El Col·legi de Biòlegs de Balears, sobre les prospeccions

1) La tramitació de les autoritzacions s’ha fet fins ara amb opacitat. No és acceptable en un estat democràtic que un tema tan greu, amb repercussions ecològiques, socials i econòmiques de primer ordre, s’hagi gestat lluny de la participació ciutadana.

2) L’explotació petroliera comportaria inevitablement la contaminació per hidrocarburs en una mar especialment sensible, tant per les seves característiques oceanogràfiques com per la presència d’hàbitats prioritaris i d’espècies en perill. Tota l’evidència científica així ho indica.

3) L’empresa Capricorn Spain Limited pretén realitzar prospeccions amb ones sísmiques a només 19 kilòmetres de les zones protegides al ponent d’Eivissa. Aquesta distància és molt curta en termes ecològics. A més, l’impacte de les explosions seria molt rellevant damunt la fauna marina, especialment els cetacis, a una distància força considerable.

4) El risc d’un vessament d’hidrocarburs de proporcions importants en una explotació a mar obert no és gens menyspreable. Les conseqüències ambientals i socioeconòmiques d’aquesta fuita serien catastròfiques; l’experiència en casos anteriors i ben coneguts aconsella tractar el tema amb extrema precaució. En conseqüència, s’imposa una consideració adequada d’aquest risc.

5) L’estudi d’impacte ambiental presentat per l’empresa ERM Iberia, S. A. no compleix amb els mínims exigibles de rigor i credibilitat. El seu redactat és inadequat: conté nombroses errades lògiques i de documentació; per exemple, conté una extensa bibliografia amb abundants referències als pingüins de l’Antàrtida. El més greu és que sense cap anàlisi creïble arriba a la conclusió que una baixa probabilitat d’accidents implica que el risc sigui insignificant, pràcticament inexistent, i per tant obviable.

6) L’afecció a les espècies estrictament protegides i en perill d’extinció, com és la baldritja balear o virot petit (Puffinus mauretanicus), es preveu intensa, sostinguda i molt negativa per al seu estat de conservació.

7) La Llei 42/2007, del patrimoni natural i la biodiversitat, que té caràcter de llei bàsica de l’estat (és a dir, no es pot modificar per cap acord ni ordre de cap òrgan administratiu, com tampoc per cap normativa de rang inferior), incorpora a l’ordenament jurídic estatal dues directives europees d’obligat compliment: la Directiva d’Ocells i la Directiva d’Hàbitats. La primera d’aquestes explicita que la conservació de les espècies d’ocells estrictament protegides està per damunt de qualsevol consideració de caràcter socioeconòmica. La segona directiva detalla que tots els plans o projectes que puguin afectar els espais inclosos dins la Xarxa Natura 2000 s’han d’avaluar en el seu conjunt, tenint en compte possibles efectes sinèrgics. Així doncs, l’avaluació de les prospeccions petrolieres s’ha de fer de manera conjunta i sota el principi que en primer lloc cal assegurar la conservació de les espècies i hàbitats protegits, especialment si són prioritaris, sense interferència de cap argument relacionat amb beneficis econòmics.

8) A l’àrea marina afectada pels plans d’explotació petroliera s’hi han proposat (esborrany d’ordre ministerial, sotmesa a exposició pública el 18 d’octubre de 2011) diverses zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA). La formulació d'una proposta d'inclusió a la Xarxa Natura 2000 per part d'un estat membre ja comporta la immediata posada en pràctica de mesures cautelars, que a efectes pràctics s'equiparen a la protecció que tindrà la zona un cop declarada. A més, la jurisprudència comunitària és contundent en assenyalar que una ZEPA ho és per la presència d'espècies incloses a l'Annex I de la Directiva d'Ocells, per damunt de l'estat en què es trobi la seva declaració, o fins i tot encara que no s'hagi iniciat el procediment per a la seva declaració. Això significa que tota l’àrea marina entre les Pitiüses i les costes ibèriques s’ha de tractar amb la mateixa cura que les àrees marines ja incorporades a la Xarxa Natura 2000. Per tant si s’ha d’avaluar com a tal: cal exigir un estudi d’impacte ambiental
objectiu, complet i rigorós.

9) El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en la seva sentència 564 de la Sala d’allò contenciós-administratiu, de 24 de juliol de 2012, reconeix que quan es tracta d’hàbitats naturals prioritaris on hi viuen espècies protegides prioritàries la normativa imposa un grau de protecció de tal intensitat, que solament qüestions relacionades amb la salut humana i la seguretat pública, o raons que redundin en benefici del medi ambient poden comportat l’autorització per a modificar aquell entorn tan singularment privilegiat. Les prospeccions petrolieres en qüestió afectarien negativament i significativament aquests valors especialment protegits, sense que comportin cap benefici a la salut humana ni tinguin cap relació amb la seguretat pública, ni molt menys es
podrien considerar beneficioses per al medi ambient.

10) Exigim una adequada i correcta avaluació de les repercussions ambientals del pla de prospeccions petrolieres en el seu conjunt, atenent a la normativa bàsica i a la jurisprudència que de manera ferma en regula l’aplicació.

11) El COBIB es compromet a vetlar per tal que se segueixi aquest procediment, amb el màxim rigor científic i jurídic.

Col·legi Oficial de Biòlegs de les Illes Balears.