Si, posem per cas, pegam una ullada a la part del llibre referida a l'andalús, hi podem trobar exemples com aquests, agafats damunt-damunt:
A la plana 302 de, hi llegim, sobre el dialecte andalús, que 'el ceceo se extiende por casi todo el sur de Andalucía, desde la frontera de Portugal hasta Almería. (…) Avanza hacia el norte considerablemente en las provincias de Sevilla y Granada.' Au idò, informatius en ceceo al Canal Sur!
El castellà estàndard només té cinc vocals. En canvi, llegim a la plana 290 del mateix llibre que 'en andaluz tenemos por lo menos ocho vocales'. Explica que, a diferència del castellà estàndard, que forma el plural normalment afegint una -s al singular, en castellà andalús 'se comporta cerrando las vocales en el singular y abriéndolas en el plural'. Au idò, plurals sense -s i obrint les vocals en els i informatius de Canal Sur!
A la plana 296 explica que, a diferència amb l'espanyol estàndard, que no pronuncia mai les h, en canvi en andalús sí que pronuncien amb el mateix so que fan en anglès i en alemany les h- inicials de paraula que en llatí comencen per f-: humo, hambre, higuera, humo, hilo, hijo i una infinitat més. Au idò, a pronunciar les h en els informatius de Canal Sur!
A la plana 313, hi llegim que 'la igualación de -l y -r implosivas es fenómeno muy frecuente en andaluz (...) la creencia común y generalizada es la divulgada por el teatro y la literatura andalucistas: la que refleja el dicho del maestro andaluz: “Niño: zordao, barcón y mardita zea tu arma ze escriben con ele”.' Au idò, a confondre les -l i les -r implosives en els informatius del Canal Sur!
El llibre continua amb un enfilall d'altres apartats referits a fenòmens de pronunciació com 'PÉRDIDA DE CONSONANTES', 'CONSONATES FINALES', 'ASPIRACIÓN DE LA -S INTEROR', 'OTRAS CONSONANTES', 'NASALIZACIÓN', 'GRUPOS CULTOS' O 'GRUPOS INICIALES'.
L'apartat que més crida l'atenció és el de 'LÉXICO'. Al castellà estàndard ‘ataúd’, li correspon ‘ataute’ en modalitat andalusa. Com, en lloc d‘atreverse’, correspon ‘aterminarse’. Equivalent al castellà estàndard ‘último’, hi ha ‘cabero’ en modalitat andalusa. A ‘certeza’, correspon ‘certenidad’. A ‘día de fiesta’, 'disanto’. En modalitat andalusa diuen ‘entenzón’ en lloc de ‘pelea’, com diuen en castellà estàndard. Diuen ‘manque’ en lloc de l'estàndard ‘aunque’. Diuen ‘paulilla’ en lloc de ‘polilla’. ‘Alcarcil’ en lloc de ‘alcachofa’. ‘Aljofifa’ en lloc de ‘bayeta’. ‘Esmorecerse’ per ‘desmayarse’. ‘Bardomera’ per ‘suciedad’. I així una infinitat de més exemples. En modalitat andalusa, ‘la costumbre’ i ‘la sartén', que són femenines en castellà estàndard, són masculins: 'el costumbre’ i ‘el sartén’. En andalús, tan freqüent és dir ‘ustedes hacen’ com ‘ustedes hacéis’, forma que no admet l’estàndard espanyol. En modalitat andalusa, s'usa ‘oí de cantar’ per ‘oí cantar’ i, igualment, 'comencé de limpiar’, ‘vi de venir’. I conserven la conjugació medieval ‘leíba’, ‘traíba’, ‘oíba’, ‘creíba’, eliminades de l’estàndard castellà, com passa amb els futurs ‘jadré’ (per ‘haré’), ‘cadré’ (per ‘caeré’), ‘consigré’ (per ‘conseguiré’), ‘abrío’ (per ‘abierto’), ‘escribío’ (‘escrito’), ‘ponío’ (per ‘puesto’), ‘morío’ (per ‘muerto’).
Supòs que hi deu haver formes andaluses d'aquestes que surten a l'obra 'Dialectología española' que es van perdent per influència del castellà estàndard, sobretot entre el jovent i a les capitals més que als pobles i entre la gent amb estudis més que entre la gent que no en té. Però reparau com, en aquest cas, la dreta nacionalista espanyola no finança 'círculos' ni 'fundaciones' que se n'escandalitzin gens. Ni es passen pel carabassot reclamar que entaferrin aquestes formes dialectals en els informatius del Canal Sur en lloc del castellà estàndard. (Com tampoc sentireu remugar, per cert, cap 'círculo' ni 'fundación' cap per la infinitat de castellanismes que s'han introduït en el català, tant en l'insular com en el continental). Tractant-se del castellà, troben la cosa més natural del món que la parla popular es vagi adaptant a l'estàndard. En canvi, tractant-se de la llengua perseguida per l'Estat, la nostra, troben escandalós que tenguem cap model estàndard, ni parlat ni escrit en comú, com tenen totes les llengües modernes d'Europa, que ens permeti tenir una presència digna a les escoles i als mitjans de comunicació. Allò que troben bo per a ells, ho troben dolent per a nosaltres. Amb això ells mateixos demostren que no volen res pus més que la nostra dissolució lingüística, cultural i política dins Castella.
Per això, no hem de caure en la seva trampa de discutir si salat o si literari. No. Els hem de fer rebotar la pilota cap al seu terreny, dur-los la polèmica, el merder i la guerra dins 'lo seu' i exigir-los que prediquin amb l'exemple: què esperau a exigir informatius en modalitat andalusa al Canal Sur, senyors de la dreta nacionalista espanyola? Defensau 'lo andalús'? #defensauloandalús?#
46 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@ Vilipendiado, amb tots els meus respectes, pens que en Jordi Caldentey pot comparar --i ho fa citant un manual de dialectologia-- la situació de la llengua a Andalusia amb la de Mallorca. I clar que s'han de defensar les parles de cada indret --de Mallorca, d'Andalusia, de València, de l'Argentina, de Girona-- però no ha de ser amb la intenció de fragmentar, de dret o de fet, la llengua (catalana o castellana). El que retreu en Caldentey és que els gonelles afirmen que defensen el mallorquí, però fan servir un castellà estàndard, culte, literari i monolític, però no els ha passat mai pel cap defensar l'ús de les modalitats del castellà. Perquè, seguint el seu raonament, si el castellà també és llengua pròpia de les Illes Balears, i la varietat del castellà més parlada a les Balears és l'Andalús --els originaris d'Andalusia es deuen acostar a les cent mil persones, comptant els seus descendents--, amb coherència haurien de defensar l'ensenyament de les varietats andaluses a les Illes Balears. Una cosa que no faran mai de mai, perquè la seva llengua, la de veres, la seva llengua nacional, és el castellà estàndard espanyol. En Jordi Caldentey, i jo mateix, només tractam de treure a rotlo les estratègies, i les contradiccions dels gonelles, però ho feim amb un respecte absolut pel poble andalús. Un poble que, si vol, té dret a veure reconeguda la seva identitat i a dignificar la seva parla. Personalment, pens que els secessionistes andalusos, o els que propugnen una ortografia andalusa, s'equivoquen; em pareixen molt més acertats els posicionaments que fa, des d'una perspectiva andalusista, el professor de la Universitat de Jaén Ventura Salazar (per exemple, a La unidad desde la diversidad http://www.andalucia.cc/adarve/Salazar.htm). Només era això.
Grácies, pagès, per les teves valuosíssimes i documentades aportacions sobre el 'gonellisme' andalús i argentí. Sens dubte, tenen un alt valor pedagògic per posar un mirall davant la cara als grupuscles subvencionats per la FAES que intenten destrossar el nostre idioma nacional en un enfilall de dialectes locals sense cap ni centener. Eixampla el cor veure com ni hi ha círculos ni fundaciones ni res de tot això que sigui capaç de respondre't. En fugen com de la pesta. Els és pesta cernuda que els duguem el merder dins 'lo seu', dins l'espanyol, i que no caiguem en la seva trampa de discutir dins ca nostra, si 'es' o 'sa', si ca o moix, si tassó o got. Això els agradaria! Que no ens moguéssim d'aquí. I que la seva llengua imperial romangués inqüestionable i inqüestionada, fens el seu camí, substituint la nostra. Idò no! Fins aquí hem arribat! Pagès, pots estar segur que els has pegat allà on toca i que els has fet mal de valent! Gràcies infinites pels teus valuosíssims enllaços! Això sí que són aportacions al debat!
Perdonau el móvil el tenc en castellà i he fet errades , no volia provocar, tenc molt de respecte pel català...
Caldentey, un consell, si no saps de que escrius, no ho facis. Teniu raó en que el catalán es u, i s'ha d'escriure només d'una manera, però parlar és una altra cosa. A Andalusia parlan amb ceceo uns 4 milions de persones, i no estaria mal que la llengua que es parla tenguesi presència normalitzada a la televisión pública, cosa que és tabú avui en dia. Una cosa similar pot ser el article salat....per favor si no ets andalus nascut o resident no siguis tant atrevit en el teus comentaris que fas pena...
@ mallorquín Com quedam? Ets mallorquín o andalús? (Per cert, com vos cou, al gonellum forasterista, veure com els vostros propis arguments vos poden fer la quantra en relació a l'espanyol Cou molt? Idò au, gratau-vos!) Qui t'ha dit, monet, que no conec la realitat d'Andalusia? Qui no la coneis,o fa de no conèixer-la, ets tu! Se veu d'una hora enfora que tens bens pocs coneixements de sociolingüística, no tan sols de la mallorquina i de la catalana, sinó de la teva gran llengua, l'espanyol (foraster, en varietat mallorquina) "Gran ignorante", em dius? Ja ho diuen: si em dius de què braveges, jo et diré què et manca! De cultura en demostres ben poca; l'únic que demostres és que no saps ni "trollejar" per internet! Que no saps, "mallorquín", que aquest debat no és només andalús? Que no saps que és ben viu també per Hispanoamèrica? No saps, per exemple, que hi ha argentins que demanen que la seva llengua siga considerada una llengua independent --fins i tot-- de l'espanyol? Però clar, això deuen ser intoxicacions de per internet... Llegeix això (i escarrufa't, perquè parla de la llengua que t'interessa de bon dir de veres); són tesis i treballs de grau i de recerca: LA QUERELLA DE LA LENGUA EN ARGENTINA (1828-1928) TESIS DOCTORAL LIC. FERNANDO ALFÓN http://sedici.unlp.edu.ar/bitstream/handle/10915/20882/Documento_completo__.pdf?sequence=1 http://ddd.uab.es/record/112546?ln=es Los debates lingüísticos sobre la identidad de la lengua argentina a partir de "El idioma de los argentinos" de J. L. Borges Fernández Torres, Alba María Rubio Martínez, Juan Carlos , dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola) Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres Fecha: 2013 Descripción: 17 pag. Titulación: Graduat o Graduada en Llengua i Literatura Espanyoles [808] Resumen: En "El Idioma de los Argentinos" (1927), Borges demuestra su descontento con el dominio de las escrituras "seudo plebeya" y "seudo hispánica" que dirigían la escritura del momento. Tras los procesos de independencia, el surgimiento de los Estados nacionales y las masivas inmigraciones que desestabilizarían el concepto de identidad de la lengua argentina, surgirían múltiples debates (S. XIX-XX) en los que destacarían dos actitudes lingüísticas contrarias: una separatista/antiglobalizadora (encabezada por la generación del 37) y otra unionista/globalizadora, en las que se inspiraría ése para introducirse en esa batalla lingüística y crear su propio concepto de lengua argentina basado en la oralidad. http://ddd.uab.es/record/112546?ln=es Una lengua nacional aluvial para la Argentina: Jorge Luis Borges, Américo Castro y Amado Alonso en torno al idioma de los argentinos Miranda Lida Universidad Torcuato Di Tella / Universidad Católica Argentina / CONICET http://www.scielo.org.ar/scielo.php?pid=S1852-04992012000100005&script=sci_arttext
forasterín, jo no en tenc la culpa, que siguis un gran ignorant, sobretot en allò que es refereix a la realitat social mallorquina. T'aniria bé aturar l'ordinador i sortir a oratjar-te una mica. Més cultura i manco internet.
pagés, yo no tengo la culpa de que seas un gran ignorante, sobre todo en lo que a la realidad social andaluza se refiere. Te vendría bien apagar el ordenador y salir a que te el aire. Más cultura i menos intenné.
Els enllaços són ben de veres; qui en vulga saber més coses, que consulti, per exemple, això: http://www.zea-andalu.com/hunta-d-ehkritoreh-en-andal%C3%BA/v-hunta/actas-y-cr%C3%B3nica/ file:///H:/Ahtah_%20V_Hunta_Er_Pau_2010.pdf Ja ho diuen que, qui no vol pols, que no vaja a l'era!
Tranquil, Tomeu. No diran res perquè segur que han comprovat ets enllaços d'en pagès i han comprovat que sa cosa és certa. S'han vist ben retratats. Quin ridícul!
On és el Cúlo Baleár/es Rodet Belèá? On és sa Formasión Jaime Trasero? Que no diuen res? Que no tenen resposta? Digau coses! Volem brega! No ens faceu avorrir!