te pica) i Colómbia (que independent s'ho passa bomba) i Holanda i Portugal i aviat Catalunya i Euskadi i Mallorca. Una pregunta, forasterín: me pots dr quantes excolonies d'espanya han sol•licitat el seu reingrés a la teva espanya? Significa que hi ha vida fora del teu país? Pots explicar-me per que els països que s'han alliberat d'espanya no es penedeixen de ser lliures si no és perque INDEPENDENTS D'ePPañya S'HO PASSEN PIPA?
Compatriotes: Que no ens imposin, també en aquest fòrum, el LEPE (Lengua Española Propia de España...), també conegut a l'Aragó amb el nom de LAPOLLA (Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón...) *. Deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en "la llengua cooficial distinta del català" ** i si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el foraster no és útil ni necessari o, dit d'una altra manera, no permetem que ningú -evidentment mal educat- pugui considerar el català com inútil i innecessari ni que pugui prescindir d'aquest idioma en el territori on és l'única llengua pròpia. *S'ha d'advertir que aquestes denominacions no són un menyspreu a la llengua castellana ni tampoc als espanyols en general, sinó un "homenatge" adreçat només als espanyols que, avui (11-8-2014), continuen anomenant el català com -i això no és broma- LAPAO (segons ells: Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental). **Un altre "homenatge", aquest pic a en Rafel Bosch que va utilitzar aquesta fórmula per tal d'amagar el nom de la nostra llengua.
"espetañola" no se qué es, pero a a día de hoy Mallorca es española. Pica? pues arráscate, analafabeta.
Mentres quedin pedres i foners, Mallorca mai serà espetanyola
Mentres quedin pedres i foners, Mallorca mai sera catalana
No es el mateix, esser mallorquì i català insular Que esser mallorqui i espanyol peninsular Igual que no es el mateix, manjar sopas amb hou i lleparse els dits, Que manjar sopas amb els dits, i lleparse els hous.