Grácies, pagès, per les teves valuosíssimes i documentades aportacions sobre el 'gonellisme' andalús i argentí. Sens dubte, tenen un alt valor pedagògic per posar un mirall davant la cara als grupuscles subvencionats per la FAES que intenten destrossar el nostre idioma nacional en un enfilall de dialectes locals sense cap ni centener. Eixampla el cor veure com ni hi ha círculos ni fundaciones ni res de tot això que sigui capaç de respondre't. En fugen com de la pesta. Els és pesta cernuda que els duguem el merder dins 'lo seu', dins l'espanyol, i que no caiguem en la seva trampa de discutir dins ca nostra, si 'es' o 'sa', si ca o moix, si tassó o got. Això els agradaria! Que no ens moguéssim d'aquí. I que la seva llengua imperial romangués inqüestionable i inqüestionada, fens el seu camí, substituint la nostra. Idò no! Fins aquí hem arribat! Pagès, pots estar segur que els has pegat allà on toca i que els has fet mal de valent! Gràcies infinites pels teus valuosíssims enllaços! Això sí que són aportacions al debat!
@ Vilipendiado, amb tots els meus respectes, pens que en Jordi Caldentey pot comparar --i ho fa citant un manual de dialectologia-- la situació de la llengua a Andalusia amb la de Mallorca. I clar que s'han de defensar les parles de cada indret --de Mallorca, d'Andalusia, de València, de l'Argentina, de Girona-- però no ha de ser amb la intenció de fragmentar, de dret o de fet, la llengua (catalana o castellana). El que retreu en Caldentey és que els gonelles afirmen que defensen el mallorquí, però fan servir un castellà estàndard, culte, literari i monolític, però no els ha passat mai pel cap defensar l'ús de les modalitats del castellà. Perquè, seguint el seu raonament, si el castellà també és llengua pròpia de les Illes Balears, i la varietat del castellà més parlada a les Balears és l'Andalús --els originaris d'Andalusia es deuen acostar a les cent mil persones, comptant els seus descendents--, amb coherència haurien de defensar l'ensenyament de les varietats andaluses a les Illes Balears. Una cosa que no faran mai de mai, perquè la seva llengua, la de veres, la seva llengua nacional, és el castellà estàndard espanyol. En Jordi Caldentey, i jo mateix, només tractam de treure a rotlo les estratègies, i les contradiccions dels gonelles, però ho feim amb un respecte absolut pel poble andalús. Un poble que, si vol, té dret a veure reconeguda la seva identitat i a dignificar la seva parla. Personalment, pens que els secessionistes andalusos, o els que propugnen una ortografia andalusa, s'equivoquen; em pareixen molt més acertats els posicionaments que fa, des d'una perspectiva andalusista, el professor de la Universitat de Jaén Ventura Salazar (per exemple, a La unidad desde la diversidad http://www.andalucia.cc/adarve/Salazar.htm). Només era això.